En tan sols tretze dies, la Guàrdia Civil va identificar la majoria dels 197 cadàvers de víctimes de la dana a València i els 4 a Albacete que van quedar sota la seua competència, mentres la Policia Nacional va realitzar 22 identificacions i els hospitals altres 4. El treball es va completar en temps rècord i sense cap fallada, fruit de torns encadenats i d’una coordinació tècnica que va prioritzar la rapidesa sense comprometre la certesa.
La setmana de l’aniversari va deixar, a més, la identificació d’una de les tres persones que encara seguien desaparegudes. Després d’analitzar tres molars i un fragment de fèmur —la petjada era inutilitzable per l’estat del cos— i acarar amb l’ADN de la seua filla, també morta, i del seu germà denunciant, es va posar nom i cognoms al cadàver: José Javier Vicent, de 56 anys. Este avanç il·lustra com el mètode biològic va permetre tancar casos en els quals l’aigua va deteriorar les empremtes dactilars.
Identificació en 13 dies sense errors
El Servici de Criminalística va activar el seu equip per a grans catàstrofes l’endemà del temporal i, després d’un primer desplegament parcial a Requena, va concentrar a tots els especialistes en l’Institut de Medicina Legal (IML) de València, punt d’arribada dels cossos alçats per Policia Judicial i forenses. En condicions ordinàries, l’alçament d’un cadàver exigix inspeccions minucioses i fotografia detallada; en la dana, la prioritat operativa va ser documentar l’orientació del cos i traslladar-lo amb rapidesa al IML per a agilitzar la cadena d’identificació.
Entre la nit del 30 i la del 31 d’octubre va arribar un gran volum de cadàvers al IML. En horari quasi ininterromput, els agents van registrar pertinences, van prendre petjades i, quan l’aigua havia danyat la pell, van aplicar tècniques per a recuperar dermatoglifos. En molts casos, la deterioració va obligar a optar directament per l’ADN: cada dia, un helicòpter va traslladar mostres des de València a la base de Torrejón de Ardoz per a la seua anàlisi en el laboratori central. Van treballar de manera simultània 36 especialistes amb relleus continus. L’objectiu, com va subratllar el responsable del servici, va ser clar: ‘la nostra finalitat era tractar de fer com més prompte millor la identificació’. Segons va destacar, es ‘van batre tots els rècords a nivell mundial’ i la comunitat internacional ‘està sorpresa’ per la rapidesa, una fita que no va sacrificar la seguretat: no es va registrar cap error ni va haver-hi queixes familiars.
Metodologia i logística 24/7
El laboratori de Madrid va operar sense descans, ‘matí, vesprada i nit’, amb tota la plantilla bolcada. Del total, 47 identificacions només van poder resoldre’s amb perfils genètics. Per a sostindre eixe ritme es va muntar l’oficina ante mortem, on es van arreplegar denúncies i es van sistematitzar dades clau de les persones desaparegudes —trets, cicatrius, tatuatges, pírcings, dentista— i les mostres d’ADN de familiars de primer grau. En paral·lel, en l’oficina post mortem es van prendre petjades i mostres biològiques dels cadàvers i es va registrar cada cos. La informació va confluir en l’oficina d’integració, que va elaborar les propostes d’identificació per a remetre-les al jutge.
Durant els primers dies va haver-hi més cadàvers que denúncies. El temporal va danyar dependències de la Guàrdia Civil en localitats com Paiporta i va complicar que les famílies formalitzaren els avisos, per la qual cosa es va habilitar la Comandància de València i es va llançar una crida en xarxes i cartelleria. Eixes dades —nacionalitat, residència i altres— van resultar essencials per a delimitar acaraments de petjades i ADN. També es van desplaçar equips a Barcelona, Madrid, Màlaga o Galícia, i els agregats al Marroc i Anglaterra van gestionar preses amb familiars de víctimes. En alguns casos, van ser amics els qui van activar les denúncies davant l’absència de parents directes en la zona.
En tretze dies van quedar pràcticament tots identificats i, encara que després van continuar arribant alguns cossos en menor número, el treball metòdic i la coordinació van permetre entregar certeses a les famílies amb la màxima celeritat i suport pericial.
