El conseller d’Agricultura, Aigua, Ramaderia i Pesca, Miguel Barrachina, va demanar estabilitat en les relacions comercials entre la Unió Europea i els Estats Units en advertir que els vaivens normatius i aranzelaris generen incertesa, retrauen el mercat i acaben perjudicant agricultors i ramaders. Va subratllar que Espanya no tem al comerç exterior pel pes de les seues exportacions, però va defendre que el desitjable és un marc previsible perquè el camp puga planificar inversions, sembres i vendes sense sobresalts.
Preguntat per la continuïtat de l’acord comercial amb els Estats Units després de la recent decisió del Tribunal Suprem d’eixe país i els anuncis del president Donald Trump, va afirmar que el desitjable és l’estabilitat, és a dir, ‘no els canvis que generen incerteses i fan que el mercat es retraga’. Va insistir que ‘la inseguretat en els nostres mercats’ acaba per ‘perjudicar l’agricultor i al ramader’, perquè frena comandes, encarix costos i dificulta la presa de decisions en plena campanya.
Barrachina va proposar a més una millor redacció en els nous tractats d’associació de la UE, com el de Mercosur, per a incorporar ‘major sensibilitat per als agricultors i ramaders’. Va reclamar una vigilància comuna tipus ‘Frontex agroalimentari’ que garantisca un ‘control eficaç en fronteres que impedisca que els vaixells que són rebutjats a València o a Alacant vinguen i entren per Rotterdam’. Amb eixe enfocament, va defendre homogeneïtzar controls i evitar portes posteriors que desplacen trànsits cap a ports amb exigències desiguals, generant competència deslleial.
PAC 2028-2034 i suport al sector
Sobre la futura Política Agrícola Comuna (2028-2034), el conseller va assegurar que va percebre una ‘creixent receptivitat‘ dels Estats membres a les demandes dels productors. Al seu juí, eixa actitud obri la porta a ajustar normes i recursos per a respondre millor a la realitat del camp i al seu paper ambiental i social.
Va afegir que, des de la Comunitat Valenciana, s’estan escometent ‘apostes gegants pressupostàries perquè els nostres jóvens s’incorporen al camp’ i per no deixar de costat a les persones majors que continuen cuidant explotacions. Va recordar que eixe treball manté camps que actuen com a tallafocs, embornals de CO₂ i faciliten la infiltració d’aigua, beneficis que eviten l’abandó i els seus riscos associats.
Va considerar important que la PAC siga ‘de veritat comuna, és a dir, que no depenga de cada Estat membre’, amb un fons compartit i ‘finançament exprés, que no baixe sinó que es mantinga o augmente’. Va reivindicar un marc estable i homogeni en tota la UE per a evitar desigualtats entre territoris i donar certitud a les inversions agràries.
També va destacar que, per a comunitats com Andalusia, Múrcia o la Comunitat Valenciana, el finançament del regadiu ‘estiga incorporada’ en la política agrària i que esta siga sensible i no excloent. Va criticar que ‘no es pot excloure a dos de cada tres agricultors de territoris com el valencià de les ajudes de la PAC, és una injustícia terrible amb la nostra estructura’, en al·lusió a la realitat productiva de la regió i a la necessitat que les regles s’adapten a eixe teixit agrari.
