Miguel Ángel Oliver ha defés que la Intel·ligència Artificial pot ajudar a fer periodisme, però no farà periodisme. Ha insistit que només els periodistes transformen dades en informació verificada i rellevant, i que l’honestedat és l’únic camí possible en este nou escenari.
Durant la ponència inaugural del Fòrum Hispanoamericà d’Intel·ligència Artificial aplicada al Periodisme, ha explicat que la IA, i en particular la generativa, ja ha introduït canvis palpables. Entre ells, l’automatització de processos, la personalització d’experiències i una nova relació entre productors, plataformes i audiències. Ha recordat, no obstant això, que darrere de tot artefacte, també digital, està el cervell humà: el juí, la verificació i la contextualització continuen sent tasques humanes que orienten qualsevol ferramenta.
Estos canvis, ha apuntat, obliguen a revisar fluxos de treball i estàndards de qualitat. La IA accelera tasques repetitives i obri possibilitats d’edició més àgil, però també planteja riscos si es deleguen decisions editorials sense control. Per això, ha reivindicat la necessitat de reforçar els procediments de contrast i de mantindre una jerarquia clara de responsabilitats en les redaccions.
Honestedat i credibilitat
En mans de professionals, ha dit, la IA pot millorar l’eficàcia i l’eficiència, agilitzar processos que s’han quedat vells i alliberar temps per a investigar i explicar millor. Però no farà periodisme, perquè només els periodistes decidixen què és notícia, com es compta i com es comprova. Ha subratllat que la IA generativa té un problema de credibilitat, de manera que els mitjans tenen per davant una oportunitat crucial per a afermar el seu segell de veracitat: en un entorn saturat, la marca informativa cobra valor com a garantia de qualitat.
Mentres el sistema busca solucionar la falta de fiabilitat dels models actuals, ha afegit, els periodistes, per més que sorprenga la capacitat d’estes ferramentes per a conversar i generar continguts, volen que l’honestedat siga també un camí premiat. ‘L’honestedat, com a expressió de l’ètica personal i professional, és l’únic camí possible per al periodisme’, ha recalcat, enllaçant eixa idea amb una noció pràctica: transparència sobre l’ús de ferramentes i supervisió directa en cada peça publicada.
Oliver ha explicat que la seua organització ja utilitza programes d’IA per a crear resums, ajustar paràgrafs i suggerir edicions i idees sobre titulars. Totes les informacions, ha remarcat, són elaborades per periodistes i totes les ferramentes s’usen sempre amb supervisió directa professional. En la mateixa línia, Juanma Ruiz ha compartit aplicacions i avanços que estan permetent automatitzar tasques i optimitzar recursos en la redacció. Entre ells, un bot intern que es nodrix del contingut ja publicat per la pròpia casa, alguna cosa que aporta ‘seguretat’ i al qual l’equip pot acudir per a preparar context previ, cronologies o resums abans d’abordar un tema.
Adaptació i ofici
Oliver ha demanat a empreses i professionals que canvien i s’adapten als nous formats, però sobretot que aguanten l’evite de la IA. És a dir, que no cedisquen el criteri a la ferramenta i mantinguen el focus en el que diferència a l’ofici: la verificació, el context i la claredat per al lector. Ha assenyalat que, en un moment de transició, l’equilibri entre aprofitar la tecnologia i protegir la qualitat informativa serà decisiu per a sostindre la confiança.
També ha reivindicat la responsabilitat de contribuir a l’educació digital, especialment entre els més jóvens, a través de la veracitat. I ha recordat que les mentides, les faules i la desinformació no van nàixer amb les xarxes socials: ‘Les mentides són humanes i per tant tan antigues com els éssers humans’. Com a exemple, ha al·ludit a l’ocorregut després dels atemptats de l’11 de març de 2004, quan, segons ha rememorat, des del Govern ‘es va propagar la falsedat que l’autora havia sigut la banda terrorista ETA’.
Finalment, ha descrit el perfil professional que demanda esta etapa: hui un periodista ‘ha de fer això de tota la vida i això de la nova vida’. És a dir, escriure, fotografiar i gravar vídeo, i també comunicar-se en xarxes socials. Malgrat la dispersió de formats, ha augurat que la paraula escrita seguix molt viva, perquè conserva la seua capacitat d’ordenar la realitat, fixar prioritats i facilitar que l’audiència entenga quina ha passat i per què importa.
