Un any després de les riuades del 29 d’octubre, el 85% de les empreses situades en els polígons industrials dels 14 municipis més afectats ha recuperat l’activitat. El 5,8% va tancar per la DANA i un 9,2% ho va fer per altres motius, una fotografia que combina reactivació majoritària amb tancaments que es consoliden.
El balanç procedix d’un informe de la Cambra de Comerç de València que pren el pols a la zona zero i confirma que la recuperació avança, encara que amb cicatrius. La lectura general és que l’activitat repunta en termes quantitatius, però amb bretxes per sectors i amb danys encara visibles en molts negocis.
Entre els termòmetres de la reactivació, el consum elèctric empresarial repunta, les contractacions ja superen les de 2024, les afiliacions a la Seguretat Social estan per damunt de fa un any i les matriculacions de vehicles industrials tornen a créixer. Són indicadors lligats a producció, logística i ocupació que suggerixen una volta progressiva a ritmes previs a la inundació.
En finançament, els primers compassos es van sostindre amb fons propis i donacions privades. Les ajudes públiques s’han tramitat amb una rapidesa poc habitual, però quatre de cada deu empreses seguixen a l’espera d’alguna de les ajudes sol·licitades. Eixa bretxa de cobraments llastra la caixa, allarga reparacions i obliga a prioritzar gastos.
Comerç, la baula més lenta
La recuperació és més lenta en el comerç que en la indústria. El 70% dels establiments ha reobert, un 10% continua en obres i el 20% roman tancat. La indústria ha aconseguit estabilitzar abans la seua operativa, mentres el comerç, més dependent de l’estat del local i del flux de clients en el seu entorn, arrossega més obstacles.
Set de cada deu negocis van patir danys greus o molt greus que els van obligar a tancar deu o més setmanes. S’acumulen desperfectes en tancaments com a barandats i portes, maquinària, mobiliari, mercaderies emmagatzemades, instal·lacions elèctriques i sistemes de climatització o fred. La pèrdua d’estoc i la substitució d’equips encarixen la reobertura, reduïxen màrgens i alentixen la normalització d’horaris i servicis.
Les pèrdues mitjanes per negoci ronden els 61.000 euros; en la mitat dels comerços se situen entre 30.000 i 100.000 euros. Només el 10% va afrontar les reparacions sense ajudes públiques, el 60% seguix pendent d’algun cobrament i únicament el 30% ha percebut la totalitat. Esta fragilitat financera condiciona noves inversions, reposició de mercaderia i contractació.
Fons, repartiment i full de ruta
El repartiment del Consorci de Compensació d’Assegurances reflectix la petjada de l’aigua: el 32% es va destinar a automòbils, el 29% a vivendes i comunitats de propietaris (amb major pes a Catarroja, Paiporta, Aldaia i Alfafar), el 21% a comerços i magatzems (principalment a Catarroja, Aldaia, Alfafar i Paiporta) i el 17% a riscos industrials (sobretot en Riba-roja, Alaquàs, Beniparrell i Massanassa). El patró mostra que els danys es van concentrar de manera distinta segons zones i usos.
En ajudes econòmiques de la Generalitat i el Govern d’Espanya, d’un total de 5.075,7 milions d’euros, el 67,1% s’ha dirigit a infraestructures, el 17% a empreses, el 8,5% a famílies i el 7,2% a vehicles. Prioritzar carreteres, sanejament i servicis bàsics accelera la normalitat general, però per a consolidar la recuperació empresarial és clau que els suports arriben a temps i cobrisquen també el lucre cessant.
Entre les propostes, Cambra València planteja reforçar el personal tècnic dels ajuntaments, crear una plataforma supramunicipal per a agilitzar tràmits, accelerar les compensacions del Consorci i incloure pèrdues per lucre cessant, invertir en polígons i embelliment urbà, executar obres hidràuliques urgents, ampliar l’assistència psicològica i rehabilitar espais públics amb valor simbòlic. L’organització defén un pla de futur que reactive eixos comercials amb un urbanisme modern i amb capacitat de creixement, i confia que València consolide un paper de referent europeu pel seu sistema d’alertes i la seua capacitat de reconstrucció.
La foto final és d’una recuperació sostinguda però incompleta: la indústria tira del conjunt, el comerç encara es recompon i l’arribada efectiva de les ajudes i les obres pendents marcaran el ritme dels pròxims mesos.