Els versos de Miguel Hernández, un dels poetes més importants de la literatura espanyola del segle XX, arriben a racons de tota Espanya amb el repartiment d’esqueixos de la figuera centenària original de la casa familiar d’Orihuela a institucions i particulars.
Esta iniciativa original i sentida la promou la Universitat Miguel Hernández (UMH) d’Elx, el centre d’estudis que porta el nom de l’autor de ‘Nanas de la cebolla’ i ‘Perito en lunas’, i ja ha permés que una quinzena de figueres menudes procedents de l’original cresquen i mantinguen viu l’esperit i el llegat de l’artista més enllà de la terra on va nàixer.
El ‘poeta del pueblo’ compliria este divendres 116 anys (Orihuela, 30 d’octubre de 1910 – Alacant, 28 de març de 1942), i la figuera que tantes vegades li va donar recer encara sobreviu al carrer Arriba d’Orihuela, l’antiga casa familiar i actual seu de la Casa Museo Miguel Hernández.
Amb entre 120 i 130 anys de vida, l’arbre afronta la part final de la seua etapa vital i la distribució d’esqueixos, que canalitza la càtedra Oriol de la UMH, fa que d’alguna manera «reviva» en altres punts de la geografia nacional i prompte internacional (hi ha una petició d’una universitat colombiana), ha destacat a EFE el rector de la universitat il·licitana, Juan José Ruiz.
La figuera, en els versos
Ruiz ha destacat que la figuera és un element «emblemàtic» de Miguel Hernández perquè està «molt present en la seua poesia», i que l’exemplar original rep una conservació acurada. Els esqueixos ixen de les restes de poda de febrer, tractades meticulosament durant diversos mesos perquè isquen arrels i fulles abans del trasplantament a testos.
Ja se’n guarden unes 80 unitats i una part se cedirà pròximament a una llista de sol·licitants que va creixent, segons el director de la càtedra Oriol, Juan Martínez Tomé, qui ha apuntat a EFE que entre els requisits per a rebre una unitat hi ha que cada exemplar siga georeferenciat i documentat amb registres fotogràfics per a fer-ne un seguiment estret.
Miguel Hernández va demostrar sempre el seu amor per les figueres perquè per a ell no eren només un lloc d’ombra, descans i inspiració, sinó també el lloc on trobava el sentiment tan profund que li brindava la natura. Des de 2023 s’han repartit empelts de l’original a punts tan diversos com el Real Jardín Botánico i el Museo Nacional de Ciencias Naturales de Madrid, les dues institucions més antigues del CSIC, i la presó d’alta seguretat Murcia II, a Campos del Río.
Pròxim destí, el monestir bressol del castellà
El Museo Paleontológico de Cuenca, la ciutat d’Olivenza (Badajoz), el Jardín de los Honoris Causa de la UMH i l’escola d’Enginyers Agrònoms d’Albacete són institucions distingides amb un esqueix, i el pròxim destí serà el «patio de la Luna» del monestir riojà de Yuso, bressol de la llengua castellana.
Al claustre menut situat a San Millán de la Cogolla el seguirà el jardí botànic de la Universitat de Granada al març de 2027, la presó alacantina de Fontcalent i també la presó de Palència, on el poeta va estar pres en 1940, segons una llista de sol·licitants que inclou escoles d’Orihuela i destins a Múrcia i Canàries, a més d’un centre educatiu de la capital russa, Moscou.
Joan Manuel Serrat, amb dos discos monogràfics sobre el poeta, és un dels poquíssims particulars amb un exemplar a casa, i també en cuiden un al seu despatx el rector de la UMH i el reconegut gelater de Logronyo Fernando Sáenz, que vol traure un sabor amb l’aroma de la figuera d’Orihuela.
Cada esqueix procedent de la figuera que donava ombra a Miguel Hernández va acompanyat d’una placa amb diversos versos de l’elegia a Ramón Sijé que anuncien ‘volverás y volverá a mi huerto y a mi higuera…’.
