El trànsit d’accés a València registra una reducció diària de 6.000 vehicles i creix l’ús de la bicicleta
El trànsit d’accés a València va registrar a l’abril una reducció diària de 6.000 vehicles respecte al mateix mes de 2025 i el trànsit per les principals vies interiors de la ciutat va descendir un 4%, segons les dades d’Intensitat Mitjana Diària (IMD) recopilats per l’Ajuntament. En paral·lel, l’ús de la xarxa de carrils bici, que supera els 225 quilòmetres de longitud, va augmentar un 10% en comparació amb el mateix període de l’any anterior.
El regidor de Mobilitat i Policia Local, Jesús Carbonell, va explicar que el Govern local manté criteris que definix com a rigorosos per a analitzar l’evolució del trànsit i va defendre que la interpretació ha de fer-se amb dades globals de ciutat i no amb referències puntuals. Considera que prendre xifres aïllades de determinades vies i extrapolar-les al conjunt del municipi oferix una imatge distorsionada que no reflectix la situació real.
Evolució de la intensitat del trànsit
Segons les xifres de IMD d’abril, els accessos a la ciutat van registrar 6.000 vehicles menys al dia respecte a 2025. Encara que els accessos continuen presentant valors superiors als anys immediatament anteriors, el volum de trànsit es manté un 5,48% per davall de 2019, un any que el responsable municipal definix com el moment àlgid del trànsit urbà. Esta comparació permet situar l’evolució actual en una perspectiva de diversos anys, prenent com a referència un període de màxima intensitat en les carreteres d’entrada.
Quant a les principals vies interiors de València, l’estudi mensual del consistori indica que la IMD es va reduir un 4% respecte al mateix mes de 2025, se situa un 1% per davall dels nivells de 2023 i és un 7% inferior a la de 2019. Estos percentatges apunten a una tendència de descens progressiu del trànsit intern, que es consolida amb el pas dels anys encara que el parc mòbil continue sent elevat.
L’Ajuntament interpreta que estes dades mostren una estabilització de la mobilitat en vehicle privat dins de la ciutat i fins i tot una lleugera disminució en la circulació interior. Este comportament es produïx malgrat que en l’actualitat s’està executant la reurbanització de les avingudes Giorgeta i Pérez Galdós, considerada pel propi consistori com una de les obres urbanes més importants i complexes realitzades en les últimes dècades. Habitualment, una actuació d’esta grandària tendix a generar desviaments, retencions i canvis de ruta, però les xifres apunten al fet que la intensitat global no s’ha vist incrementada.
Carbonell va respondre també a les crítiques de l’oposició municipal, a la qual atribuïx una lectura esbiaixada de les IMD. Va subratllar que les sèries històriques s’elaboren sempre amb la mateixa font de dades i amb procediments d’obtenció homogenis, per la qual cosa la metodologia no ha variat. Quan existixen sensors o espires en la calçada, s’empren els registres reals; quan falten dispositius o presenten incidències, s’apliquen algoritmes basats en els mateixos criteris de càlcul. Segons el parer del regidor, això implica que el possible marge d’error és similar en tots els períodes, de manera que el que canvia és la interpretació política de les dades i no les dades en si.
L’anàlisi municipal distingix dos grans grups: d’una banda, tots els accessos a València i, per un altre, els passos per les vies interiors amb intensitats iguals o superiors a 30.000 vehicles diaris. Esta separació permet veure que els accessos creixen o es mantenen en nivells alts, mentres que el trànsit interior no augmenta en la mateixa proporció i s’estabilitza o descendix. A més, en eixe trànsit interior es comptabilitzen tant els desplaçaments de residents com els de persones que arriben des d’altres municipis, la qual cosa reforça la idea que els hàbits dels veïns s’estan modificant.
Segons la interpretació de Carbonell, si els accessos a la ciutat augmenten o es mantenen i, així i tot, el trànsit interior no creix, es pot inferir que una part de la ciutadania de València està canviant les seues rutines de mobilitat i opta per modes alternatius de transport. Entre ells destaca l’ús creixent de la bicicleta i del transport públic.
L’Ajuntament ressalta que els modes sostenibles guanyen pes en la mobilitat diària. La xarxa ciclista, amb més de 225 quilòmetres de carrils bici, va registrar a l’abril un increment del 10% en el seu ús respecte a 2025. Este augment suggerix que cada vegada més desplaçaments que abans es realitzaven amb cotxe s’estan substituint per trajectes amb bicicleta, especialment en recorreguts urbans de mitjana i talla distància.
En paral·lel, el transport públic també experimenta un fort creixement. El consistori apunta a l’Empresa Municipal de Transports (EMT) com a exemple d’este canvi de tendència, en passar de 93 milions de passatgers en 2023 a 120 milions en l’actualitat. Este salt en la demanda evidencia que una part significativa de la població ha incorporat els autobusos urbans com a opció habitual, contribuint a alleujar el trànsit motoritzat en les vies principals i reforçant l’aposta institucional per una mobilitat més sostenible.
