Quatre antics màxims dirigents d’ETA s’han negat a declarar este dilluns davant el jutge de l’Audiència Nacional Antonio Piña sobre la seua presumpta responsabilitat en l’atemptat contra la casa quarter de la Guàrdia Civil de Santa Pola, en 2002, i en l’assassinat del tinent coronel Pedro Antonio Blanco a Madrid, en 2000.
Segons han indicat fonts jurídiques, tots quatre han comparegut per via telemàtica davant el Jutjat Central d’Instrucció número 6 i han anunciat que s’acollien al seu dret a no declarar quan han estat davant el magistrat.
Les compareixences i els citats
Entre els citats estaven les exdirigents etarres María Soledad Iparraguirre, Anboto, i Ainhoa Mugica, Olga. Totes dues han comparegut en relació amb l’atemptat de Santa Pola des de la presó donostiarra de Martutene, on es troben recloses.
Des del mateix centre penitenciari de Martutene també ha comparegut Juan Antonio Olarra Guridi, cridat a declarar per l’assassinat del tinent coronel Pedro Antonio Blanco. Per este mateix cas també havia sigut citat Francisco Javier García Gaztelu, Txapote.
En el cas de García Gaztelu, la connexió amb el jutjat s’ha fet des de la presó de Zaballa, a Àlava. Malgrat esta diferenciació de centres, la decisió ha sigut la mateixa: s’ha negat igualment a oferir cap declaració, segons les mateixes fonts.
Context judicial dels processaments
El sumari que afecta estos exresponsables d’ETA ha avançat després d’un pas clau de la justícia francesa. L’anterior titular del Jutjat Central 6, Manuel García Castellón, havia deixat el seu possible processament a ‘expenses’ que França donara el vistiplau a ampliar l’entrega d’estos condemnats per estos fets concrets.
Este tràmit ja s’ha completat. França finalment ha autoritzat l’ampliació de l’entrega, la qual cosa ha permés que l’actual titular del jutjat haja pogut dictar el processament dels quatre antics caps d’ETA per la seua presumpta responsabilitat en els dos atemptats.
L’atemptat de Santa Pola es va tornar a investigar en profunditat en març de 2022. En aquella data, el jutjat va admetre a tràmit una querella presentada per l’Associació Dignidad y Justicia, centrada en la cúpula de la banda terrorista.
Detalls sobre l’atemptat de Santa Pola
A partir de les investigacions practicades, el jutjat va imputar Anboto, Mugica i altres quatre excaps d’ETA. Segons el sumari, formaven part de l’òrgan màxim de direcció i coordinació de l’organització terrorista en el moment en què es va perpetrar l’atemptat de Santa Pola.
En eixa acció terrorista contra la caserna de la Guàrdia Civil de Santa Pola van morir la filla d’un agent i un vianant. L’explosió del cotxe bomba també va causar nombrosos danys materials i va commocionar la localitat alacantina.
ETA va reivindicar l’atemptat en un comunicat en què criticava el procés d’il·legalització de Batasuna. En aquell text, l’organització terrorista culpava PP i PSOE d’haver-lo ‘posat en marxa’ arran d’esta acció.
El mateix comunicat afegia, segons recull l’auto, que ‘quan en realitat eixe procés ja es trobava en marxa’. Estes expressions formaven part de l’estratègia d’ETA per justificar els seus atacs davant l’opinió pública.
Els autors materials de la matança de Santa Pola ja van ser condemnats en 2012. Es tracta dels integrants del comando Argala Óscar Zelarain i Andoni Otegi.
En relació amb ells, l’auto judicial assenyala que ‘es van limitar a arreplegar el vehicle ja preparat com a cotxe bomba i carregat amb els 100 quilograms d’explosius que els va ser entregat des de França’, on es trobava la cúpula d’ETA.
Assassinat del tinent coronel Pedro Antonio Blanco a Madrid
L’altra causa per la qual s’han citat estos exdirigents d’ETA és l’assassinat del tinent coronel Pedro Antonio Blanco a Madrid. El crim es va cometre en gener de 2000 i va suposar l’escenificació del final de la treva que ETA havia decretat en 1998.
Per este atemptat ja va ser condemnada en 2014 Ana Belén Egües, integrant del comando Buruhauste, que operava a Madrid. La sentència li va imposar una pena de 126 anys de presó.
Les noves diligències pretenen aclarir ara el paper que hauria tingut la direcció d’ETA en la planificació i execució d’este assassinat. Per això, el jutjat ha obert nova línia d’investigació sobre la responsabilitat de la cúpula.
Malgrat la negativa a declarar, els quatre antics dirigents continuen processats. La instrucció seguix el seu curs amb la documentació, els testimonis i les condemnes prèvies que ja consten en la causa.
