Diana Morant va defendre que existix una alternativa al que qualifica com a persecució del PP i del Consell de Carlos Mazón contra el valencià. La ministra de Ciència, Innovació i Universitats va emmarcar el seu missatge en l’inici del curs 2025-2026 de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), on va retraure que s’hagen reobert debats que considerava tancats i que, al seu juí, només generen soroll i divisió.
Un suport estatal a l’AVL
Morant va detallar que el Consell de Ministres ha aprovat una subvenció de 198.000 euros enguany per a l’AVL, després de les retallades de la Generalitat, i que en 2026 eixa ajuda ascendirà a 330.000 euros. Va explicar que la institució realitza investigació i treball científic sobre la llengua, per la qual cosa el Govern central va decidir rescatar la seua activitat per a garantir la seua continuïtat i evitar que la retallada sense precedents frene projectes essencials per a la protecció i normalització del valencià.
Segons la ministra, este suport busca mantindre el paper de l’AVL com a referència en criteris normatius i assessorament lingüístic. En el seu plantejament, la protecció de la llengua no és una qüestió partidista, sinó un servici públic que assegura drets culturals i educatius. Va subratllar que, malgrat les amenaces que observa en el curs que comença, també hi ha fortaleses i voluntat per a sostindre el treball de la institució.
Morant va emmarcar eixe missatge en una idea d’esperança: passe el que passe, sempre hi ha una alternativa. Va afirmar que el Govern estarà en la taula de l’acte acadèmic per a visibilitzar eixe compromís i contrapesar les decisions autonòmiques que, en la seua opinió, debiliten la presència del valencià.
Debats reoberts i drets lingüístics
La ministra va criticar que s’haja reactivat la discussió sobre si Alacant ha de considerar-se ciutat valencianoparlant, en entendre que és un debat superat en l’àmbit acadèmic i social. També va censurar consultes en centres educatius que, segons va dir, només han servit per a dividir a la comunitat escolar sense aportar solucions, generant incertesa en famílies i docents sobre els projectes lingüístics.
Es va referir igualment a la retirada del valencià de la ràdio i la televisió públiques, una mesura que, en la seua opinió, reduïx l’oferta en la llengua pròpia i limita el dret de la ciutadania a informar-se i entretindre’s en valencià. Per a Morant, la suma d’estos moviments governamentals retalla espais d’ús i dificulta la normalització, amb impactes directes en la vida quotidiana i en l’aprenentatge.
Preguntada per la doble denominació valencià-català, va sostindre que es tracta de la mateixa llengua compartida per diversos territoris amb noms distints. Considera innecessari trencar el consens acadèmic, científic, social i polític que s’ha construït durant dècades, perquè reobrir eixa polèmica desvia el focus de les necessitats reals: recursos, estabilitat i presència efectiva de l’idioma a l’escola, els mitjans i l’administració.
Morant va apel·lar a l’esperit de resistència que va evocar parafrasejant a Vicent Andrés Estellés i va donar per fet que eixe moment de no poder més per a poder-lo tot ja ha arribat. Va tancar amb la idea que hi ha alternativa per a garantir els drets lingüístics i que el Govern la impulsarà des de la seua presència activa al costat de l’AVL.