La jutgessa que instruïx la causa penal per la gestió de la DANA ha preguntat a l’Advocacia de la Generalitat si algun alt càrrec del Consell va consultar assessorament jurídic durant l’episodi d’inundacions i barrancadas del 29 d’octubre de 2024, que va deixar 230 víctimes mortals.
La sol·licitud busca aclarir si les decisions adoptades en aquelles hores van comptar amb suport jurídic i en quins termes. Eixe punt és rellevant per a determinar el grau de diligència dels responsables públics i perfilar eventuals responsabilitats administratives o penals, segons avanç la investigació.
En concret, la magistrada ha requerit que s’informe de si el 29-O el llavors secretari autonòmic de Presidència, Cayetano García, va emplaçar a l’Advocacia per a emetre alguna valoració jurídica sobre l’emergència i la seua gestió, i si va haver-hi comunicacions verbals o escrites amb alts càrrecs del Consell.
A més, a petició de l’acusació popular i particular exercida per Acció Cultural del País Valencià, el jutjat ha acordat sol·licitar a la Direcció d’Atenció d’Emergències i Meteorologia del Govern basc un informe sobre les crides que el 112 d’Euskadi va rebre per derivació del 112 de la Comunitat Valenciana eixe dia, així com les gravacions per a la seua futura incorporació al procediment.
L’anàlisi d’eixes comunicacions pot aportar una cronologia precisa d’avisos, derivacions i respostes, i ajudar a contrastar el funcionament de la coordinació entre servicis autonòmics quan s’activen desviaments de trucades o se saturen línies en situacions d’emergència.
Diligències admeses i rebutjades
En la mateixa resolució, la jutgessa rebutja altres diligències sol·licitades per ACPV relatives a una trucada telefònica i a un missatge de missatgeria entre el lehendakari i el llavors president de la Generalitat, en considerar que eixos contactes es van produir fora del lapse en què havien d’adoptar-se decisions per a salvaguardar a la població.
També rebutja la citació de la cap de Servicis del Palau de la Generalitat que havia sol·licitat l’acusació de Compromís, orientada a aclarir si l’esborrament de les càmeres de seguretat del Palau va obeir al compliment del termini legal o a un altre mandat, i si existiria alguna manera de recuperar eixa informació malgrat l’esborrament.
La instructora argumenta que, fins i tot en el cas que Carlos Mazón haguera recorregut a peu el trajecte des de l’aparcament de Glorieta-Pau després de la seua conversa amb Maribel Vilaplana, o bé que la testimoni l’haguera acostat amb cotxe fins a les proximitats del Palau, eixe extrem resultaria irrellevant per als fets atribuïts a la consellera Salomé Pradas, per la qual cosa decau la utilitat de recaptar les imatges.
En paral·lel, el jutjat ha acordat la pràctica de testificals d’escortes, del xofer i de persones que, després de l’arribada de Mazón al Palau, pogueren donar fe dels comentaris realitzats pel president. Amb això es pretén reconstruir què es va dir i quina informació es va manejar en eixos minuts, peces que la instrucció considera més útils per a l’objecte de la causa.
Marc de la investigació penal
La causa penal analitza la gestió institucional de la DANA del 29 d’octubre de 2024, quan pluges torrencials i barrancadas van provocar danys i 230 morts. El focus de la jutgessa està en si les autoritats van prendre decisions adequades i en el moment oportú per a protegir la població.
Les noves peticions d’informació a l’Advocacia i als servicis d’emergències busquen delimitar amb major precisió la cadena de decisions i la coordinació interadministrativa. Els seus resultats podrien orientar noves diligències i tancar altres línies que ja es consideren accessòries.



