Julián Calero s’ha acomiadat del Llevant després de la seua destitució i ha defés que estava preparat per a redreçar la situació. Ha subratllat que respecta la decisió del club, que arriba en plena mala ratxa, i ha desitjat la permanència de l’equip. En la seua compareixença ha transmés serenitat i agraïment, insistint que no guarda rancor.
Calero ha explicat que entén la mesura perquè la directiva busca un canvi de rumb per a detindre la dinàmica negativa. Ha remarcat que no se sent maltractat i que les persones que ara li cessen són les mateixes que van confiar en ell en la seua arribada. Va admetre que, quan li van comunicar el cessament, va preguntar si era irreversible i, en confirmar-lo, el va acceptar ‘amb esportivitat’.
Convençut de la salvació
El tècnic ha reiterat la seua convicció: ‘estic convencidísimo que anava a salvar a l’equip, 100%’. Ha assumit que en una mala ratxa es prenen decisions difícils i ha esvarat que ‘una altra estratègia hauria sigut renovar a l’entrenador per a enfortir-lo i transmetre la idea que anàvem a arribar fins al final’. Així i tot, ha insistit que no retrau res i que manté ‘respecte absolut i agraïment’. La seua lectura és clara: la direcció ha triat un colp de timó per a intentar reactivar resultats a curt termini.
En clau autocrítica, ha assenyalat que encara necessita analitzar què va poder fer millor. ‘Encara no li he donat totes les voltes, necessite mirar-me al melic i veure què més puc fer perquè si estem com estem jo soc el màxim responsable‘, ha dit, després de reconéixer que ha dormit molt poc des que li van comunicar la decisió. També ha puntualitzat que l’opció de continuar no depenia d’ell i que, d’haver pogut, s’hauria ‘clavat’ al sòl per a ‘perpetuar-se’ en la banqueta.
Balanç i agraïments
Calero ha defés el llegat de la seua etapa: ‘Vaig agafar a un equip en Segona i el deixe en Primera a tres punts de la salvació, amb una massa social que s’ha recarregat després d’uns anys molt durs i amb la sensació que els jugadors s’han revaloritzat’. Ha afegit que se sent orgullós d’haver contribuït a la viabilitat del club en un moment econòmic complicat, tant per l’ascens com per la millora del valor de la plantilla. El seu missatge ha sigut que deixa la casa millor que com la va trobar i que l’objectiu de la permanència és assolible.
En la seua llista d’agraïments, ha destacat al seu cos tècnic i als jugadors. ‘He d’agrair al meu cos tècnic, saben de sobres que ens hem deixat la vida. A vegades, amb molt bon resultat i altres no tan bo’, ha assenyalat. Sobre el vestuari, ha incidit en el compromís diari: ‘S’han deixat l’ànima i els he exigit un dia a dia potent i dur, l’han acceptat de bon grat i han millorat’. També ha remarcat que el grup estava amb ell: ‘No crec que l’equip haguera deixat de creure ni molt menys’.
Ha dedicat un capítol especial a l’afició, que considera clau per a revertir la situació. ‘A l’afició, que ha sigut increïble amb mi’, ha dit, recordant que part de la graderia va xiular després d’una dolenta primera part de l’última trobada, però en la represa va secundar sense reserves. Per a Calero, eixe suport és ‘la base per a tirar avant la situació’.
Sobre el seu futur, s’ha mostrat disposat a tornar a les banquetes immediatament, conscient que esta campanya la seua opció passa per l’estranger. ‘Continuaré entrenant, soc un corredor de marató al qual en el quilòmetre 14 li ha tocat eixir, però estava preparat per a arribar al 38. Si demà he d’estar entrenant, puc, no estic cremat’, ha afirmat. No ha oferit consells al seu successor i ha recordat que la permanència està a l’abast: ‘Estem a tres puntets de la salvació, ací no s’ha entregat la cullera’.
En el seu comiat, ha volgut mantindre el to positiu. ‘Em vaig com un valencià adoptat’, ha expressat, agraint el carinyo rebut i una sala de premsa plena. Ha promés un retorn algun dia: ‘És un fins ara, perquè tornaré i espere que siga amb tots en Primera’. Ha deixat oberta la porta a diferents escenaris: ‘Mai saps, com a soci tornaré perquè ho soc i ho continuaré sent, pot ser que torne com a rival… Amb el record i les portes que deixem, podria ser que tornara com a entrenador. Difícil, però pot ser’. I ha resolt que no seria una bona notícia que li digueren esta mateixa campanya, perquè significaria que les coses no han millorat.
