La superfície forestal cremada a Espanya en els primers nou mesos de l’any s’ha situat en 300.998 hectàrees, una xifra més de tres vegades superior a la mitjana de les dues últimes dècades per a estes dates. A més, el Ministeri d’Hisenda ha sol·licitat a la Comissió Europea que active el Fons de Solidaritat de la Unió Europea per ajudar les zones afectades, donde l’impacte econòmic directe supera els 3.500 milions d’euros.
Segons les dades actualitzades del Sistema Europeu d’Informació sobre Incendis Forestals (EFFIS), en l’última setmana la superfície afectada s’ha incrementat en 1.165 hectàrees. Estes estimacions es basen en imatges per satèl·lit del servici europeu Copernicus, que en alguns casos no coincidixen exactament amb els registres sobre el terreny que faciliten els governs nacionals.
La mitjana de superfície cremada fins a l’1 d’octubre en els últims vint anys se situava en 88.788,45 hectàrees. Per tant, el balanç d’enguany triplica àmpliament eixa referència i confirma la virulència de la temporada d’incendis.
Un estiu especialment virulent
Conclòs ja l’estiu, les dades evidencien que la major part de la superfície arrasada s’ha concentrat en els mesos més calorosos. Només entre el 21 de juny i el 23 de setembre, els incendis han destruït al voltant de 260.000 hectàrees a tot el territori espanyol.
El Ministeri per a la Transició Ecològica recorda en els seus informes que altres anys molt greus en superfície cremada van ser 1985, amb 484.476 hectàrees, 1978, amb 439.526, 1994, amb 437.635, 1989, amb 426.693, i 2025, amb 354.747. Estes xifres servixen de referència per dimensionar l’impacte de la campanya actual.
Entre els últims grans incendis destacats figura el de Tuéjar, a la província de València, que s’ha sumat als principals focs forestals de l’any. També han sigut rellevants els incendis d’Igualeja i Parauta, a Màlaga, que van obligar a confinar estos municipis i a evacuar preventivament desenes de persones. El foc va arribar a amenaçar l’entorn del Parc Nacional de la Sierra de las Nieves.
Un altre sinistre important es va registrar a Leitza-Ezkurra, a Navarra, declarat el 27 de setembre, on van intervindre bombers, helicòpters del Govern de Navarra i diversos mitjans aeris. Mentres, l’incendi de Robledillo de la Vera, a Cáceres, va arribar a activar el nivell 1 de perillositat.
A nivell de la Unió Europea, fins a l’1 d’octubre, els incendis forestals han afectat 686.071 hectàrees, segons EFFIS. Només en l’última setmana s’han cremat 2.659 hectàrees i s’han comptabilitzat 16 incendis d’almenys 30 hectàrees en el conjunt comunitari.
Hisenda demana activar el Fons de Solidaritat europeu
Davant esta situació, el Ministeri d’Hisenda ha remés una carta a la Comissió Europea per sol·licitar formalment l’activació de l’ajuda del Fons de Solidaritat de la Unió Europea (FSUE). L’objectiu és atendre els afectats pels incendis forestals d’este estiu i ajudar a pal·liar uns danys amb un impacte directe superior als 3.500 milions d’euros.
En el comunicat remés, Hisenda assenyala que basa la petició en ‘l’excepcional gravetat d’estes catàstrofes’. Els focs han afectat tota la geografia nacional, sobretot Andalusia, Castella-la Manxa, la Comunitat de Madrid, Castella i Lleó i Aragó, amb especial incidència en zones naturals i rurals.
Segons detalla el Govern, des del 9 de juliol de 2026, amb l’incendi de Los Gallardos, a Almeria, s’han encadenat diversos grans incendis forestals d’‘extraordinària magnitud’ que han arribat a pràcticament tot el país. Estes emergències s’han produït en un context meteorològic ‘excepcionalment advers, caracteritzat per temperatures persistentment elevades’.
Este ha sigut l’estiu més càlid registrat a Espanya des de l’inici de la sèrie històrica en 1961. A més, s’han encadenat diversos episodis d’ones de calor, fet que ha agreujat el risc d’incendis i ha complicat les tasques d’extinció.
En la seua petició, l’Executiu recorda també ‘l’excepcional gravetat’ de la situació i assenyala que alguns focs han causat la pèrdua de vides humanes. En concret, s’han comptabilitzat 16 persones mortes relacionades amb estos incendis.
Danys humans, ambientals i econòmics
Entre els sinistres més greus d’este període figuren, a més del de Los Gallardos, els d’Orés–Cinco Villas, a Saragossa, La Mierla, a Guadalajara, la sierra oeste de Madrid, Burgohondo i Navaluenga, a Àvila, La Vall d’Uixó, a Castelló, i Niebla, a Huelva. Segons les estimacions conjuntes d’EFFIS i Copernicus, tots estos incendis han afectat més de 170.000 hectàrees.
Alguns d’ells, com el que va cremar la sierra oeste de Madrid i el sud d’Àvila, van motivar el 23 de juliol de 2026 la primera declaració d’emergència d’interés nacional per incendi forestal de la història d’Espanya. Aquell episodi també va comportar la petició d’assistència a través del Mecanisme de Protecció Civil de la Unió Europea.
Els incendis d’este estiu han provocat danys molt importants en espais forestals, explotacions agràries, infraestructures i nombrosos nuclis de població. Les autoritats han hagut d’evacuar o confinar desenes de milers de persones en diferents territoris per garantir la seua seguretat.
El Ministeri recalca que l’impacte ha sigut ‘molt significatiu’ en àrees naturals i rurals. Segons detalla, la destrucció ha alterat el mode de vida de molts veïns i ‘ha posat en perill ecosistemes decisius’ per a la supervivència d’espècies amenaçades.
La carta enviada a Brussel·les quantifica en 3.545,57 milions d’euros els danys directes ocasionats en les 14 regions afectades pels grans incendis. A més, calcula en 190,68 milions d’euros el cost estimat de les operacions elegibles segons la normativa comunitària, com ara actuacions d’emergència i de recuperació immediata.
Gran desplegament de recursos d’emergència
La magnitud dels incendis ha obligat a un ampli desplegament de recursos d’emergència i protecció civil per part de totes les administracions públiques. Han participat el Govern central, les comunitats autònomes i nombrosos ajuntaments, que han mobilitzat mitjans humans, tècnics i financers extraordinaris.
Totes estes administracions han treballat per protegir la població, combatre els focs i minimitzar-ne els efectes. També han posat en marxa recursos per afrontar les conseqüències de l’emergència, garantir la recuperació de les zones sinistrades, atendre la població afectada i restaurar servicis i infraestructures danyades.
Este conjunt de factors ha portat el Govern a demanar formalment la mobilització del Fons de Solidaritat de la Unió Europea. Este instrument és un dels principals mecanismes de suport comunitari davant catàstrofes naturals i permet que Brussel·les complimente els esforços dels estats en situacions greus.
Una vegada presentada la sol·licitud, la Comissió Europea avaluarà si es complixen les condicions per intervindre. En un termini de sis setmanes des de la recepció de la petició, haurà de determinar l’import de la contribució financera del fons.
La decisió final per mobilitzar els recursos correspondrà conjuntament al Parlament Europeu i al Consell. El FSUE té com a missió cobrir part del gasto públic destinat a operacions urgents de primera necessitat i de recuperació, sense substituir els esforços nacionals sinó donant-los suport en casos de desastres d’esta magnitud.
