La Unitat Militar d’Emergències complix vint anys amb un missatge clar del seu cap, el tinent general Francisco Javier Marcos: l’organització està preparada per a un escenari d’emergències cada vegada més imprevisible i virulent, però advertix que la missió més complicada està encara per arribar. El balanç de l’última DANA que va afectar a la Comunitat Valenciana i Castella-la Manxa, el major desplegament de la unitat i d’extrema complexitat, ha servit per a revisar a fons procediments i reforçar la coordinació amb les autoritats de protecció civil.
Des d’agost de 2023, quan va assumir el comandament, Marcos ha gestionat nombroses emergències de naturalesa molt distinta. L’experiència li porta a subratllar que, encara que l’UME ha afrontat catàstrofes extremadament difícils dins i fora del país, cada cicle porta reptes encara més demandants. Els moments més durs seguixen lligats a la pèrdua de vides humanes, un factor que condiciona la presa de decisions i el ritme de les operacions.
La missió més difícil, encara per davant
L’emergència climàtica està degradant el patró de risc: els episodis són més imprevistos, intensos, nocius i extensos, amb major potencial d’afectació a la població. Eixa virulència pot limitar l’eficàcia dels mitjans i, quan diverses crisis coincidixen en el temps, obliga a vegades al desplegament complet de la unitat. D’ací la insistència del comandament que el més difícil pot estar per davant: el següent gran incident pot exigir respostes més ràpides, coordinades i sostingudes en el temps.
L’anàlisi de la DANA de l’últim any ha sigut exhaustiu, no sols sobre l’ocorregut, sinó sobre el mode en què l’UME va intervindre durant mesos per a fer costat a milers de ciutadans i a les autoritats competents. Eixa revisió interna busca identificar què va funcionar, què s’ha d’ajustar i com reduir temps de reacció, amb l’objectiu d’estar en condicions de respondre a l’imprevist, fins i tot a allò que ningú imaginava que poguera succeir.
Enfront d’eixe panorama, la consigna és adaptació i flexibilitat. L’UME afirma que ja ha anticipat accions per a afrontar les situacions actuals i les del futur pròxim, reforçant capacitats i procediments per a mantindre la immediatesa i l’eficàcia que se li exigix en qualsevol escenari.
Drons i simulació per a guanyar eficàcia
Entre els projectes en marxa destaca la creació de la Unitat de Drons (UDRUME), amb plataformes capaces d’operar en mitjans aeri, terrestre i aquàtic. Este salt qualitatiu perseguix ampliar l’abast de la vigilància, l’avaluació de danys i el suport a les intervencions, al mateix temps que reduïx l’exposició del personal allí on no siga imprescindible.
La UDRUME comptarà amb un centre de simuladors de realitat immersiva que replicarà emergències multirisc. Amb això es maximitza el temps de preparació, es reduïxen costos i desgast de material, i es limita el risc real durant l’ensinistrament, la qual cosa incrementa l’eficiència i l’eficàcia dels recursos. El calendari avança segons el que es preveu i la unitat aspira a estar operativa a la fi de 2026.
La integració de la intel·ligència artificial en els processos de presa de decisions avança en paral·lel, amb el mateix objectiu: disposar de més i millor informació per a intervindre abans i amb major precisió. Eixe impuls tecnològic va acompanyat d’una cura especial del factor humà: els 3.500 hòmens i dones de la UME se seleccionen amb un procés propi i rigorós orientat a identificar als més idonis, una de les claus dels seus resultats.
Amb una ambició alta i un esforç constant d’evolució i millora, el comandament resumix el full de ruta en una idea: construir hui l’UME del demà per a no arribar tard al que el futur demande. Dos dècades després de la seua creació, la unitat reivindica la seua contribució a la millora del sistema d’emergències a Espanya, no sols per la seua capacitat d’intervenció, sinó també per exercir un lideratge discret que impulsa estàndards i coordinació.