22.3 C
València
Divendres, 24 octubre, 2025

Barcones defén És-Alert i sosté que la dana va deixar una major percepció del risc

La directora general de Protecció Civil i Emergències, Virginia Barcones, sosté que la dana d’octubre de 2024 ha donat a la societat una major percepció del risc i ha ensenyat com actuar davant desastres climàtics. En l’aniversari d’aquella tragèdia en la Comunitat Valenciana, subratlla que, malgrat la seua duresa, va deixar aprenentatges útils per a posar-se fora de perill i reduir danys.

Barcones ha sigut la cara visible en dos de les pitjors catàstrofes recents: la dana del 29 d’octubre de 2024, amb més de 200 morts, i els incendis d’agost, que van arrasar 380.000 hectàrees i van deixar quatre víctimes mortals. Situa estos episodis després de cinc anys sense precedents, amb avisos molt importants com la tempesta Filomena i l’erupció del volcà de La Palma en 2021, l’apagada d’abril passat i la pandèmia de COVID-19.

L’últim any, admet, va ser terrible, però també decisiu per a afermar la cultura de prevenció. Segons les seues paraules, ‘de tot eixe aprenentatge, de tot eixe sofriment, de tot el que hem perdut, jo sí que crec que la ciutadania, a nivell individual i la societat, té una percepció del risc i sap que com actuem, de quina manera ho fem, pot ajudar a posar-nos fora de perill, a minimitzar l’impacte’. Eixa percepció, explica, es traduïx a conéixer protocols bàsics, parar atenció als avisos oficials i evitar exposicions innecessàries quan s’anuncien fenòmens adversos.

Sistema d’alertes i responsabilitat ciutadana

Barcones defén amb convicció el sistema d’avisos És-Alert, emprat el 29 d’octubre de 2024 i objecte de polèmica per la seua suposada tardança. Ho definix com ‘un sistema que és efectiu i està salvant vides’ i recorda que està a la disposició de les comunitats autònomes quan l’àmbit territorial afectat és el seu. Afig que ‘no hi ha hagut cap modificació quant al sistema’ i que el que canvia, si és el cas, és la forma en què algun territori l’utilitza.

Insistix que, tant en simulacres com en activacions reals, el sistema funciona a la perfecció i s’ha utilitzat en centenars d’ocasions, com s’ha vist en les últimes danes i en els incendis. En tractar-se d’alertes dirigides a desastres que s’aveïnen de manera imminent, la seua utilitat depén també de la reacció de la població: llegir el missatge, seguir les instruccions i actuar amb prudència reduïx l’exposició al perill.

La responsable de Protecció Civil recalca a més la importància de les conductes individuals: ‘les conductes individuals són indispensables perquè, malgrat el que ocórrega, puguem minimitzar l’impacte’. El seu plantejament reforça la idea que cada decisió compta, des d’evitar desplaçaments innecessaris fins a mantindre’s informat per canals oficials.

En el pla personal, reconeix que el succeït a la Comunitat Valenciana va ser ‘el succés més fort’ al qual s’ha enfrontat i el que ha tingut un ‘major cost físic i emocional’. Assegura que ‘la dana de València és l’episodi que m’ha marcat, que mai oblidaré’ i el convertix en recordatori de la necessitat d’estar preparats davant l’emergència climàtica. Advertix que Espanya viu al Mediterrani, un entorn preciós però molt exposat a fenòmens meteorològics adversos, des de danes fins a incendis, i alerta: ‘L’emergència climàtica és ací i, si no actuem, tindrà terribles conseqüències’.

Durant la gestió dels incendis d’agost, Barcones va ser objecte de crítiques que, al seu juí, van ser més descarnades per tractar-se d’una dona en un lloc de comandament. Assenyala que determinats atacs es repetixen i resulten especialment virulents quan dones estan al capdavant. ‘La igualtat es va obrint camí, però ens queda moltíssim, moltíssim per fer’, lamenta.

Formació des de l’escola

Com a part de l’aposta per l’anticipació, Barcones destaca amb profund orgull un pla de formació en centres educatius no universitaris per a ensenyar a l’alumnat què fer davant un incendi, una inundació o un terratrémol. La iniciativa busca inculcar hàbits d’autoprotecció des d’edats primerenques i reforçar la coordinació amb l’entorn familiar i comunitari en cas d’emergència.

La directora crida a treballar de manera conjunta per a reforçar el sistema i que mai més hàgem de viure una dana. L’objectiu, resumix, és consolidar una societat conscient del risc, capaç d’actuar a temps i coordinada amb les autoritats quan s’activen els protocols.

Últimes notícies

Bustinduy lamenta que la vivenda siga el principal factor d’exclusió social i dona suport a una intervenció a la UE

Bustinduy ha lamentat que la vivenda s'estiga convertint en el principal factor d'exclusió social i ha recolzat que el Govern reclame una intervenció dràstica a Brussel·les. El ministre ha avançat un esborrany amb pròrroga de contractes, congelació de lloguers i major fiscalitat a grans tenidors.

Mazón ha reiterat el seu respecte a la justícia després d’ordenar l’Audiència de València que declare Vilaplana

El president ha insistit que PP i Consell mantenen una postura de respecte als processos judicials, sense valoracions polítiques, després de la citació de Vilaplana.

Mazón ha exigit al Govern que deixe de mentir i que complisca amb les ajudes per la DANA

Mazón ha retret a l'Executiu retards, xifres ballades i traves fiscals en les ajudes per la DANA. Ha demanat una comissió mixta i que cessen els interessos i impostos als afectats.

Un any de la dana: la cultura es recupera de manera desigual

Un any després de la dana del 29 d'octubre de 2024, la recuperació cultural avança a ritmes distints. Hi ha reobertures parcials, però persistixen tancaments, danys i tramites.

García retrau al PP que el seu plançó ha bloquejat 2 milions per al càncer

Mónica García ha acusat el PP d'ocultar dades dels cribratges i de protagonitzar un plançó que ha impedit aprovar el repartiment de 2 milions per al càncer. Els populars han denunciat un ús unilateral i ideològic de l'Interterritorial.

L’Albufera, estable en aparença, seguix llastrada pel mal sanejament i l’eutrofització, segons experts

Un any després de la dana, l'Albufera mostra una certa estabilitat però arrossega una crisi de sanejament de mig segle i un greu procés d'eutrofització. Experts reclamen mesures estructurals urgents.

Consellers del PP abandonen el Consell Interterritorial per les ‘imposicions’ del Ministeri

Els responsables de Sanitat d'autonomies del PP han deixat el ple en considerar que el Ministeri imposa i manipula entorn de les dades dels cribratges de càncer. Reclamen diàleg, regles clares i indicadors comuns abans de remetre informació.

Un bomber del PMA de la Reva relata la sensació de col·lapse i la dificultat per a prioritzar en la DANA

Un cap de bombers que va operar en el PMA de la Reva durant la DANA del 29 d'octubre de 2024 descriu una sensació de col·lapse i la dificultat per a prioritzar avisos enmig de rescats, vies tallades i un al·luvió d'informació.