Les Unitats de Salut Mental en Emergències (USME) han desplegat 13 equips en 12 municipis de València i en Letur (Albacete), on ja sumen més de 500 intervencions comunitàries amb persones afectades per la dana. La ministra de Sanitat va visitar a Catarroja als equips que operen sobre el terreny i va participar en una activitat amb associacions de víctimes, en un dispositiu que combina suport emocional, acompanyament i connexió amb recursos locals.
Intervenció comunitària i no clínica
L’operatiu seguix un enfocament basat en l’evidència: els efectes emocionals d’una catàstrofe tendixen a intensificar-se a partir del quart mes, per la qual cosa augmenta la necessitat de suport psicosocial en la comunitat. Segons el conveni entre Sanitat i la Generalitat, les USME no realitzen atenció assistencial individualitzada; la seua comesa és enfortir els vincles socials, oferir suport emocional col·lectiu i facilitar l’accés a recursos de l’entorn. Quan detecten situacions que requerixen teràpia o seguiment especialitzat, deriven als servicis autonòmics de salut.
Cada equip està format per professionals de psicologia, infermeria, treball social, teràpia ocupacional i educació social amb experiència en intervencions postcatàstrofe. Un dels equips acompanya específicament a les associacions de víctimes de la dana, donada la seua especial vulnerabilitat emocional i la necessitat d’espais segurs per al dol i la reorganització familiar.
Abans de la seua posada en marxa es van realitzar dos estudis de camp per a ajustar la resposta a les necessitats reals: un, a càrrec de Metges del Món, va analitzar l’impacte emocional de la catàstrofe; un altre, desenrotllat per Aplica, mapeó els recursos comunitaris disponibles. Amb esta informació es van prioritzar actuacions, es van evitar duplicitats i es van definir itineraris de derivació clars.
Xarxa de suport i projectes en marxa
Les intervencions inclouen tallers de primers auxilis psicològics, activitats d’expressió emocional, acompanyament a persones majors, suport a professionals i grups d’ajuda mútua per a persones cuidadores, a més d’accions amb voluntariat i col·lectius amb discapacitat. Es desenrotllen en centres de salut, associacions locals, residències, domicilis i altres espais comunitaris per a facilitar la participació i reduir barreres d’accés.
En diversos municipis, les USME s’integren en els Comités Locals d’Emergència i Reconstrucció (CLER), la qual cosa consolida el seu paper en els plans de recuperació. A més, s’ha constituït un grup de treball intermunicipal per a incorporar l’enfocament psicosocial en els plans locals d’emergència i donar continuïtat a les mesures més enllà de la fase aguda.
La col·laboració amb entitats com Creu Roja, Càritas, Psicòlogues Sense Fronteres, Missatgers de la Pau, CEPAIM i organitzacions locals ha teixit una xarxa de suport àmplia, adaptable i sostinguda en el temps. Entre les iniciatives ja en marxa destaquen els espais d’escolta per a hòmens a Algemesí, els grups de ventilació emocional per a professionals a Sedaví i els tallers intergeneracionals a Aldaia i Utiel. A Catarroja funciona a més una unitat específica d’acompanyament emocional per a membres d’associacions de víctimes.
A l’activitat celebrada a Catarroja van assistir també la delegada del Govern, la comissionada per a la Reconstrucció i el director general de Salut Mental i Addiccions de la Generalitat, en un senyal de coordinació institucional i suport al desplegament de les USME.
La ministra va subratllar que estes accions tenen a veure amb la vida quotidiana de la gent i amb els trastorns emocionals que solen aflorar entre els quatre i sis mesos després d’una tragèdia. Davant les queixes sobre la suposada escassa activitat d’estes unitats, va defendre que el treball amb l’administració autonòmica ha sigut honest i va recordar que no es tracta d’un recurs al qual s’acudix de manera activa, sinó d’un dispositiu preventiu pensat perquè els dols no es patologicen i no s’agreugen, restant importància a la polèmica per considerar-la soroll polític.
