El Vila-real tanca un 2025 de contrastos: lluentor sostinguda en la Lliga —des del tram final de la 2024-25 fins a l’arrancada de la 2025-26— i una imatge oposada en les copes, amb una Champions sense triomfs i ensopegades en la Copa del Rei.
Sota la direcció de Marcelino García Toral, l’equip va aconseguir en el tram final de la passada campanya la classificació per a la màxima competició europea i tanca l’any novament entre els quatre primers de la taula. En el còmput de l’any natural, va ser el tercer conjunt amb més punts entre els quals van disputar les dos temporades, un senyal de regularitat i d’un pla recognoscible de joc.
Ombres en Champions i Copa
El revers va arribar en els tornejos del KO. El Vila-real va patir dos eliminacions en la Copa del Rei enfront de rivals d’inferior categoria: primer davant el Pontevedra i, fa a penes uns dies, enfront del Racing de Santander. A més, l’esperat retorn a la Champions va acabar amb una eliminació en la fase de grups, sense victòries en els sis partits disputats.
Els números expliquen el contrast. En Lliga, l’equip rep una mitjana de 0,9 gols per partit i anota dos punts per partit; en la Champions, la mitjana de gols encaixats es duplica i la producció ofensiva cau fins a 0,6. Eixa bretxa en seguretat i pegada penalitza més en escenaris de màxima exigència i ajuda a entendre un rendiment menys fiable fora del campionat domèstic.
L’any va deixar també un moviment profund en la plantilla. Les vendes d’Álex Baena, Yeremy Pi, Tendre Barry i Arnaut Danjuma van permetre una inversió de gran importància: el club va pagar 30 milions pel davanter George Mikataudze, una de les operacions més altes de la seua història, i va afegir peces com Renato Veiga, Alberto Moleiro, Tajon Buchanan i Tani Oluwaseyi per a reforçar diverses posicions.
En paral·lel, el club va anunciar un pressupost de 215 milions per a la campanya 2025-26, el més alt que ha aprovat. Un marc així amplia el marge per a consolidar el projecte esportiu i afrontar un calendari amb Lliga, Champions i Copa.
En l’àmbit social, l’entitat manté els vint mil abonats de temporades anteriors, la qual cosa impedix incorporar nous socis i concentra la demanda en entrades de partit i altres canals.
No van faltar controvèrsies. Els fitxatges de Thomas Partey, pendent d’un juí per cinc càrrecs de violació i un d’agressió sexual, i de l’israelià Manor Solom en el punt àlgid de la guerra entre el seu país i la milícia palestina Hamas van generar debat a l’entorn del club.
També va haver-hi diversitat d’opinions després d’acceptar disputar com a local davant el Barcelona un partit a Miami, una iniciativa que finalment no es va dur a terme després que el promotor renunciara per la incertesa generada.
