Les persones que ciberacosen xiquets, xiquetes i adolescents per internet solen demanar imatges íntimes durant els primers minuts de conversa. Així ho ha constatat un estudi de la Universitat Politècnica de València (UPV), que ha analitzat converses reals i ha identificat els principals patrons lingüístics que utilitzen per aconseguir este material.
Segons la UPV, els resultats poden servir per desenvolupar ferramentes de detecció més eficaces davant situacions de risc. A més, poden reforçar els programes de prevenció de l’abús sexual infantil en línia dirigits a famílies, docents i forces de seguretat.
Primer estudi corpus-pragmàtic en espanyol
La investigació, signada per les investigadores Nuria Lorenzo-Dus, Andrea García-Montes i Carmen Pérez-Sabater, s’ha centrat en converses en espanyol. Es tracta del primer anàlisi corpus-pragmàtic que estudia les estratègies comunicatives que usen en internet les persones agressoras quan demanen material d’abús i explotació infantil (MAESI).
Un dels resultats més destacats és el moment en què arriben les primeres peticions. Més de la mitat de les demandes inicials d’imatges o vídeos de contingut sexual es produïxen durant els cinc primers torns de conversa. Per tant, el risc apareix molt prompte, quan la víctima encara està construint la interacció i no percep sovint el perill.
Les investigadores han observat que les persones agressoras no recorren només a amenaces o xantatges. Sovint combinen peticions directes amb missatges de proximitat, afecte o aparent confiança. D’esta manera, presenten les seues demandes com alguna cosa normal dins d’una suposada relació que intenten consolidar ràpidament.
L’estudi també mostra diferències clares entre el comportament comunicatiu de cada part. Els menors parlen sobretot d’aspectes personals o quotidians, com estudis, aficions o relacions familiars. En canvi, qui agredeix desvia prompte la conversa cap a continguts de caràcter sexual.
A més, les persones agressoras utilitzen estratègies per reforçar la seua influència sobre la víctima. Intenten generar sentiments de confiança, compromís o fins i tot de deute emocional. Amb això busquen augmentar les probabilitats que els menors acaben enviant imatges íntimes.
Segons explica Andrea García-Montes, investigadora de la UPV i coautora del treball,
‘“Moltes de les persones agressoras no comencen amb amenaces. Construïxen primer una relació aparentment pròxima per normalitzar conductes que constituïxen una forma d’explotació sexual”’.
Millorar la detecció i la prevenció
Les investigadores subratllen que conéixer estos patrons lingüístics pot ajudar a millorar la detecció de casos. Açò és rellevant tant per a sistemes automàtics com per a programes d’educació digital dirigits a menors, famílies i professionals.
‘El nostre treball identifica senyals lingüístiques que poden facilitar la detecció primerenca de situacions de risc. Comprendre com evolucionen estes converses resulta essencial per dissenyar millors estratègies de prevenció’, assenyala Carmen Pérez-Sabater.
Per a elaborar l’estudi, l’equip ha combinat tècniques de lingüística de corpus amb anàlisi pragmàtica. Açò els ha permés examinar amb detall l’evolució de les interaccions i reconéixer patrons repetits. Segons remarquen, esta metodologia ajuda a identificar estratègies comunicatives difícils de vore amb altres enfocaments més generals.
Nuria Lorenzo-Dus subratlla el paper de la comprensió del llenguatge amb anàlisi pragmàtica. Açò els ha permés examinar amb detall l’evolució de les interaccions i reconéixer patrons repetits. Segons remarquen, esta metodologia ajuda a identificar estratègies comunicatives difícils de vore amb altres enfocaments més generals.
Nuria Lorenzo-Dus subratlla el paper de la comprensió del llenguatge en la lluita contra l’abús: ‘La prevenció comença per entendre com es construïx l’engany. Este estudi demostra que les sol·licituds de material d’abús i explotació infantil no són actes aïllats, sinó el resultat d’estratègies comunicatives específiques i reconeixibles. Identificar-les ens permet avançar cap a ferramentes de detecció més eficaces i cap a una educació digital millor informada’.
Esta investigació forma part del projecte PRECISION, coordinat per Nuria Lorenzo-Dus a la UPV i finançat pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats. El seu objectiu és generar coneixement rigorós per anticipar i combatre les noves formes d’explotació i abús sexual infantil en entorns digitals, segons les mateixes fonts.
