El funeral d’Estat per les 237 víctimes de la DANA del 29 d’octubre de 2024 s’ha convertit en un acte de dol i reivindicació. En la seua intervenció, Virginia Ortiz Riquelme, prima de Juan Alejandro Ortiz i veïna de Letur, ha assegurat que qui ‘omet el seu deure sabent que la seua omissió pot suposar la pèrdua de vides humanes’ és qui ‘comet l’acte primigeni que deriva en les seues morts’. La seua intervenció ha sigut aplaudida pels familiars presents.
Un clam per justícia i memòria
Ortiz ha subratllat que les inundacions són el fenomen natural que més morts provoca, però ha insistit que ‘no és este fenomen el causant de la catàstrofe que hem patit’, sinó l’omissió d’obligacions que, al seu juí, ha derivat en tragèdia. Ha defés que la pau social només és possible amb llibertat, igualtat, dignitat i seguretat, i ha demanat que el rumb de la societat no es deixe en mans dels qui s’allunyen d’eixe ideal. ‘El poder sempre ha sigut nostre i sé que, units, farem justícia’, ha conclòs, enllaçant dolor amb exigència de responsabilitats i reclamant garanties perquè una cosa així no es repetisca.
La jove ha agraït el treball dels professionals i operaris que han permés localitzar el cos del seu cosí, i ha lamentat que no ha ocorregut el mateix amb tots: els cossos de dos víctimes a València encara no han sigut trobats. També ha expressat el seu reconeixement als voluntaris i ha recordat a David Lafoz, voluntari que va acudir amb el seu tractor després de la DANA i mort enguany. ‘No estem sols i hui més que mai hem d’estar units’, ha afirmat.
L’acte ha donat veu a més familiars. Andrea Ferrari, filla d’Eva Canut, morta quan eixia del seu treball a Riba-roja de Túria, ha defés que per a les víctimes, ‘ara mateix, el més important és que prevalga la veritat, el respecte i la humanitat’, i ha reivindicat que ‘mentres existisca memòria mai hi haurà oblit’. Ha admés que ‘hui fa un any que ens va canviar la vida a tots’ i que encara sent ‘el buit d’eixos dies’, posant paraules al dol compartit pels qui continuen ‘caminant amb cicatrius’.
Naiara Chuliá, mare de dos fills que va perdre al seu marit, Slim, aquell 29 d’octubre quan eixia de treballar, ha explicat que els seus fills són ‘la seua salvació‘ i que ‘el moment més dur’ va ser dir-los que el seu pare no tornaria. ‘La meua vida es va trencar en milers de trossos. Havia de reconstruir-la però faltaves tu’, ha relatat, abans de reconéixer: ‘És dur educar lluny del dolor, la ràbia i la tristesa quan tu et sents així’. Ha recordat que el seu marit va arribar fa quasi 25 anys del seu Tunísia natal i ha resumit el sentir de moltes famílies: ‘Jo conte la meua història, però ací hi ha 237 històries amb noms i cognoms, famílies destrossades i somnis trencats’. ‘Hi ha moltes ànimes trencades unides pel dolor’ i amb l’esperança de trobar algun dia ‘alguna raó per a tirar avant’.
En el record col·lectiu ha sigut present l’abast de la tragèdia: 237 víctimes, de les quals 229 van ser a València, 7 a Castella-la Manxa i 1 a Andalusia. Les paraules escoltades han reforçat la petició de veritat, respecte i humanitat i el desig que la memòria impulse justícia i mesures que garantisquen la seguretat davant futures emergències.
