La logística es consolida com a peça estratègica del creixement econòmic en la Comunitat Valenciana i la modernització del transport per carretera com una necessitat. Així ho ha assenyalat el vicepresident tercer i conseller Vicente Martínez Mus durant la presentació de l’informe de la Taula Sectorial d’Innovació en Logística Terrestre per Carretera, un full de ruta per a reforçar la competitivitat del teixit productiu i convertir prioritats del sector en accions concretes.
El conseller ha defés que el salt qualitatiu no s’aconseguix només amb obra nova: ha subratllat la importància de la intel·ligència operativa, les dades compartides i el talent qualificat perquè les empreses competisquen en eficiència i sostenibilitat. En les seues paraules, esta meta no s’aconseguix ‘només amb infraestructures físiques’ sinó amb ‘intel·ligència operativa, amb dades compartides, amb talent qualificat i amb empreses que competixen en eficiència i sostenibilitat’. En la pràctica, modernitzar flotes i operacions repercutix en costos, terminis de lliurament, petjada ambiental i resiliència davant incidències, factors que condicionen la capacitat exportadora i l’atracció d’inversions.
Sis reptes i full de ruta
El full de ruta presentat és el resultat de huit sessions de treball amb 53 entitats de l’ecosistema logístic i de sectors industrials estratègics com l’agroalimentari, l’automoció, el ceràmic, el tèxtil, el químic, el metall i l’envàs i embalatge. El procés s’ha desenrotllat en dos fases: una d’anàlisi interna del transport per carretera, centrada en eficiència intel·ligent, presa de decisions basada en dades, traçabilitat total i logística verda; i una altra de contrast amb els sectors industrials per a validar prioritats.
Del diagnòstic compartit emergixen sis grans reptes sobre els quals s’articularan polítiques i projectes: la digitalització fragmentada i la falta d’interoperabilitat; les ineficiències en planificació i operacions; l’escassetat de talent i la bretxa generacional; la traçabilitat incompleta en la cadena de subministrament; els riscos físics, climàtics i cibernètics; i la transició cap a flotes de baixes emissions. Abordar-los permetrà guanyar visibilitat d’extrem a extrem, optimitzar rutes i càrregues, reduir emissions i temps morts, i millorar la capacitat de resposta davant esdeveniments disruptius.
Martínez Mus ha assenyalat que el document naix de l’escolta activa i del treball conjunt amb el sector i constituïx ‘una base sòlida per a decisions públiques i privades, un instrument per a transformar preocupacions disperses en accions mesurables’. Ha remarcat així mateix que la modernització del transport per carretera ‘no és una opció. És una necessitat estratègica. I ara tenim, per fi, una base compartida per a afrontar-la amb ambició i realisme’. Segons ha afegit, el rellevant no és només identificar reptes, sinó la seua validació per part de la indústria, la qual cosa facilita prioritzar inversions i coordinar mesures.
L’acte ha comptat amb la presència de responsables públics i empresarials com Manuel Ríos, Vicente Lafuente, Antonio Marco i Carmen Sánchez, reflex d’una governança públic-privada que busca passar del diagnòstic a la implantació. El vicepresident ha animat a continuar treballant ‘amb visió industrial, amb innovació aplicada i amb resiliència com a prioritat’, una cridada a alinear formació, tecnologia i finançament per a accelerar la transformació del sector.
Reindustrialització i resiliència
La Mesa s’emmarca en l’Estratègia de Reindustrialització 2024-2028, que fixa metes d’augmentar el pes de la indústria en el PIB autonòmic, mobilitzar 2.000 milions d’inversió pública i induir més de 10.000 milions d’inversió privada per a transformar el teixit productiu. ‘No hi ha reindustrialització sense logística competitiva, ni indústria forta sense cadenes de subministrament resilients’, ha afirmat el conseller, vinculant la millora logística amb l’objectiu de guanyar productivitat i ocupació estable.
La constitució formal de la Mesa el 6 de març de 2025 arriba després d’una DANA en 2024 que va evidenciar la importància de la resiliència logística. En este marc, el Pla Endavant i la iniciativa B.18.1 permeten accelerar la resiliència i la transició cap a flotes de baixes emissions, amb mesures que poden traduir-se en interoperabilitat entre sistemes, formació en competències digitals i renovació de vehicles, reforçant una cadena de subministrament més eficient i preparada davant riscos físics, climàtics i cibernètics.
