L’Ajuntament d’Alacant recorrerà davant el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana la sentència que anul·la diversos punts clau dels plecs del contracte del servici de transport urbà amb autobús. El govern municipal defén que els requisits fixats eren adequats per a garantir un servici essencial en una de les majors ciutats del país i que el procés de licitació es va dissenyar per a atraure a les millors empreses del sector.
El vicealcalde i regidor de Contractació, Manuel Villar, ha explicat que el recurs es presentarà perquè el jutge entén que el consistori no havia de ser tan exigent en els criteris de solvència econòmica i tècnica exigits a les empreses interessades. Villar sosté que una ciutat que se situa entre les més poblades d’Espanya ha de fixar condicions estrictes a la futura adjudicatària del transport urbà, ja que es tracta d’un servici bàsic que condiciona la mobilitat diària de milers de residents i visitants.
Requisits de solvència i experiència, en el centre del debat
El responsable municipal ha recalcat que la sentència no concreta quin hauria d’haver sigut el nivell de solvència exigit en els plecs, la qual cosa reforça, al seu juí, la idea que l’Ajuntament va actuar correctament en dissenyar la licitació. Segons Villar, la intenció de l’equip de govern va ser en tot moment assegurar que concorregueren operadors amb capacitat suficient per a gestionar una xarxa d’autobusos urbans complexa i de gran volum, amb un nivell de flota i de servici concorde a les necessitats de la ciutat.
La resolució judicial, dictada el 8 de maig per l’òrgan contenciós competent en Alacant, no qüestiona que l’Ajuntament puga exigir experiència prèvia, però sí que considera que el mode en què es va formular eixe requisit resultava excessivament tancat. En concret, el plec demanava acreditar experiència en almenys un contracte, en els tres últims anys, en el qual l’empresa haguera operat una flota amb un mínim de 71 autobusos en servici un dia laborable. Este llindar, segons el jutge, limitava de forma molt estricta el perfil de possibles licitadors.
La fallada qualifica esta condició com una barrera d’entrada que afavoria a operadors ja presents en grans servicis urbans o a companyies de gran grandària, al mateix temps que quedaven excloses empreses amb experiència rellevant en altres tipus de transport, com l’interurbà, el metropolità o el discrecional de gran volum. La crítica del tribunal se centra en que l’exigència d’experiència es va vincular de forma tan específica a un determinat model de servici urbà de gran dimensió que, en la pràctica, reduïa la competència potencial en la licitació.
La sentència també es pronuncia sobre les limitacions fixades a les unions temporals d’empreses. En este punt, el tribunal recorda que és raonable exigir coherència entre la solvència econòmica i la capacitat real d’executar el contracte, però considera desproporcionat impedir o restringir en excés la suma de capacitats de diferents companyies a través d’una UTE. Esta interpretació apunta al fet que la normativa de contractació permet que diverses empreses s’associen precisament per a aconseguir el volum i la solvència necessaris per a gestionar un servici complex com el transport urbà.
A més, la resolució estima parcialment un dels recursos que qüestionava el criteri relatiu al manteniment del conveni d’empresa de Masatusa, l’actual concessionària del servici. El tribunal conclou que este criteri només serà conforme a dret si s’aplica de manera neutral, de manera que qualsevol licitador puga comprometre’s a oferir condicions laborals equivalents, sense que se l’obligue a adherir-se de manera material al conveni específic de l’anterior concessionària. Amb això, es busca garantir que la protecció de les condicions de treball no derive en un avantatge indegut per a l’operador sortint.
Malgrat les correccions que imposa en estos aspectes, la sentència desestima altres motius d’impugnació plantejats contra els plecs. El jutge avala el criteri automàtic del preu, així com les millores tecnològiques previstes per al departament municipal de Transports. També manté els criteris sotmesos segons el parer de valor, que en el seu conjunt sumen 48 punts, en considerar que s’ajusten a la normativa i permeten avaluar aspectes qualitatius del servici.
Després de conéixer el contingut de la fallada, l’Ajuntament es prepara per a defendre davant el TSJCV la legalitat del disseny de la licitació. El govern local insistix que l’exigència d’una elevada solvència i experiència respon a la necessitat de garantir un servici d’autobusos urbans fiable, freqüent i amb capacitat suficient per a atendre la demanda. El recurs tractarà de mantindre l’equilibri entre esta exigència i l’obertura a una competència real entre operadors, en un context en el qual la mobilitat i el transport públic ocupen un lloc central en l’agenda municipal.
