Un 12 % de l’alumnat de secundària ha reconegut que ha rebut missatges sexuals en línia per part de desconeguts, mentres que en primària la xifra arriba al 4 %, segons un estudi de la Fundació SOL i la Guàrdia Civil sobre el risc del ciberengany pederasta o acostament sexual a menors per internet.
L’informe s’ha basat en un qüestionari respost per 1.509 xiquets i adolescents d’entre 10 i 17 anys. Han participat centres educatius de Madrid, Catalunya, Comunitat Valenciana i Andalusia, les quatre autonomies on este delicte té més presència segons els responsables de l’estudi.
Més peticions de fotos i converses sexuals
L’estudi, presentat en la Asociación Pro Huérfanos de la Guardia Civil a Madrid, detalla altres formes d’acostament sexual en línia. Un 8 % de l’alumnat de secundària assegura que desconeguts li han demanat fotos o vídeos del seu cos. A més, un 7 % afirma que ha rebut peticions per a parlar sobre pràctiques sexuals en alguna ocasió.
Segons contesten els menors al qüestionari, moltes d’estes converses comencen per curiositat, per joc o com a broma entre iguals. Estes motivacions aparentment innocents faciliten que adults puguen iniciar contactes que després deriven en situacions d’assetjament sexual.
La investigació també indica que el contacte amb desconeguts és freqüent en l’entorn digital. Un 39 % de l’alumnat de secundària i un 24 % de primària admet que ha parlat per internet amb persones que no coneixia en l’àmbit presencial.
Segons ha explicat la directora de la Fundació SOL, Claudia Caso, en la presentació de l’informe, els xiquets són un 32 % més vulnerables que les xiquetes davant estes situacions, ja que, segons ha remarcat, elles solen mostrar-se més cauteloses.
Més autoestima i supervisió, menys risc
L’estudi assenyala que una major autoestima i una millor supervisió parental redueixen el risc d’assetjament sexual en línia. Quan les famílies estan pendents de l’ús d’internet i hi ha confiança per a parlar dels problemes, els menors tenen més eines per a frenar estes situacions.
Segons les dades arreplegades, un 37 % dels xiquets de primària reconeix que alguna persona adulta els ha generat situacions molestes. Del conjunt dels 1.509 menors enquestats, cinc han admés que han arribat a quedar presencialment amb adults coneguts prèviament per internet.
Este tipus de trobades suposen un risc especial, perquè convertixen un contacte virtual en una situació física en què el menor pot quedar encara més indefens.
‘Bloquejar no basta, cal denunciar’
Després de la presentació, s’ha celebrat un debat en què diferents expertes han analitzat les dades. La jurista Beatriz Izquierdo ha advertit que, en casos de ciberengany pederasta, no n’hi ha prou amb tallar el contacte digital amb l’assetjador. Segons ha subratllat, ‘bloquear no basta, hay que denunciar’.
Per la seua banda, la fiscal de Sala coordinadora de Menores de la Fiscalía General del Estado, Teresa Gisbert, ha mostrat la seua preocupació pel ràpid accés dels xiquets a la xarxa. Ha insistit que cal reforçar la prevenció des de les famílies i els centres educatius.
En este sentit, ha alertat sobre la banalització de conductes violentes i sobre la idea ‘equivocada’ que molts menors tenen de què és una relació sexual lliure i consentida. Segons ha explicat, esta confusió dificulta que identifiquen situacions d’abús.
El cap de psiquiatria de psicologia clínica de l’Hospital La Paz de Madrid, Celso Arango, ha apuntat una mesura senzilla però efectiva en l’àmbit familiar. Ha indicat que una de les millors prevencions en salut mental per als menors passa perquè les famílies s’asseguen a sopar juntes de manera habitual, ja que així es genera un espai natural per a parlar del que passa en el dia a dia.
la Guàrdia Civil, el capità cap de l’Equip Mujer-Menor (EMUME), Daniel Moreno, ha remarcat que la societat ha de tindre sempre present el problema del ciberassetjament pederasta. Ha ressaltat la importància de visibilitzar estes situacions i impulsar campanyes de conscienciació que arriben tant a menors com a adults responsables de la seua educació.
