La defensa de la exconsellera de Justícia i investigada en la causa de la dana, Salomé Pradas, ha presentat un recurs de reposició contra la decisió del jutjat de negar el lliurament de la transcripció literal de la seua declaració i de l’acarament mantingut amb José Manuel Cuenca, excap de gabinet del expresident de la Generalitat Carlos Mazón.
En eixe recurs, la representació legal de Pradas insistix que es facilite una transcripció detallada, amb desglossament de preguntes i respostes, tant de la declaració de la investigada com de l’acarament amb Conca. Esta petició ja va ser rebutjada en una diligència d’ordenació dictada el passat 7 d’abril per la lletrada de l’Administració de Justícia, que va considerar que no procedia accedir al sol·licitat.
La resolució impugnada sostenia que no hi havia lloc a entregar la transcripció literal perquè l’acta de la diligència d’acarament i l’acta de la declaració com investigada es materialitzen en la gravació de les sessions. És a dir, la gravació audiovisual es considera el suport oficial de l’ocorregut en sala i, per tant, la forma vàlida de documentar les proves practicades.
Garanties de defensa i accés al contingut de les declaracions
Enfront d’este criteri, el recurs de la defensa de Pradas argumenta que la transcripció literal és l’únic instrument de treball del qual disposa per a analitzar amb precisió la prova. Al seu juí, comptar amb un text escrit, ordenat per preguntes i respostes, constituïx l’única garantia de defensa real en un procediment complex com el que se seguix per la dana.
La defensa subratlla que no es remet còpia de les gravacions a les parts, una mesura adoptada per a protegir la integritat de la instrucció i la privacitat dels qui declaren. Eixa limitació, segons assenyala, impedix revisar de manera àgil i minuciosa el que s’ha dit en cada intervenció i obliga a dependre de la disponibilitat del sistema de gravació en seu judicial.
En el seu escrit, la part recurrent sosté a més que el tribunal d’instància disposa de mitjans tècnics i personals per a dur a terme eixes transcripcions. Per això qualifica d’arbitrari i mancat de justificació raonable el rebuig a facilitar el contingut en format escrit, malgrat que la base d’eixe text serien les mateixes gravacions que ja obren en poder del jutjat.
La defensa arriba a acusar el tribunal de mantindre una actitud obstinada en negar-se a proporcionar la transcripció, i sosté que eixa posició suposa un atemptat al principi d’igualtat d’armes entre les parts del procés. Este principi implica que acusació i defensa han de comptar amb possibilitats similars per a preparar les seues estratègies, valorar la prova i rebatre els arguments contraris.
El recurs afig que continuar la instrucció sense permetre l’accés a una transcripció literal implica una infracció de les garanties derivades del dret a la tutela judicial efectiva i al degut procés. Al seu entendre, si la defensa no pot treballar amb un suport escrit complet, veu minvada la seua capacitat per a detectar contradiccions, matisos rellevants o canvis de versió en les declaracions practicades.
En este context, l’escrit recorda que el jutge ha d’actuar com un àrbitre imparcial i que per a això resulta essencial que les parts tinguen un accés equilibrat als elements de prova. Limitar eixe accés sol a la possibilitat d’escoltar les gravacions en seu judicial, sense còpia ni text transcrit, es presenta en el recurs com una restricció que afecta de manera directa a la preparació de futures actuacions processals.
La defensa de Pradas invoca també de manera expressa el principi d’imparcialitat judicial i reclama un tracte equitatiu per a la seua clienta. Insistix que disposar de la transcripció literal no altera la protecció de la instrucció ni la confidencialitat de les persones que han declarat, ja que el contingut ja està documentat en les gravacions oficials. El que es perseguix, conclou el recurs, és comptar amb una ferramenta de treball que permeta exercir la defensa en condicions d’igualtat i amb totes les garanties reconegudes en el procés penal.
