Kameron Taylor, exterior del València Basket, va assegurar que l’equip és plenament conscient del repte que suposa visitar la pista d’Unicaja just després d’una exigent doble jornada d’Eurolliga davant Milà i Panathinaikos, però va recalcar que el vestuari manté una mentalitat ambiciosa i no s’acoquinarà.
Som ací per a afrontar cada desafiament, no ens tirarem arrere davant res. Estem il·lusionats per jugar contra Unicaja el diumenge, va assenyalar el jugador, destacant que, malgrat el desgast acumulat, el grup encara el partit amb motivació i confiança en el seu bon moment europeu.
Respecte màxim a Unicaja
Taylor va subratllar que, encara que Unicaja travessa un moment irregular, continua sent un rival d’enorme nivell al qual respecten molt per la seua competitivitat, per la qualitat de la seua plantilla i pel que suposa jugar en la seua pista. Va recordar a més que, en el personal, es tracta d’un club molt especial per a ell per les temporades que va disputar allí i pels èxits compartits.
Per descomptat, respectem molt a Unicaja, va insistir l’exterior de València Basket, recordant que coneixen bé el tipus de repte que arriba ara. Va valorar com un gran assoliment l’aconseguit per l’equip en la Eurolliga fins al moment, però va remarcar que han de canviar el xip i centrar-se ja en el següent compromís de lliga.
És molt difícil intentar jugar contra un equip com Unicaja després d’una doble jornada d’Eurolliga, va admetre, per a remarcar a continuació que el vestuari ja sabia que la temporada anava a ser així d’exigent i que estaven preparats per a encadenar partits d’alt nivell en molt pocs dies.
L’estatunidenc va explicar que sent una cosa molt profunda per Unicaja i que porta al club molt dins del cor, per tot el viscut a Màlaga. Va recordar que allí va compartir vestuari amb jugadors als quals considera quasi família i amb els quals va aconseguir títols, la qual cosa fa que cada retorn al Martín Carpena tinga un component emocional afegit.
Així que sempre vull donar el millor de mi quan joc contra ells. És especial cada vegada que torne allí. Eixos xics són com a família per a mi. Hem guanyat títols junts i sempre és especial cada vegada que vaig allí. Però quan la pilota es llança a l’aire, ací ja no hi ha amics. I sé que ells tampoc em tractaran de manera diferent per haver jugat junts, així que tot és competir, va concloure Taylor, deixant clar que, més enllà del carinyo, sobre la pista només val competir al màxim.
