La Generalitat ha acusat el Govern d’ignorar la majoria de les seues peticions per a la reconstrucció i l’atenció a famílies i empreses afectades per la riuada del 29 d’octubre, malgrat els grups de treball creats per a coordinar la resposta. Un any després, han sostingut que el grau d’atenció a les sol·licituds ha sigut molt baix i que l’aportació estatal directa ha resultat limitada, la qual cosa ha alentit decisions que havien d’accelerar la volta a la normalitat.
Estos grups de treball s’han impulsat des del Consell per a abordar, al costat de l’Administració General de l’Estat, la reactivació en sanitat, servicis socials, economia i empresa, infraestructures, vivenda i seguretat. La finalitat ha sigut articular una resposta ràpida i eficaç que cobrira necessitats bàsiques de famílies, garantira el reallotjament dels qui van perdre la seua llar i ajudara a restablir l’activitat econòmica local.
Peticions rebutjades
Les conselleries han presentat 59 mesures per a afrontar l’emergència i recuperar l’activitat social i econòmica. D’elles, només s’han acceptat 20, i a penes inclouen injeccions econòmiques directes. En la pràctica, dos de cada tres peticions del Consell han sigut rebutjades. Més enllà de les obligacions estrictes per motius competencials, han subratllat que el Govern ha descartat sobretot les sol·licituds d’inversió.
Entre els exemples citats, la Generalitat ha reclamat 175 milions per a equipar col·legis i instituts danyats, 45 milions per a abonar les prestacions per dependència de novembre i desembre de 2024 i una prestació extraordinària de dos mensualitats per imprevistos, i 250 milions per a reparar residències, centres de dia i altres infraestructures sociosanitàries. També han sol·licitat 2,6 milions per a un centre d’acolliment temporal per a persones que van perdre la seua vivenda i 3 milions per a rehabilitar i reparar vivendes de titularitat autonòmica destinades al reallotjament. Sobre les vivendes de la Sareb, el Consell ha demanat posar a disposició 1.050 immobles per a reallotjaments temporals o permanents —500 en zona DANA—, però el Govern sol ha oferit 186.
En matèria d’infraestructures, han indicat que la xarxa de carreteres autonòmiques i locals, el servici de Metrovalencia, les depuradores i col·lectors de la EPSAR, els ports i els treballs mediambientals en parcs naturals s’han executat amb finançament exclusiu de la Generalitat. ‘La Generalitat està assumint a pulmó totes les obres públiques per a recuperen la mobilitat en el transport’, han assenyalat, i han recordat que s’ha invertit 600 milions a recuperar 18 carreteres autonòmiques i restablir el metre.
En transport públic, han assegurat que no s’han millorat els autobusos substitutius de la línia C3 de Rodalia després dels retards en les obres per a recuperar el servici a Chiva, Buñol, Cheste o Utiel. Tampoc han observat avanços per a soterrar les vies de Renfe a Alfafar i Sedaví, actuació que el Consell considera prioritària per a la seguretat i la qualitat de vida després de la DANA. A més, han lamentat el rebuig a cofinançar la targeta de transport gratuït Recuperem València.
Igualment, han assenyalat que no s’han acceptat 340 milions per a actuacions d’emergència en infraestructures de regadiu, 199,8 milions en ajudes per a reparar instal·lacions danyades en vivendes i un bo elèctric durant un any, ni 182,5 milions en suports a l’hostaleria. Sobre infraestructures crítiques per a adaptar-se al risc d’inundació, han indicat que en les reunions s’han adquirits compromisos, però que ara com ara ‘són meres promeses, sense termini’. També han quedat fora 120 milions per a reparar desperfectes en el patrimoni cultural i ajudes a sectors industrials de la cultura, 140 milions per a reparar infraestructures i material sanitari en centres de salut i l’exempció de l’IBI de 2025 per a immobles danyats.
Conseqüències i municipis exclosos
Segons el Consell, el Govern ha rebutjat concedir ajudes a fons perdut per a costejar la reconstrucció i fins i tot les ha condicionades a l’aprovació dels Pressupostos Generals de l’Estat, la qual cosa ha obligat a la Generalitat a endeutar-se en quasi 4.000 milions addicionals. Han advertit que, sense cofinançament, la càrrega recau sobre el pressupost autonòmic i s’encarixen i allarguen actuacions que afecten servicis essencials, vivenda i mobilitat.
A més, han denunciat que 28 municipis valencians, amb una població conjunta de 80.000 persones, no s’han inclòs en el pla estatal d’ajudes per a reconstruir infraestructures municipals. ‘Resulta injust que estes 28 poblacions no tinguen accés a les ajudes estatals per a la seua reconstrucció malgrat els danys patits el passat 29 d’octubre’, han afirmat.
La Generalitat ha lamentat estos vetos en un context en el qual l’Estat disposa d’un pressupost de 386.000 milions (dades de 2023) i una àmplia capacitat de finançament i endeutament, enfront dels 32.300 milions de la Generalitat, dotze vegades menys. Al seu juí, esta asimetria ha exigit un esforç regional superior mentres continuen pendents inversions clau perquè famílies i empreses recuperen estabilitat, es garantisca el reallotjament i es modernitzen infraestructures més vulnerables a futures inundacions.



