Marcos Benavent, exgerent de l’empresa pública Imelsa i autodenominat ‘yonki del dinero’, ha sigut citat per la Secció Primera de l’Audiència Provincial de València per a comunicar-li la fermesa de la seua primera condemna en el cas Imelsa i instar-lo a ingressar en presó, després que el Tribunal Suprem haja confirmat la sentència.
El mes de juny passat el Tribunal Suprem ha ratificat íntegrament la resolució de l’Audiència de València que va condemnar Benavent a 7 anys i 10 mesos de presó en el primer dels juís del cas Imelsa. Esta primera peça se centra en contractes irregulars de l’empresa pública i en adjudicacions vinculades a activitats culturals.
La sentència de l’Audiència també ha condemnat el que va ser soci de Benavent, Rafael García Barat, a 9 anys i 2 mesos de presó. El tribunal l’ha considerat responsable por l’adjudicació irregular del servici de Bibliobús i de l’espectacle ‘Metamorphosis’ del museu MuVIM de València.
A més, la resolució ha imposat 5 anys i 6 mesos de presó a la funcionària de la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de València Francisca Tamarit. Segons la sentència, Tamarit va intervenir en l’adjudicació del servici de Bibliobús vulnerant la normativa de contractació pública.
El tribunal també ha condemnat els empresaris José Antonio Toledo i Francisco Javier Márquez. Toledo ha rebut una pena de 10 mesos de presó i Márquez, de 5 mesos, per la seua participació en estes adjudicacions considerades fraudulentes.
En este mateix procés han quedat finalment absolts tots els imputats per delictes suposadament relacionats amb les campanyes del PP en les municipals de 2007 i les generals de 2008. Entre els absolts s’inclou el mateix Partit Popular, que havia sigut processat com a responsable civil subsidiari.
El valor de les gravacions de Benavent
La sentència ha donat plena validesa a les gravacions que Marcos Benavent va realitzar durant anys i que van donar origen a la causa. El tribunal ha rebutjat totes les objeccions de les defenses sobre la custòdia, el volcat i una possible manipulació d’estos enregistraments, i ha considerat que podien utilitzar-se com a prova.
Segons s’arreplega en la resolució, ‘a partir de l’eixida de l’acusat Marcos Benavent de la Fundación Jaume II, en juliol de 2007, i la seua incorporació a l’empresa pública Imelsa, l’entitat Themática Events –de la qual era copropietari junt amb García Barat– va començar a rebre contractes públics d’Imelsa, sense expedient administratiu ni publicitat’.
D’esta manera, a partir de 2007, la seua posició en Imelsa ha permés que l’empresa Themática Events accedira a contractes públics directament. La sentència subratlla que estes adjudicacions es van fer sense seguir els tràmits obligatoris, sense concurrència i sense fer-les públiques, fet que vulnera els principis de transparència i lliure competència en la contractació.
Irregularitats en el Bibliobús
Respecte a la contractació del servici de Bibliobús, el tribunal descriu un acord previ entre els principals implicats. Segons la sentència, ‘es van concertar García Barat i Francisca Tamarit, cap de servici d’Acció Cultural de la Regidoria de Cultura de València, per a evitar la concurrència i publicitat en la contractació, i amb el propòsit de predeterminar l’adjudicació de les contractacions a les empreses Themática Events S.L i Liberty Iceberg SL, en 2008 i 2009’.
Els magistrats expliquen que Tamarit, en la seua intervenció en els expedients tramitats per a estes contractacions, ‘va emetre sense excepció informes favorables. Incomplint, a consciència, l’article 74.2 de la Llei de Contractes del Sector Públic i acudint a la modalitat contractual del contracte menor’.
La resolució insistix que l’actuació de la funcionària ‘estava presidida per la voluntat de favorir l’enriquiment de l’acusat Rafael García Barat per l’adjudicació fraudulenta de les contractacions’. Així, la combinació d’informes interns favorables i contractes menors ha facilitat la desviació de fons públics cap a empreses concretes.
En relació amb l’espectacle ‘Metamorphosis’, la sentència explica que es va emmarcar en l’exposició ‘En-Arborar’, celebrada en el MuVIM des del 15 de desembre de 2011 fins al 7 de gener de 2012. L’esdeveniment incloïa un muntatge de vídeo mapping, amb un important desemborsament econòmic.
Segons la informació comptable aportada per Imelsa/Divalterra, ‘la facturació total per l’exposició, en la qual estava integrat l’espectacle Video Mapping Metamorphosis, va suposar la quantitat de 349.073,34 euros, i amb IVA, 404.423,90 euros’.
Control intern i sobrecostos a Imelsa
La sentència detalla que ‘el control de la licitud d’estes operacions es realitzava per Benavent, gerent d’Imelsa, atés que, des de 2010, les factures no entraven en intervenció de la Diputació, i com que no superaven els 50.000 euros, el seu pagament era autoritzat directament pel gerent’.
D’esta manera, Benavent podia validar els pagaments sense un control extern previ, fet que, segons el tribunal, ha facilitat l’existència de sobrecostos i servicis inexistents. Estes pràctiques han perjudicat directament l’empresa pública, finançada amb fons de la Diputació de València.
La resolució incidix que ‘Themática Events SL –entitat de la qual Benavent era copropietari–, en l’esdeveniment Video Mapping Metamorphosis va subcontractar els servicis, obtenint importants beneficis en perjudici de l’empresa pública, en incloure sobrecostos i servicis ficticis en part de les facturacions assumides per Imelsa’.
Per a aconseguir-ho, l’acusat Marcos Benavent, com a gerent d’Imelsa i titular de manera encoberta de quasi el 40 % de Themática Events SL, es va concertar amb el seu soci, l’acusat Rafael García Barat. Segons la sentència, ho van fer ‘amb la finalitat de lucrar-se a costa de l’erari públic, per a adjudicar esta contractació de forma directa’.
A més, ‘tots dos acusats es van concertar perquè les empreses subcontractades per Themática Events facturaren per partides i directament a Imelsa’ un total de 93.186,54 euros. Així, una part dels fons públics destinats a servicis culturals ha acabat desviada mitjançant esta facturació fraccionada.
Amb estes quantitats, Marcos Benavent va adquirir, a través de la firma Berceo Mantenimientos –que controlava al 99 %–, un dúplex a Jávea (Alacant), una plaça de garatge i un traster. El preu total d’estes propietats va ascendir a 192.600 euros, segons la sentència, que considera estes compres com a resultat del lucre obtingut il·lícitament a costa d’Imelsa.
