El Consell ha exigit al Govern una participació real, lleial i contínua de les comunitats autònomes en la negociació del nou marc financer plurianual, amb l’objectiu de defendre els interessos de cada territori i blindar la política de cohesió en el pròxim pressupost europeu.
Estes demandes han sigut traslladades en la Conferència per a Assumptes Relacionats amb la Unió Europea (CARUE), principal òrgan de cooperació entre l’Executiu i les autonomies per a fixar la posició espanyola davant Brussel·les. El vicepresident segon i conseller de Presidència, José Luis Díez, ha retret que la CARUE no s’haja convocat en quatre anys i ha lamentat l’absència dels ministres de Política Territorial i Memòria Democràtica, Ángel Torres, i d’Afers exteriors, Unió Europea i Cooperació, José Manuel Albares.
Díez ha expressat la preocupació de la Generalitat pel retrocés de la política de cohesió en els nous comptes europeus. Ha explicat que, encara que el MFP augmenta el seu volum total —de 1,2 a 2 bilions d’euros—, els fons de cohesió perden pes relatiu, la qual cosa en la pràctica suposa menys recursos per a reduir bretxes territorials i finançar inversions que sostenen la convergència social i econòmica.
Al seu juí, este greuge és inacceptable i ha exigit al Govern una defensa sòlida i ferma a Brussel·les, perquè retallaria recursos essencials per al desenrotllament del territori i per a sectors estratègics com l’agricultura, ja perjudicada per les retallades que es pretenen aplicar en la Política Agrària Comuna. Un menor suport dificultaria projectes i incrementaria la incertesa sobre ajudes al teixit productiu.
Blindar la política de cohesió
El vicepresident ha indicat que compartix la necessitat de reforçar prioritats estratègiques de la Unió —defensa, seguretat, competitivitat i suport a Ucraïna—, però ha advertit que no poden finançar-se a costa de la cohesió. Ha recordat que la cohesió és l’instrument que garantix que les grans transformacions siguen social i territorialment sostenibles i que, quan es debilita, el projecte europeu perd legitimitat.
Així mateix, ha reclamat una major implicació de les comunitats autònomes en la definició de la posició espanyola: ‘la posició d’Espanya no pot construir-se d’esquena a les regions’. Ha defés que les autonomies aporten una capil·laritat que l’Estat no té, en estar en contacte permanent amb les empreses i amb sectors especialment exposats a la normativa europea com l’automoció, la ceràmica, el joguet o el sector primari. Eixa proximitat, ha assenyalat, permet anticipar efectes de les decisions comunitàries i ajustar les respostes a la realitat de cada territori.
En este sentit, ha advocat per una interlocució constant i una verdadera influència autonòmica que permeta anticipar escenaris, coordinar respostes i oferir certitud a les empreses valencianes en un context internacional volàtil. La previsibilitat reguladora i financera afavorix inversions i ocupació en sectors exposats.
Finalment, ha reclamat que la CARUE deixe de ser un mer tràmit informatiu i es convertisca en un verdader espai de decisió, de manera que la veu de les comunitats incidisca de manera efectiva en la definició de la postura espanyola abans de les negociacions europees més rellevants.
