L’entrenador madrileny Julián Calero es va acomiadar del Llevant amb un missatge rotund: va assegurar que estava convencidísimo que anava a salvar a l’equip, però no va retraure al club la decisió de rescindir el seu contracte, comunicada el diumenge. En la seua compareixença va subratllar el respecte a l’entitat i va remarcar que el seu desig és que l’equip aconseguisca la permanència.
‘Estic convencidísimo que anava a salvar a l’equip, 100%. Però són decisions que he de respectar i que entenc en esta mala ratxa i vull i desitge que el Llevant se salve’, va afirmar en la seua roda de premsa de comiat.
Sense retrets i amb mirada al vestuari
El tècnic va explicar que comprén els motius de la directiva en un context de resultats adversos, quan es busquen revulsius per a canviar la dinàmica. ‘Entenc que quan la prenen és perquè pensen que és la millor decisió. M’hauria agradat acabar la temporada perquè crec que ho hauríem tret però no retrac absolutament res. Respecte absolut i agraïment’, va afegir, posant en valor el seu treball i l’evolució que, al seu juí, podia culminar en la salvació.
La seua marxa es va produir després d’una seqüència de marcadors que no acompanyaven, i en estos escenaris la banqueta sol ser el primer moviment per a intentar una reacció immediata. Calero va insistir que acata la mesura i va enfocar el seu discurs a fer costat al grup i en la necessitat de competir sense dubtes per a redreçar la trajectòria.
Amb la seua eixida, es tanca un capítol breu però intens i queda un missatge d’unitat: respecte per les decisions del club, gratitud per l’oportunitat i la convicció que l’objectiu era assolible. El Llevant afronta ara una transició que perseguix estabilitzar resultats i reenfocar la temporada amb el calendari per davant, mentres el vestuari assimila el canvi i busca respostes en la gespa.
