Jorge Suárez, subdirector general d’Emergències de la Generalitat, ha declarat davant la jutgessa que el 29 d’octubre, durant la reunió del Cecopi per la DANA, no es va parlar de barrancs ni de llits. Ha precisat que les comunicacions es van centrar en els municipis on anaven apareixent inundacions i que no es va traslladar que la rambla de Poio s’estiguera desbordant.
Ha afegit que, fins i tot a les 19.00, quan ja es coneixien incidències a Massanassa, Paiporta o Picanya, tampoc es va abordar la situació dels barrancs. Segons fonts coneixedores de la seua declaració, la Confederació Hidrogràfica del Xúquer va informar abans de la reunió que els nivells en el barranc de Poio descendien. Suárez ha explicat que la informació arribava en unitats de cabal i ha insistit en la necessitat de sistemes de vulnerabilitat amb experts hidràulics que traduïsquen eixes dades en impacte real. Eixe dia, ha dit, no es va analitzar la forma, amplària ou pendent del llit, la qual cosa va dificultar anticipar el risc efectiu aigües avall.
Focus en municipis i en la presa de Forata
Sobre les seues funcions, ha explicat que el seu treball consistia a traslladar les decisions del Cecopi a l’equip d’Emergències. Davant el risc en la presa de Forata, ha eixit de la reunió per a avisar a la Sala d’un escenari 3 i activar avisos. En sentit invers, des de la Sala se li ha traslladat un llistat dels pobles que podrien veure’s afectats en cas de trencament, la qual cosa va concentrar esforços en eixe front.
Ha assegurat que els correus de la CHJ sobre llindars del Pedrís no van arribar a la Sala, encara que sí que es van incorporar al sistema CordCom. Tampoc es va consultar el SAIH, perquè la relació amb la CHJ es va mantindre per correu electrònic o crides. Segons el seu relat, eixa dependència de canals indirectes va restar immediatesa a la informació hidrològica crítica en les primeres hores.
Respecte a les fonts meteorològiques, ha assenyalat que Aemet és la referència oficial per a alertes, encara que també es consulta Avamet per la rapidesa de les seues dades. Ha rebutjat que Aemet o la CHJ aportaren dades pluviomètriques durant la reunió, la qual cosa, unit a la falta d’anàlisi específica dels llits, ha dificultat avaluar amb precisió l’impacte local de la pluja en punts sensibles i creus de barrancs.
Saturació del 112 i primeres víctimes
Suárez ha afegit que sobre les 20.00 s’ha sabut que el 112 acumulava 18.000 crides i que cap a les 19.30 ja es constatava que moltes carreteres no eren transitables. Al seu juí, eixe volum ha tensionado l’atenció telefònica i ha pogut alentir avisos i desplegaments, malgrat que el Cecopi no va deixar d’atendre l’emergència.
Ha afirmat que a les 20.30 ja se sabia que hi havia víctimes mortals i que Basset va informar del rescat d’un cadàver. També ha recordat incidents com la desaparició d’un camioner a l’Alcúdia, trobat després sense vida, i ha apuntat que la exconsellera Salomé Pradas i l’exsecretari autonòmic Emilio Argüeso, investigats en la causa, manejaven informació que els arribava per altres vies.
En relació amb la vigilància del Pedrís, ha indicat que no es va comunicar a la Sala la desmobilització dels bombers que estaven en eixe llit i que no va tindre coneixement de l’oferiment previ d’agents mediambientals per a vigilar barrancs. Al seu entendre, eixa falta de coordinació ha pogut deixar trams sense control en moments crítics.
Sobre la presència del llavors president, Carlos Mazón, en el Cecopi, ha assenyalat que Pradas li mantenia informat i que ell només li va traslladar la seua preocupació per un possible col·lapse del 112. Ha dit que el va sorprendre que Mazón fera pública una hora d’arribada que no coincidia amb els temps registrats per les cambres. Per això, ha explicat, el coordinador de Prevenció d’Emergències va proposar conservar les imatges d’eixa arribada i a ell li va semblar adequat, preveient requeriments judicials.
