Les Falles de Gandia generen un impacte econòmic total de 40,38 milions d’euros, aporten 14,85 milions al PIB i sostenen 377 ocupacions equivalents a jornada completa, segons un estudi de la Universitat de València basat en la metodologia Input-Output i en enquestes a fallers, comissions, residents i visitants. El treball conclou que la festa no és només un referent cultural i patrimonial, sinó també un dels principals motors econòmics de la ciutat.
Retorn elevat de la inversió municipal
L’informe ressalta l’alt retorn del gasto públic local: per cada 100.000 euros invertits per l’Ajuntament de Gandia, la festa genera 5,8 milions en facturació empresarial, 2,1 milions d’euros de PIB i 54 llocs de treball equivalents a temps complet. Este efecte multiplicador reflectix com el gasto inicial es difon pel teixit productiu mitjançant compres a proveïdors, contractació de servicis i activitat addicional en les cadenes de subministrament, la qual cosa es traduïx en major activitat per a pimes i autònoms. Un resultat que ‘evidencia la capacitat de les polítiques culturals per a dinamitzar l’economia local i l’ocupació’.
L’estudi assenyala, a més, que quasi el 70% de l’impacte total procedix d’efectes indirectes i induïts. És a dir, els 12,4 milions d’euros de gasto directe associats a la festa s’amplifiquen al llarg de la cadena de valor: des de la logística a la producció artística, passant per lloguers, servicis professionals i activitats vinculades. Esta capacitat tractora mostra que la demanda que generen les Falles s’estén a altres sectors i es manté més enllà dels dies centrals del calendari festiu.
Fallers, motor del gasto
Els fallers i falleres concentren prop del 50% de l’impacte total, amb més de 19,7 milions d’euros en facturació. El seu gasto abasta quotes, indumentària i complements, pirotècnia, decoració, restauració i oci associats a la vida de les comissions. Els seguixen les pròpies comissions falleres, que mobilitzen 10,1 milions, i el conjunt de visitants i residents, que aporten més del 20% de l’impacte econòmic total. Esta combinació de gasto organitzat i consum particular explica l’estabilitat del flux econòmic que envolta a la festa.
El sector servicis concentra més del 80% de l’impacte en PIB i el 75% de l’ocupació generada, amb especial incidència en comerç, hostaleria, activitats culturals i creatives, servicis professionals i activitats immobiliàries. La indústria també es beneficia de manera rellevant, amb un 12,3% de l’impacte en valor afegit i un 18% de l’ocupació, a causa de la fabricació d’estructures i materials, fusteria, impressió, so i il·luminació, entre altres. D’esta manera, l’efecte de les Falles ‘va molt més allà del turisme i la restauració’, en activar cadenes productives diverses.
A més de l’impacte econòmic, l’informe subratlla el valor social i territorial de les Falles de Gandia com a espai d’identitat col·lectiva, cohesió social i dinamització comunitària. Esta dimensió contribuïx a un model de desenrotllament local sostenible i reforça la planificació cultural i turística del municipi. El treball ha sigut elaborat per la Càtedra de Pensament Territorial Joan Noguera de la Universitat de València, en col·laboració amb la Junta Local Fallera de Gandia, i dirigit per Adrián Ferrandis Martínez amb la coordinació de José Vicente Sánchez Cabrera, a partir d’un equip multidisciplinari especialitzat en economia, geografia i turisme.
