Només el 9,95% de les interrupcions voluntàries de l’embaràs practicades l’any passat en la Comunitat Valenciana es van realitzar en la sanitat pública. La dada situa a l’autonomia per davall de la mitjana estatal i revela una gran dependència de la xarxa privada. En el conjunt del país, la presència de la pública en esta prestació ha crescut de forma sostinguda, del 14,3% en 2019 al 21,2% en 2024. L’últim exercici es van practicar 106.172 avortaments a Espanya: 22.563 en centres públics i 83.609 en privats, el 78,2%, amb marcades diferències territorials.
Diferències territorials i model assistencial
Catalunya, Andalusia i Madrid concentren més de la mitat de les IVE, però només Catalunya destaca pel pes dels centres públics, amb un 55,1%. A Andalusia, que registra el 18% del total nacional, l’atenció pública a penes aconseguix el 0,2%, i en la Comunitat de Madrid, que acumula un de cada quatre casos, es queda en el 0,47%. L’informe calcula que, si les dos autonomies atengueren en la pública la mitat dels seus IVE, el percentatge nacional s’aproximaria al 40%, pràcticament el doble que ara.
Entre les comunitats amb major proporció d’avortaments en la xarxa pública figuren Cantàbria (88,5%), Galícia (77%), La Rioja (76,1%) i Navarra (74,8%). En un segon grup se situen Catalunya (55,1%), Balears (45,4%) i Canàries (28,6%). Per davall del 20% apareixen, entre altres, Extremadura i Ceuta i Melilla, que van derivar el 100% a la privada, així com Castella-la Manxa (0,05%), Murcia (0,93%), Astúries (1,93%), Aragó (2,3%), Euskadi (4,32%), la Comunitat Valenciana (9,95%) i Castella i Lleó (15,46%).
El model de prestació també condiciona el tipus de procediment disponible. On la xarxa pública assumix la major part, predomina el mètode farmacològic: Cantàbria ho va emprar en el 86,37% dels casos; Navarra, en el 76,49%; La Rioja, en el 68,21%; i Galícia, en el 68%. Balears es va alinear amb este patró, amb un 74,24%. En canvi, en comunitats on la pràctica recau quasi per complet en centres privats, com Andalusia i Madrid, s’imposa el mètode quirúrgic, utilitzat en el 86% i el 94% de les intervencions, respectivament. Esta divergència impacta en l’experiència assistencial i en l’autonomia de les dones, en limitar l’oferta disponible segons el circuit de derivació.
La pública concentra els casos complexos i Sanitat proposa canvis
La majoria d’interrupcions es van realitzar a petició de la dona, un 94,6% enfront del 89,4% de 2015, i abans de les huit setmanes de gestació, que suposen el 76,5% del total. Menys d’una quarta part d’estos casos primerencs, el 23,62%, es van atendre en la sanitat pública. En l’extrem oposat, a partir de les 23 setmanes, la xarxa pública va assumir el 63,35% de les intervencions, la qual cosa evidencia una major capacitat per a abordar situacions clínicament complexes i garantir la continuïtat assistencial.
Malgrat això, persistix una paradoxa: la majoria de dones rep la informació inicial en centres públics, però el procediment acaba realitzant-se en clíniques privades. Mantindre l’avortament fora de la xarxa pública, advertix l’informe, el desplaça a l’àmbit de l’íntim, reforça l’estigma social, invisibilitza la prestació i debilita el principi d’universalitat. L’absència de circuits clars cap a centres públics restringix la llibertat d’elecció, obliga moltes a eixir del seu entorn sanitari habitual i fragmenta l’atenció, amb major impacte en els casos més sensibles.
Per a revertir estes desigualtats, Sanitat proposa implantar i actualitzar registres d’objectors de consciència en totes les comunitats i garantir equips no objectors en tots els nivells del Sistema Nacional de Salut. També planteja normalitzar esta prestació mitjançant protocols homogenis, formació específica i circuits assistencials coordinats, a més de fomentar el mètode farmacològic en la pública per la seua eficàcia, seguretat i facilitat d’implantació. El pla es completa amb més informació accessible per a les dones, mecanismes comuns de seguiment i avaluació entre autonomies i formació del personal sanitari en salut sexual i reproductiva amb enfocament de drets i de gènere.
