Centenars de persones s’han manifestat este dijous a València per a protestar contra les formes d’exclusió que patix la població migrant i exigir garanties efectives dels seus drets. La marxa, convocada per mig centenar d’entitats, ha partit de la plaça de bous i ha conclòs enfront del Centre d’Internament d’Estrangers (CIE) de Sapadors, un final amb càrrega simbòlica que ha buscat visibilitzar el rebuig als internaments i a una gestió de fronteres percebuda com a punitiva.
Durant el recorregut, els convocants han defés que els migrants són ‘portadors de drets fonamentals, que ningú concedix ni pot arrabassar’, i han enumerat el dret a una vida plena, a la llibertat de moviment, a la salut, a la vivenda i al treball, així com a viure sense por ni discriminació.
En eixe marc, han subratllat: ‘Són drets que l’Estat espanyol vulnera, per la qual cosa ens veiem en l’obligació de reclamar als carrers que es garantisquen’. La protesta ha buscat convertir eixes demandes en un missatge conjunt i visible en l’espai públic.
Vivenda i racisme immobiliari
Un dels eixos ha sigut l’accés a la vivenda. Les organitzacions han denunciat el ‘racisme immobiliari’, una ‘violència quotidiana que nega el dret a la vivenda o imposa condicions abusives pel color de la pell o l’origen’. Segons han explicat, estes barreres dificulten trobar un lloguer estable i agreugen la vulnerabilitat econòmica dels qui arriben o ja residixen a la ciutat.
‘Quan una persona migrant acudix a una immobiliària, patix discriminació pel seu accent, perquè es creu que no complirem amb el pagament, i estem malvivint’, ha denunciat Ángela Pedraza, portaveu de la Plataforma Pels Drets de les Persones Migrades i presidenta de València Acull. El seu testimoniatge ha condensat situacions que, segons els col·lectius, es repetixen amb freqüència.
Empadronament com a clau de drets
Una altra de les reclamacions centrals ha girat entorn de l’empadronament, que ‘és més que un tràmit: és la clau d’accés als drets bàsics i una forma de reconeixement administratiu’. La regularitat en el padró s’ha presentat com a condició mínima per a accedir a servicis essencials.
‘Sense empadronament no hi ha sanitat, educació ni protecció social. Per això defenem l’empadronament universal, sense traves ni requisits arbitraris. Volem ciutats que acullen, no que expulsen’, han reclamat els manifestants. En el seu argumentari, l’absència de padró espenta a la informalitat i trenca la igualtat en l’accés a l’atenció sanitària, l’escolarització i les ajudes municipals.
Els convocants també han qüestionat els discursos que vinculen migració i delinqüència, en sostindre que ‘les evidències assenyalen que les persones migrants no són les responsables dels problemes de seguretat. En canvi, sí que n’hi ha que són els qui més patixen la precarietat, l’exclusió i la violència institucional’. Amb això han tractat de desplaçar el focus del debat cap a les condicions materials i els obstacles administratius que, asseguren, marquen el dia a dia de moltes famílies.
‘Les xifres demostren que no es poden crear eixe tipus d’estereotips, com tampoc es pot generalitzar pels casos de corrupció que estem coneixent’, ha afegit Pedraza, en demanar que l’anàlisi de la realitat no es base en prejuís ni en episodis aïllats.
En el tancament, les entitats han carregat contra ‘les mesures anunciades per la Generalitat Valenciana, que alimenten la islamofòbia i fomenten la divisió entre bons i dolents migrants’, i han assenyalat a Frontex com ‘una estructura que prioritza la impermeabilitat de les fronteres sobre els drets humans, que opera amb opacitat i que ha sigut qüestionada per pràctiques il·legals i violentes’. La concentració ha conclòs amb la reivindicació de polítiques que posen en el centre la dignitat, l’accés a drets i la no discriminació.
