Una investigació liderada per un professor de la Universitat Catòlica de València constata que l’impacte emocional de la dana del 29 d’octubre de 2024 intensifica la preocupació pel canvi climàtic en la Comunitat Valenciana. El treball, finançat pel CIS, detecta un repunt de la ecoansiedad i situa a les dones i a la població jove entre els grups amb nivells més alts d’inquietud davant nous episodis extrems.
‘Si els desastres naturals són ja una realitat present, la salut mental serà la pròxima gran víctima del canvi climàtic’, afirma l’investigador principal, Alexis Cloquell. L’equip, en el qual participen Francisco Arteaga i Carmen Moret (UCV) i Joan Lacomba (UV), presenta una de les primeres evidències empíriques a Espanya que vincula directament canvi climàtic i salut mental a partir de l’experiència de la dana.
L’anàlisi subratlla l’anomenat ‘efecte de proximitat‘: quan el fenomen extrem es viu en primera persona, el risc es torna tangible i l’impacte emocional augmenta. Sis mesos després de la dana, més de la mitat de la població continua mostrant una elevada preocupació per la repetició d’episodis similars. Entre els residents a la província de València, la més afectada, els nivells de ecoansiedad són significativament superiors respecte a zones amb menor impacte.
La por després de la tempesta
Encara que el canvi climàtic pot percebre’s com un fenomen llunyà, les inundacions de 2024 marquen un punt d’inflexió. Per a molts veïns, ‘el risc climàtic va deixar de ser una idea abstracta’. Cloquell ho resumix amb una imatge que es repetix en la memòria col·lectiva: ‘La riuada que va assotar la Comunitat Valenciana a l’octubre de 2024 no sols va arrasar vivendes, collites i carreteres. També va deixar una marca invisible: la por. Eixa por que reapareix cada vegada que el cel s’enfosquix’.
L’estudi descriu un patró clar per perfil sociodemogràfic. Les dones presenten nivells més alts de ecoansiedad que els hòmens, especialment les menors de 35 anys, grup en el qual quasi el 40% declara una preocupació elevada pel canvi climàtic. La inestabilitat econòmica actua com a amplificador del risc percebut: persones desocupades o dedicades a les labors de la llar mostren major vulnerabilitat i sensació d’indefensió davant les conseqüències de futures danes o incendis. Estes diferències no s’interpreten com a patològiques, sinó com a respostes racionals davant una amenaça que la població ja experimenta de manera directa.
Mirada a futur i politicas publiques
La preocupació no es limita al viscut: es projecta cap al futur. Els qui consideren que les catàstrofes seran més freqüents i més greus concentren els nivells més alts d’ansietat, i els qui ja han patit desastres previs presenten respostes emocionals més intenses. En este context, els investigadors advertixen que la ecoansiedad ‘no és una moda sinó una resposta emocional davant una realitat cada vegada més evident. Les tempestes, les danes o els incendis ja no es perceben com a episodis aïllats sinó com a símptomes d’un clima en transformació’.
L’informe assenyala que la salut mental no ocupa encara un lloc prioritari en les polítiques ambientals. Per això, l’equip proposa integrar el benestar psicològic en les estratègies climàtiques i en els plans de prevenció d’emergències, incorporant la dimensió emocional a la gestió del risc i als dispositius d’atenció després d’esdeveniments extrems. La conclusió és nítida: ‘el canvi climàtic no sols transforma els paisatges: també transforma les ments’.



