La jutgessa de Catarroja que investiga la gestió de la DANA del 29 d’octubre de 2024 ha refusat obrir ara una investigació específica sobre si la diputada provincial de Carreteres, Reme Mazzolari, va faltar a la veritat en la seua declaració com a testimoni o si va poder incórrer en responsabilitats penals, tal com havia sol·licitat l’acusació popular que exerceix Ciudadanos.
L’acusació popular i una acusació particular havien demanat diverses proves per a contrastar de manera objectiva la veracitat, suficiència i coherència del testimoni de Mazzolari, que és portaveu del PP en la Diputació de València.
A més, reclamaven que s’analitzara la possible rellevància penal de les accions o omissions en la gestió, vigilància, informació, tancament i senyalització de carreteres durant aquell episodi de pluges extremes.
Argument jurídic de la jutgessa
En un auto conegut a través del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, la instructora considera que la declaració de Mazzolari és una versió similar a la d’altres càrrecs, que han al·legat desconeixement del que va succeir i de la gravíssima situació viscuda aquell 29 d’octubre de 2024.
La jutgessa recorda que la possible deducció de testimoni per un delicte de fals testimoni, encara que hi haja incoherències, greus contradiccions o respostes evasives sobre fets acreditats, no resulta procedent en este moment processal.
Segons precisa, el lliurament de testimoni per un possible fals testimoni només pot valorar-se quan haja finalitzat el procediment principal, ja que és llavors quan es podrà comparar la declaració testifical amb allò que la sentència considere com a veritat judicial.
Per tant, subratlla que este moment processal encara no ha arribat i rebutja, per ara, la petició de Ciudadanos i de l’acusació particular.
Dubtes sobre el paper de Mazzolari durant la DANA
L’auto recull, no obstant, que la situació descrita per Mazzolari genera interrogants. La jutgessa afirma que, davant un episodi meteorològic d’esta gravetat, anunciat prèviament pels mitjans, crida l’atenció que la responsable de carreteres no contactara amb el president de la Diputació, el seu superior jeràrquic.
També destaca que Mazzolari diguera que no sabia què era el CECOPI, el centre de coordinació operativa integrat per emergències, o que desconeguera que la UME s’havia desplegat al migdia per a actuar en la comarca d’Utiel-Requena.
Segons consta en la resolució, la diputada va assegurar que aquell dia va estar teletreballant i que el director general responsable de carreteres de la Diputació remetia informes al CEGESEM, el centre de gestió i seguretat viària.
Malgrat estos dubtes, la jutgessa afig que no és suficient atribuir a la testimoni una infracció administrativa per a parlar de responsabilitat penal, si no es demostra que ocupava una autèntica posició de garant en la gestió de l’emergència.
Indica que esta posició de garant ha de derivar de la normativa autonòmica de protecció civil i de les diferents fases previstes en el pla especial d’inundacions, i conclou que Mazzolari no ostentava eixa condició durant els fets analitzats.
Nova petició d’informació sobre el CECOPI
En una resolució separada, el jutjat que investiga possibles homicidis imprudents arran de les riuades d’aquella DANA ha demanat nova documentació a la Conselleria de Emergencias.
En concret, reclama que remeta la identificació completa de totes les persones que van participar per via telemàtica en el Cecopi el 29 d’octubre de 2024.
El requeriment demana que es facilite no sols el nom i cognoms, sinó també el càrrec o lloc de treball que ocupaven eixe dia i, si és possible, el que ocupen en l’actualitat.
Amb esta informació, el jutjat pretén aclarir amb més detall quin va ser l’organigrama operatiu durant la gestió de la DANA i quines persones tenien responsabilitats directes en la presa de decisions en matèria de protecció civil i carreteres.







