La vicepresidenta primera i ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, va reafirmar que el seu equip ultima una proposta per a reformar el sistema de finançament autonòmic amb dos garanties: que cap comunitat perda recursos i que es preserve la solidaritat entre territoris. L’objectiu, va subratllar, és equilibrar interessos i aportar estabilitat a un model cridat a ordenar el repartiment de fons per als servicis públics essencials.
Montero va emmarcar estes idees en unes declaracions realitzades a Barcelona, abans d’intervindre en el fòrum World In Progress (WIP). Va explicar que el disseny del nou esquema ha de complir diverses premisses. Entre elles, els pactes amb la Generalitat en la Comissió Bilateral del 14 de juliol, un marc que obliga a integrar demandes territorials en una proposta comuna sense trencar la cohesió del conjunt.
La proposta també incorporarà el compromís del president del Govern, Pedro Sánchez: cap autonomia disposarà de menys recursos que ara i el principi de solidaritat seguirà assegurat. Això implica que la reforma partirà del statu quo financer actual i es construirà sobre regles que eviten pèrdues netes, reequilibrant on siga necessari per a sostindre la prestació de servicis.
Sense terminis i apel·lació al PP
Montero va evitar fixar un calendari i va repetir que el seu equip està treballant en això. L’absència de dates reflectix que l’èxit depén d’una negociació complexa amb governs autonòmics i grups parlamentaris, en un debat en el qual cada territori defén, legítimament, un model alineat amb les seues singularitats i avantatges.
Per eixe motiu va demanar al PP una posició única. Al seu juí, la principal dificultat radica en eixa diversitat d’interessos, i una postura clara del principal partit de l’oposició facilitaria un marc estable que faça possible els acords i buide incerteses en la tramitació.
La ministra va avançar que presentarà la seua proposta al més prompte possible i que es fonamentarà en el principi de solidaritat. Va afegir que respectarà la vocació de major autogovern dels territoris, combinant més capacitat de gestió amb regles comunes que garantisquen la cohesió i un repartiment predictible dels recursos.
Respecte a la condonació de deute amb el Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA), va recordar que va nàixer d’un acord amb un partit català i després es va estendre a la resta de comunitats. En la seua lectura, eixa correcció del sobreendeutament derivat de la falta de recursos i de la gestió de la crisi financera pel PP alleuja a les hisendes autonòmiques.
No obstant això, va advertir que eixe alleujament no substituïx el debat de fons sobre el model. La reforma ha de fixar criteris estables de repartiment que aporten certitud i eviten que les solucions puntuals es convertisquen en norma, amb l’objectiu de reforçar el finançament dels servicis públics i la igualtat d’accés de la ciutadania.
