La Conselleria de Sanitat de la Comunitat Valenciana ha decidit no remetre al Ministeri de Sanitat la informació sol·licitada sobre els programes de cribratge poblacional de càncer de mama, colorectal i de cèrvix. En una carta dirigida a la ministra Mónica García, el conseller Marciano Gómez sosté que la petició és improcedent, manca de suport tècnic suficient i respon a una estratègia de confrontació aliena a la millora de l’atenció.
Competències i falta d’un sistema comú
Sanitat defén que l’organització i avaluació dels cribratges poblacionals és competència exclusiva de les comunitats autònomes, que els han implantats i ajustat a les particularitats de cada territori. Segons el conseller, a les regions governades pel PP estos programes estan consolidats, es basen en l’evidència científica i, en molts casos, presenten indicadors de cobertura i qualitat per damunt d’estàndards europeus.
El departament autonòmic retrau al Ministeri no disposar d’una xarxa pròpia de cribratges ni de sistemes d’informació actualitzats que permeten arreplegar, depurar i comparar indicadors més enllà de dades bàsiques de cobertura i participació. Afig que no existix un document estatal que regule de manera explícita el funcionament, la supervisió o l’avaluació d’estos programes; l’única referència seria un document tècnic de consens del Consell Interterritorial.
Sanitat subratlla que el Ministeri no ha culminat el sistema informàtic dissenyat per a la càrrega i anàlisi de les dades requerides. Sense una plataforma operativa i homogènia, la Generalitat considera prematur exigir reportes que després no podrien comparar-se ni garantir la seua aplicabilitat pràctica. L’administració valenciana sosté que, durant anys, les comunitats han gestionat de manera autònoma i professional estos programes, amb seguiment, avaluació i millora contínua.
Cribratge de mama en la Comunitat: endarreriments i reactivació
El conseller repassa la situació recent del Programa de Prevenció de Càncer de Mama en la Comunitat Valenciana i atribuïx a l’anterior Govern autonòmic del Botànic una deterioració del circuit. Assenyala que 167.083 dones es van quedar sense la seua mamografia al no ser citades, la qual cosa implica pèrdua de cobertura i retards en la detecció precoç, clau per a millorar el pronòstic i evitar tractaments més agressius.
També indica que, entre el diagnòstic i l’inici del tractament, van arribar a passar quasi 13 setmanes quan la recomanació és situar eixe interval entorn de 8. A això es va sumar la falta de renovació d’11 mamògrafs que havien superat la seua vida útil, amb el consegüent impacte en la capacitat i la qualitat del servici. Al gener de 2023 es va optar per passar de la doble a l’única lectura de les mamografies per a desembossar el sistema, una decisió que, segons Sanitat, va reduir la rigorositat diagnòstica en un procés on la segona lectura actua com a control de qualitat.
La Conselleria sosté que en 2024 va començar a revertir-se la tendència descendent del programa i que, en els primers nou mesos de 2025, s’han realitzat 11.423 mamografies més que en el mateix període de l’any anterior. Per a Sanitat, este increment reflectix una recuperació del ritme de citacions i del volum assistencial, amb l’objectiu de restituir la cobertura perduda i acurtar els temps de resposta.
El conseller qualifica de paradoxal que el Ministeri exigisca un esforç addicional a les comunitats sense haver validat els seus propis instruments tècnics. En la seua opinió, esta iniciativa obeïx a motivacions polítiques més que a un interés tècnic. A més, retrau a l’administració central no haver afrontat problemes estructurals com la falta de professionals, el finançament insuficient de projectes i lleis o l’absència d’un Estatut Marc actualitzat i consensuat amb el sector.
Sanitat valenciana afirma que mantindrà la col·laboració institucional en el si del Consell Interterritorial, però condicionada al respecte de les competències i a objectius reals de millora assistencial. Conclou que, en absència d’una obligació legal o d’un acord formal adoptat en eixe fòrum, no remetrà la informació en els termes plantejats pel Ministeri. La posició del Consell busca, segons defén, evitar que una recopilació de dades sense marc comú genere comparatives errònies i desconfiança en programes preventius que ja estan implantats i que, recalca, contribuïxen a salvar vides.
