Pilar Bernabé va qualificar de ‘indignants’ els nous vídeos de la reunió del Cecopi celebrada el dia de la DANA a València. Les gravacions mostren que la llavors consellera d’Interior, Salomé Pradas, va expressar abans del migdia la seua preocupació pel que poguera ocórrer en els barrancs, un punt que afig pressió sobre el relat oficial de com es va gestionar aquell episodi de pluges intenses.
En declaracions a periodistes, Bernabé va sostindre que, després d’escoltar ‘mentides’ en repetides ocasions, sentir directament la consellera ja no li provoca sorpresa, sinó indignació. Amb eixe to, va posar el focus en la seqüència de decisions i en si es va actuar amb la celeritat i la claredat que exigia la situació meteorològica.
Alerta a les 12.20 i deure de vigilància
La delegada va subratllar que a les 12.20 la Generalitat va activar per escrit l’alerta hidrològica en el barranc de Poio. Eixe avís, enquadrat en un nivell zero d’emergència, obliga a vigilar llits i barrancs. En la pràctica suposa intensificar l’observació de punts crítics, comprovar l’evolució de cabals i coordinar avisos entre administracions i cossos operatius per a reaccionar amb rapidesa si el risc augmenta. No es tracta de mesures dràstiques, però sí d’un seguiment estret que permeta anticipar-se a possibles desbordaments o incidències en zones sensibles.
Segons Bernabé, l’existència d’eixa activació i els vídeos que reflectixen la preocupació prèvia al migdia obrin interrogants sobre si les instruccions van ser clares i suficients des del primer moment. La controvèrsia se centra en la cronologia: quina informació es tenia, quan es va compartir i quines mesures es van adoptar mentres l’episodi avançava. Esta reconstrucció és clau per a valorar la resposta institucional i detectar possibles fallades de coordinació o de comunicació interna.
El debat no és menor. Determinar amb precisió eixa línia temporal permet extraure lliçons per a futurs temporals i ajustar protocols allí on es detecten debilitats. Per a Bernabé, el conegut fins ara apunta al fet que el risc estava identificat en hores clau i que, per tant, la prioritat havia de ser reforçar la vigilància dels llits, especialment en el barranc de Poio, amb l’objectiu de reduir al màxim l’exposició en els punts més vulnerables.
