La Sindicatura de Comptes reconeix l’infrafinançament de la Comunitat Valenciana en subratllar que ‘els ingressos pel sistema de finançament autonòmic resulten inferiors als que correspondrien a un sistema equitatiu’. La conclusió figura en l’auditoria financera i de compliment de la legalitat del Compte de l’Administració de la Generalitat de 2024, que la institució ha entregat en Les Corts.
Este diagnòstic reforça la reclamació d’una reforma del model de finançament que sosté el Consell: si el sistema aporta menys recursos dels que correspondrien, es generen tensions per a cobrir competències essencials com a sanitat, educació i servicis socials i es reduïx el marge per a noves inversions o per a esmorteir xocs.
L’informe també destaca que l’aportació estatal a la dependència ‘no aconseguix el 50% previst’ i que persistix ‘la falta de compensació dels gastos sanitaris de desplaçats en la Comunitat Valenciana’. En els dos casos, la càrrega financera recau en grau més alt sobre el pressupost autonòmic, la qual cosa incrementa el desequilibri estructural.
Impacte pressupostari i evolució dels comptes
La Sindicatura constata una evolució positiva dels drets reconeguts: 16.272 milions d’euros en 2022, 18.900,4 milions en 2023 i 21.359,9 milions en 2024. Este augment suggerix majors ingressos tributaris i transferències, en línia amb una activitat econòmica que recupera tracció i amb mesures de reforç de l’estat del benestar.
En paral·lel, les obligacions reconegudes també creixen: 20.230,8 milions d’euros en 2022, 22.172,8 milions en 2023 i 23.662,8 milions en 2024. La bretxa entre ingressos i obligacions explica que, malgrat la millora de la recaptació, la Generalitat continue suportant un esforç financer elevat. Segons fonts consultades en el document, ‘s’observa el reforç de l’estat de benestar en la Comunitat Valenciana amb l’impuls de la sanitat, educació i servicis socials’.
La Sindicatura ressalta a més les greus conseqüències de la DANA d’octubre de 2024 i la incertesa sobre els seus efectes, per la qual cosa incorpora en els seus programes anuals d’actuació de 2025 i 2026 diversos treballs d’auditoria específics. Estos esdeveniments extrems afigen pressió a l’execució pressupostària i poden alterar previsions de gasto i inversió.
Per a atendre eixes necessitats, l’Estat va concedir en 2024 un crèdit extraordinari per a actuacions de la Generalitat en resposta a la riuada, del qual s’han gastat 292,3 milions d’euros. Al març de 2025 es va aprovar un altre crèdit extraordinari de 2.364,3 milions. L’informe subratlla que estes aportacions ‘han de ser retornades per la Generalitat i per això no es tracta de subvencions a fons perdut’, la qual cosa implica més deute i compromisos a futur.
El Pla de Recuperació Econòmica i Social després de la DANA xifra en prop de 18.000 milions els danys, una estimació similar a la de l’IVIE, que els situa en 17.000 milions. La magnitud de les pèrdues dimensiona el repte financer i ajuda a explicar per què, fins i tot amb més ingressos reconeguts, l’equilibri pressupostari continua tensionado.



