El rescat de fotografies danyades per la DANA de 2024 a València s’ha convertit en una via de recuperació de la memòria personal i col·lectiva per a milers d’afectats. Amb 2,5 milions d’imatges en tractament, el projecte ‘Salvem els fotos’ retorna relats familiars perduts i ajuda a tramitar el dol, en convertir en visibles records que el fang i la humitat havien deixat en suspens.
Un arxiu que torna a la vida
Representants d’associacions de víctimes i damnificats van visitar el laboratori del Castell d’Alaquàs al costat de la rectora de la Universitat de València (UV), Mavi Mestre, per a conéixer de prop el procés de restauració. Van subratllar que poder tornar a mirar una foto d’una comunió, unes noces, una excursió, una mascota o un avi, d’èpoques sense ‘núvol’ digital, és un tresor que ‘alimenta l’ànima’. Els càrrecs de portaveu ho van expressar amb claredat: ‘La dana va arrossegar una part de la nostra ànima, amb este projecte es recupera’; ‘hem perdut vides, però per sort no perdrem la memòria’; ‘restaurar imatges és retornar part de la nostra identitat personal i com a poble’.
El treball no sols neta i estabilitza fotografies, també les classifica i digitalitza perquè les famílies conserven còpies segures. Eixa seqüència —assecar, separar, identificar i registrar— evita la degradació i ordena records dispersos, la qual cosa permet recompondre cronologies familiars. La utilitat és doble: es preserva el patrimoni íntim i es mitiga el mal psicològic, perquè tornar a nomenar les persones i els moments ajuda a reconstruir rutines i vincles.
A més del laboratori al Castell d’Alaquàs, l’equip va conéixer els laboratoris del Museu de l’Horta Sud i el Museu d’Història Natural de la UV. En estos espais, i també a Algemesí i Utiel, es van instal·lar laboratoris que hui gestionen 2,5 milions d’imatges de 1.500 famílies; aproximadament la mitat ja s’ha recuperat. L’esforç el sostenen voluntaris i continuarà durant tot 2026. Després d’un any de treball, el laboratori d’Utiel s’ha tancat, mentres que la resta avança entre el 40 i el 50% de recuperació, segons la UV.
Voluntariat, finançament i continuïtat
Les fotografies arriben en estats molt diferents: algunes cobertes de fang, altres pegades entre si o amb signes de floridura. A més de restaurar-les, es digitalitzen i es rescata material audiovisual, postals, cartes o obres d’art. ‘Salvem els fotos’ va ser impulsat per la UV 48 hores després de la DANA, en un projecte multidisciplinari que continua obert perquè continuen apareixent més imatges. La rectora va explicar que l’impacte de l’episodi va ser tan intens que l’estrés posttraumàtic es prolonga i hi ha persones que ara prenen consciència del perdut i aporten els seus àlbums, un gest que els ajuda en el seu procés de salut mental.
El president de la Mancomunitat de l’Horta Sud va destacar que esta iniciativa funciona com una ferramenta de recuperació emocional i, alhora, permet recompondre la història gràfica de la comarca. La UV ha posat en valor el lliurament del voluntariat, majoritàriament femení, i ha sol·licitat més recursos per a mantindre el ritme de treball. El projecte ha comptat ja amb 300 voluntaris i 300.000 euros de fons propis de la universitat, a més de 200.000 euros del Ministeri de Cultura per a la Fundació Horta Sud i 350.000 euros per al Museu de l’Horta Sud; la Diputació de València ha aprovat també una ajuda de 60.000 euros.
En paral·lel, la rectora va recordar la decisió del Comité d’Emergències de no obrir la universitat davant els avisos de DANA, una mesura adoptada amb la informació disponible i que, va remarcar, va salvar vides. ‘Si tanquem un dia la UV no passa res. Ho vam fer en eixe moment i el continuaria fent, de fet en una altra alerta actuem igual’, va apuntar, en subratllar que cada decisió considera a les 60.000 persones que integren la comunitat universitària i que es desplacen per la ciutat i la seua àrea metropolitana.
