Córrer ha passat de ser una afició a convertir-se en motiu de viatge. Grans ciutats icòniques concentren carreres que atrauen a desenes de milers de persones i han impulsat una indústria turística de milers de milions. El fenomen s’ha accelerat per dos forces que ja són tendència: l’entrada massiva de corredors jóvens i el creixement de la participació femenina.
Dorsals escassos i preus a l’alça
Accedir als ‘majors’ o a proves molt desitjades ja no depén només de pagar a temps: molts esdeveniments adjudiquen dorsals per sorteig i, fins i tot amb plaça, els preus són elevats. A Nova York, el dorsal ascendix a 625 euros. Així i tot, el cost no frena als qui somien amb córrer per avingudes emblemàtiques: en 2025 més de 59.000 corredors van prendre l’eixida a Nova York, 50.000 a Londres, 60.000 a París, 54.000 a Berlín, quasi 40.000 a Tòquio, 45.000 a Chicago, 36.000 a València, 33.000 en Sídney i 30.000 a Boston. Any rere any, la xifra creix amb persones que busquen completar els 42,197 metres.
Eixe interés ha disparat els paquets de viatge que garantixen dorsal i una experiència organitzada, un servici que reduïx la incertesa davant els sortejos i concentra en un únic proveïdor la logística de vols, hotel i acreditacions. ‘El perfil de corredor que viatja a estes maratons solen ser parelles, en les quals els dos corren, alguna cosa que abans no ocorria, i grups d’amics, perquè viatjar en grup s’ha convertit en una activitat social’, afirma Fran Chico. Sobre els pressupostos, detalla: ‘Anar a Nova York podem dir que menys de 3.500 euros per persona és difícil. Més car és Tòquio, que per davall dels 5.000 és difícil d’aconseguir. Després, en l’altre costat, tenim París, la major marató d’Europa amb 60.000 participants, o un ‘major’ com Berlín, que són espectaculars també i et mous en uns 900 euros’.
Les xifres econòmiques retraten l’impacte. La marató de Nova York ronda els 427 milions de dòlars; Chicago i Boston superen els 300 milions. Londres se situa en 100 milions, Berlín en 70, Tòquio en 50 i València en 40 milions d’euros, amb un 67% de participants estrangers de 150 països en la seua última edició. La internacionalització sosté estades que abasten diversos dies, la qual cosa beneficia a hotels, hostaleria, comerç i oferta cultural. A Espanya, Sevilla comptarà en 2026 per primera vegada amb més estrangers (54%) que corredors nacionals, i a Madrid, en 2025, la marató de les Zurich Rock ‘n’ Roll Running Sèries va reunir un 27% d’atletes forans i va generar 70,8 milions d’euros.
Un impuls demogràfic i econòmic
El turisme de running centralitzat entorn d’un esdeveniment s’ha multiplicat en els últims tres anys. La demanda ha crescut de manera notable: Londres va superar el milió de sol·licituds per a 50.000 dorsals i Sevilla va esgotar 17.000, deixant a 30.000 persones en llista d’espera. ‘El boom d’esta mena de turisme esportiu està associat al fenomen de córrer i coincidix que tota la societat està atreta ara mateix per este esport. Abans estava centrat en gent entre els 30 i els 50 anys i ara, a partir dels vint, és increïble el percentatge de gent que corre maratons i mig maratons. Per dalt, a partir dels 55 anys era difícil trobar molta gent. Ara és al revés. A eixa variable li unixes l’auge de la participació femenina i tens les dos claus. Fins fa uns anys el percentatge de corredores en una marató era del 10% i al mig marató del 15%. Ara s’acosten les dos distàncies al 30%’, apunta Fran Chico.
La vivència traspassa l’esport. El cap de setmana de carrera transforma la ciutat: talls de trànsit, aficions animant i negocis adaptant horaris. Els qui viatgen solen allargar l’estada per a arreplegar dorsal, aclimatar-se i gaudir del destí. ‘El running està clarament de moda, i això es nota moltíssim. L’ambient que es viu eixos dies a la ciutat és espectacular. No he estat mai en una final d’un Mundial o de la Champions, però salvant les distàncies, la sensació és semblant. La ciutat sencera gira entorn de la carrera. La majoria de participants són locals, sobretot per quotes de dorsals i facilitat d’accés, però la quantitat de gent que viatja des d’altres països únicament per a córrer la prova és impressionant. També crida molt l’atenció l’equilibri entre hòmens i dones, que és molt major que en altres carreres, i la gran presència de corredors asiàtics de totes les edats’, declara Israel Mitger, que ha corregut ja a Berlín, Londres i Chicago.
La medalla de finisher s’ha convertit en objectiu emocional i col·leccionable. En paral·lel, han sorgit reptes més assequibles en preu com els SuperHalfs, sis mitges maratons europeus a Lisboa, Berlín, València, Praga, Copenhaguen i Cardiff, que també comencen a tindre dificultats per a aconseguir dorsal per la seua creixent demanda.
L’auge es reflectix en la base federativa. En 2024 es van comptabilitzar 384.000 llicències i en 2025 el número va aconseguir les 487.000. ‘Hi ha un boom per les carreres i notem que totes creixen en participació’, assegura Raúl Chapado, president de la RFEA.
Córrer està de moda i es viu com a filosofia: per a molts, guanyar el sorteig o assegurar el dorsal ja constituïx la primera carrera abans d’enfrontar-se al dia clau.
