L’Associació Valenciana d’Agricultors AVA-Asaja denúncia que en les últimes setmanes els agricultors estan cobrant per les seues hortalisses preus per davall del llindar de rendibilitat, al mateix temps que els consumidors continuen pagant imports estables o fins i tot més alts en el supermercat. Esta bretxa entre el que es paga en origen i el que es cobra en destinació agreuja la sensació de ruïna en el camp i alimenta el malestar del sector productor.
L’organització agrària subratlla una forta caiguda de les cotitzacions en origen d’hortalisses d’hivern com a carxofes, encisams i cols copades. Es tracta de cultius que impliquen importants costos de mà d’obra, aigua, fertilitzants i energia, per la qual cosa una baixada pronunciada de preus deixa màrgens negatius per a l’agricultor. Al mateix temps, des de AVA-Asaja s’advertix de preus preocupantment baixos en l’arrancada de la campanya de cebes i creïlles, dos productes bàsics en l’horta valenciana.
El responsable de la sectorial d’hortalisses de AVA-Asaja, Vicente José Sebastià, explica que, encara que és habitual que el mercat registre aturades puntuals, enguany no aprecia arguments objectius que justifiquen uns preus tan ruïnosos per als horticultors. Al seu juí, esta situació resulta encara més incomprensible quan les famílies perceben que la seua cistella de la compra continua encarida, sense que eixe esforç econòmic es trasllade als qui produïxen els aliments.
En el cas de la carxofa, un producte amb una demanda creixent i una bona acceptació en els mercats nacional i europeu, la campanya va començar amb una rendibilitat raonable. No obstant això, a partir de febrer, coincidint amb l’arribada de temperatures més altes i vents de ponent, el mercat va donar un gir. Estes condicions climàtiques van accelerar el desenrotllament del cultiu i van avançar part de la producció, concentrant l’oferta en un curt període i pressionant a la baixa els preus d’origen.
El resultat ha sigut un enfonsament del preu mitjà en camp de la carxofa fins a uns 0,35 €/kg, quasi la mitat del nivell registrat l’any anterior. Mentrestant, les cadenes de distribució han mantingut el preu de venda al públic entorn de 1,80 €/kg, és a dir, pràcticament cinc vegades més. Esta diferència il·lustra el fort desequilibri en el repartiment del valor al llarg de la cadena alimentària.
Altres hortalisses de temporada mostren també increments percentuals molt elevats entre el camp i la botiga, segons l’observatori de preus de ASAJA. L’encisam es paga al voltant de 0,22 €/kg a peu de camp i pot arribar fins a 2,83 €/kg en destí, multiplicant-se per dotze. En el cas de la col copada de fulla llisa, el preu partix d’uns 0,29 €/kg en origen i aconseguix fins a 1,99 €/kg en el supermercat, quasi set vegades més. Estos màrgens reforcen la percepció que la part més feble de la cadena és el productor.
Cebes i creïlles en el punt de mira
Els temors del sector es disparen amb les primeres operacions de ceba i creïlla en l’horta valenciana. D’acord amb AVA-Asaja, els preus oferits per la ceba no permeten cobrir ni tan sols els costos de producció, incrementats en els últims mesos per l’encariment de carburants, fertilitzants i altres inputs. El conflicte a Orient Mitjà ha tensionado els mercats energètics i de matèries primeres, la qual cosa repercutix directament en les explotacions agrícoles.
L’organització preveu, a més, que la producció valenciana de cebes no serà elevada a causa dels atacs de míldiu detectats en nombroses explotacions. Es tracta d’una malaltia fúngica que afecta les plantes i que ja va provocar l’any passat greus minvaments de collita, superiors al 80% en les finques més afectades, a causa de les pluges primaverals i a la falta de solucions eficaces per a la seua prevenció i control. Per a molts agricultors, una repetició d’este escenari suposaria un colp molt difícil d’assumir.
En este context, Sebastià advertix que l’any està sent molt dur i considera que, si no canvien les coses, la campanya de la ceba podria tornar a ser desastrosa. El temor és que la conjunció de baixos preus en origen, alts costos de producció i una possible reducció de la collita deixe a nombroses explotacions a la vora de la inviabilitat econòmica.
Quant a la creïlla, AVA-Asaja acusa la competència deslleial de països tercers, especialment d’Egipte, el Marroc i Israel, d’obstaculitzar l’eixida de la producció valenciana i espanyola. A això se suma l’entrada de creïlla vella de França, que pressiona a la baixa els preus i dificulta la comercialització del producte nacional, malgrat que este, segons l’organització, garantix major frescor, seguretat fitosanitària i sostenibilitat ambiental.
L’entitat agrària recorda que el cultiu de la creïlla contribuïx a conservar l’horta de València, un espai agrícola singular que combina producció d’aliments i valor paisatgístic. Així i tot, la superfície cultivada de creïlla es manté només en la Comunitat Valenciana i disminuïx al voltant d’un 15% en el conjunt d’Espanya, la qual cosa reforça la idea que no existix una sobreproducció que puga justificar per si sola la solsida dels preus en origen.
Davant esta situació, AVA-Asaja reclama al Govern que, a través de l’Agència d’Informació i Control Alimentari AICA, pose en marxa una campanya decidida per a investigar possibles pràctiques fraudulentes en la cadena de valor. L’objectiu seria aclarir on es produïxen els majors increments de preu i si s’estan vulnerant les normes sobre contractes i màrgens comercials.
L’organització exigix també un reforç dels controls sobre les importacions de tercers països, amb la finalitat d’evitar l’entrada de produccions que continguen productes fitosanitaris o residus prohibits per la normativa europea. Al mateix temps, advertix del risc que arriben noves plagues i malalties que podrien afectar els cultius locals i augmentar encara més els costos de control.
Finalment, AVA-Asaja sol·licita a la Unió Europea i al Govern espanyol que autoritzen, amb caràcter permanent o excepcional, més matèries actives per a combatre el fong del míldiu. Els agricultors consideren que, sense ferramentes fitosanitàries eficaces, resulta molt difícil protegir les collites de ceba enfront d’esta malaltia, la qual cosa compromet la viabilitat futura de moltes explotacions hortícoles valencianes.
