L’Audiència de València ha estimat parcialment el recurs d’una acusació particular, al qual es va adherir la Fiscalia, i acorda que la jutgessa que instruïx la causa per la gestió de la dana identifique als agents mediambientals que van intervindre el 29 d’octubre de 2024 amb la finalitat de poder citar-los, si és el cas, com a testimonis.
En el seu raonament, la Sala aprecia que la informació que puguen aportar estos funcionaris pot resultar rellevant per a esclarir la seqüència d’actuacions sobre el terreny. De fet, l’acte afirma que ‘sembla evident que, podent ser la informació que puguen oferir els agents mediambientals rellevant, la seua identificació es fa precisa a fi de poder ser citats, si és el cas, com a testimonis’.
La instructora havia sostingut que la direcció de l’emergència i el control dels barrancs eren i són competència autonòmica, i que la identificació completa dels agents actuants no resultava necessària per a esta investigació. Enfront d’això, el Ministeri Fiscal va defendre la utilitat total de conéixer qui van realitzar la vigilància, quines dades van recaptar i a quines persones o organismes els van traslladar, extrem que pot ajudar a reconstruir la cadena de decisions i comunicacions durant aquell episodi.
Identificació d’agents i utilitat processal
Amb este pronunciament, l’Audiència canalitza la pràctica d’una diligència que, d’arribar a materialitzar-se en testificals, permetria contrastar observacions directes i protocols aplicats aquella jornada. En la mateixa resolució, la Sala rebutja la petició de l’acusació particular de recaptar informació sobre la Junta de Govern de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer del 19 de desembre de 2024, al no apreciar relació amb els fets investigats del 29 d’octubre.
Readmissió d’una acusació polèmica
En un altre acte, l’Audiència estima el recurs d’una dona damnificada contra la seua expulsió del procediment acordada per la jutgessa instructora. Esta decisió prèvia es va basar en el fet que la seua intervenció suposava un abús de dret i un frau processal, a la vista que la interessada havia al·ludit en vídeos de YouTube a ‘suposades conspiracions per part de maçons, satànics o l’Agenda 2030 com a responsables de les riuades’ i havia sol·licitat personar-se en una peça separada oberta per a estudiar una sanció al lletrat de l’ex secretari autonòmic Emilio Argüeso, investigat en la causa, per demanar informació sobre la possible participació del marit de la jutgessa en diversos interrogatoris.
La Sala matisa ara que la formulació d’una pretensió amb abús de dret ‘no significa necessàriament l’expulsió del procés de la part acusadora particular, sinó el rebuig d’eixa pretensió’.
Afig, a més, que si en endavant la mateixa part demostra amb la seua actuació processal que, ‘lluny d’exercitar realment l’acusació, s’alinea amb posicions defensives o busca objectius espuris, aliens a fi d’este procés’, la instructora podrà expulsar-la del procediment amb fonament.
En una tercera resolució, l’Audiència confirma íntegrament l’acte dictat per la jutgessa instructora l’1 de setembre, que havia denegat la pràctica de diligències sol·licitades per Argüeso després que el seu defensa desistira del recurs. Amb estes tres decisions, el tribunal eleva a 33 les actuacions dictades des de maig en el marc de la causa penal de la dana: 28 han confirmat íntegrament resolucions de la instructora (en un cas sense entrar en el fons pel desistiment de l’apel·lant) i cinc han estimat recursos, dos de manera total i tres parcial, la qual cosa evidencia el predomini de confirmacions en segona instància.



