La família de Guillem Agulló ha reclamat al Govern que el reconega com a víctima del terrorisme. La petició s’ha fet pública este dimecres a Madrid, mitjançant una carta enviada a Pedro Sánchez i al ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska. Més de 200 personalitats de la cultura, la política i l’àmbit jurídic l’avalen.
La família sosté que el reconeixement transmetria un missatge ‘»contundente de la democracia española frente a quienes pretenden destruirla»’. També considera que ajudaria a reparar el tracte rebut després de l’assassinat.
Guillem, jove antifeixista de 18 anys, va morir apunyalat l’11 d’abril de 1993 a Montanejos, a Castelló. Segons la carta, un grup neonazi el va atacar mentre estava de vacances. Després, els agressors se’n van anar cantant el ‘Cara al sol’ i fent la salutació feixista.
La família recorda que la sentència del juí celebrat en 1995 va qualificar l’assassinat de ‘»pelea juvenil»’. El tribunal va absoldre quatre dels cinc acusats. L’autor confés de la ganivetada va rebre catorze anys de presó, però només en va complir quatre per bon comportament.
L’assetjament i les decisions institucionals
Els familiars denuncien que l’extrema dreta valenciana va reivindicar l’assassinat ‘»desde el minuto uno, la extrema derecha valenciana reivindicó como un trofeo el asesinato»’. També afirmen que el va utilitzar per a ‘»amedrentar a la familia, a los amigos y al activismo de izquierdas valenciano»’, amb pancartes, pintades i telefonades. L’assetjament va durar anys i els va desestabilitzar econòmicament.
La família destaca que Les Corts Valencianes van aprovar per unanimitat, en 1993, una declaració institucional. El text assenyalava que l’havien assassinat ‘»por combatir el racismo y la violencia fascista»’.
En 2016, les Corts van ratificar la declaració i van acordar crear uns premis amb el nom de Guillem Agulló. Els guardons distingien col·lectius contra la xenofòbia i el racisme. En 2024, PP i Vox els van suprimir.
La família considera que s’ha aconseguit ‘»la victoria social»’, perquè el nom de Guillem apareix en premis, cançons, carrers, places, llibres i pel·lícules que conten la seua història. Tanmateix, afirma que encara queda ‘»solo queda por resolver una cuenta pendiente: que el Estado reconozca que falló»’.
La petició de reconeixement
El passat abril, la família ja va demanar al Ministerio del Interior que reconeguera Guillem com a víctima del terrorisme, ‘»del mismo modo que han sido reconocidas otras víctimas de la extrema derecha, en circunstancias similares»’. Segons la família, fins ara només s’han sol·licitat dos informes: un a la Guardia Civil i un altre a la Audiencia de Castellón.
La família assegura que l’informe de la Guardia Civil descarta que els fets foren un atemptat terrorista. Per això, reclama informes pericials independents i sosté que hi ha ‘»datos suficientes para considerar el reconocimiento»’.
A més, el Colectivo de Víctimas del Terrorismo (COVITE) ha incorporat el cas al Mapa del Terror de les víctimes del terrorisme a Espanya.
La família considera que el poder judicial ‘»no estuvo a la altura»’. Per això, demana que el poder executiu assumisca ‘»su responsabilidad, repare el daño y honre la memoria de quienes fueron injustamente tratados»’.
També alerta de la ‘»normalización de la violencia y los discursos de odio de la extrema derecha»’ i del risc d’una ‘»involución democrática que la ultraderecha pretende instalar»’.
