La Comunitat Valenciana ha tancat 2025 amb 3.332.698 vivendes, 8.846 més que un any abans, i 62.632 vivendes noves sense vendre, que representen l’1,8 % del parc residencial existent i mostren que el problema de l’excedent continua viu, sobretot a les zones de costa.
A escala estatal, Espanya ha rozat els 27,1 milions de vivendes a final de 2025. Açò suposa un increment del 0,3 % en dotze mesos, amb 94.791 unitats noves. Malgrat este creixement moderat, el país ha comptabilitzat 452.670 vivendes noves sense vendre, quasi un 6 % menys que l’any anterior, la primera caiguda després de dos anys sense absorció.
Més de 2,2 milions d’habitatges principals al territori valencià
En el conjunt d’Espanya, durant 2025 s’han registrat 27.099.556 vivendes. D’estes, més del 72 % són principals, 19.571.428, mentres que les 7.528.128 restants són segones residències o altres usos. Segons les dades publicades pel Ministeri de Vivienda y Agenda Urbana, en la Comunitat Valenciana este volum es reparteix en 2.210.931 vivendes principals i 1.121.767 no principals.
En comparació amb un any abans, el nombre de vivendes principals a Espanya s’ha incrementat en 293.371 unitats durant 2025. En canvi, les no principals s’han reduït en 198.580, fet que apunta a una major consolidació de residències habituals davant d’altres usos.
Espanya ha superat per primera vegada els 27 milions de vivendes a la fi de 2024. Ho ha fet amb un augment del 0,3 % respecte a l’any anterior, és a dir, 102.322 unitats més.
Tot i això, el mercat patix una clara falta d’oferta disponible per a una demanda en creixement. Esta escassetat ha tensionat els preus a l’alça i ha dificultat l’accés a l’habitatge, sobretot per a jóvens i persones amb menys recursos.
Pel que fa a la distribució territorial, durant 2025 el major volum de parc residencial s’ha concentrat en Andalusia, amb 4.763.651 vivendes; Catalunya, amb 3.981.693; la Comunitat Valenciana, amb 3.332.698; i la Comunitat de Madrid, amb 3.054.762.
Creixement del parc de vivenda des de 2001
La sèrie històrica d’esta estadística va arrancar en 2001, amb 21.033.759 unitats. Des d’aleshores, el parc de vivenda a Espanya ha augmentat quasi un 29 %, la qual cosa reflectix l’intens procés de construcció viscut en les dos últimes dècades.
Tres anys després de l’inici de la sèrie, en 2004, el parc ja superava els 22 milions de vivendes. Dos anys més tard, en 2006, arribava als 23,4 milions. I només dotze mesos després, en 2007, s’assolia la barrera dels 24 milions d’habitatges.
Esta dinàmica expansiva es va mantindre fins a superar els 25 milions de vivendes tres anys després d’eixe registre, en plena ressaca de la bombolla immobiliària. No obstant això, el ritme de creixement es va frenar de manera evident.
Així, han passat dotze anys fins que el parc de vivenda va superar els 26 milions en 2023. I no ha sigut fins a 2024 quan Espanya ha superat el llistó dels 27 milions d’unitats per primera vegada.
Baixa el ‘stock’ de vivenda nova després de dos anys en punt mort
A 31 de desembre de 2025, Espanya ha comptat amb un ‘stock’ de 452.670 vivendes noves sense vendre. Esta xifra és quasi un 6 % inferior a la d’un any abans, cosa que implica una reducció de 2.610 unitats respecte de 2024.
Entre 2010 i 2022 s’ha anat absorbint part de l’excedent acumulat, encara que el ritme ha sigut molt lent des de 2019. En 2025 s’ha tornat a reduir la xifra després de dos exercicis seguits sense absorció, un senyal que el mercat ha començat a digerir, encara que a poc a poc, la vivenda pendent de venda.
Les vivendes d’obra nova sense transmetre representen el 1,7 % del parc residencial existent. És una proporció xicoteta, però concentrada sobretot en determinades comunitats i províncies.
Més del 60 % del ‘stock’ nacional de 2025 es concentra en quatre comunitats autònomes: Catalunya, Andalusia, Madrid i la Comunitat Valenciana. Açò indica que gran part del problema de pisos nous buits es dona justament en els territoris amb més activitat constructora.
En l’altre extrem, Navarra, Cantàbria i Extremadura han presentat un ‘stock’ nul. A més, País Basc, Balears, La Rioja, Ceuta i Melilla són les comunitats i ciutats autònomes amb menor pes de ‘stock’ sobre el total nacional, amb percentatges inferiors al 2 %.
La costa mediterrània concentra l’excedent i València destaca
Les províncies amb major excedent sobre el ‘stock’ nacional se situen majoritàriament a la costa mediterrània. Entre estes destaquen Alacant, amb el 5,55 %; Castelló, amb el 4,82 %; i València, amb el 3,46 %. També apareixen Madrid, Toledo, Sevilla i Santa Cruz de Tenerife entre els territoris amb més pes en l’excedent.
En el cas de Castelló, el percentatge de vivenda en ‘stock’ és alt tant sobre el conjunt nacional com sobre el seu propi parc de vivenda. En este últim cas, arriba al 4,85 %, la qual cosa evidencia l’impacte de la construcció intensiva dels anys anteriors.
Madrid i Barcelona, tot i estar entre les províncies amb major nivell de ‘stock’ sobre el total nacional, han concentrat també una gran part de la construcció d’obra nova si es comparen amb altres territoris. Açò fa que el volum absolut d’excedent siga elevat, encara que el seu pes relatiu siga més moderat.
Entre les zones amb una proporció més alta d’‘stock’ sobre el parc total de vivendes figuren diverses províncies d’interior, com Toledo, La Rioja, Ciudad Real, Lleida i Teruel. A estes s’afegixen altres de la costa mediterrània, entre elles Castelló, Almeria i Girona, així com Santa Cruz de Tenerife.
Des que la sèrie històrica del ‘stock’ de vivenda nova sense vendre va començar en 2005, el màxim excedent es va registrar en 2009, amb 649.780 unitats, després del punxament de la bombolla immobiliària. Des d’eixe moment, la xifra va caure any rere any fins a 2023, quan el volum va tornar a créixer, i també ho va fer en 2024 abans de la correcció registrada en 2025.








