12.8 C
València
Divendres, 19 desembre, 2025

El valencià del futur: confiança, satisfacció i identitat (16)

Abelard Saragossà, membre de l'AVL, en una conferència

L’acadèmic Abelard Saragossà ha dedicat la vida a l’estudi del valencià | Àrbena

 

Després del recorregut que hem fet per la història del valencià, convé extraure les idees bàsiques de la visió que hem desplegat, les quals afecten sobretot el poble valencià, el valencianisme i dos col·lectius (els lingüistes i els docents).

 

L’origen dels valencians és un procés en què pobles cristians conquisten (o recuperen) terres sarraïnes anant des del nord cap al sud. Tots aquells avatars històrics es varen fer amb la participació d’una pluralitat de pobles i de llengües (Catalunya, Aragó, Navarra i parts d’Occitània), fet que ha tingut la mateixa conseqüència que en unes altres parts del món: ha predominat una llengua (en el cas valencià, la de Catalunya); però l’idioma que s’escampa no és la forma variable de parlar dels colons, sinó el model lingüístic de prestigi.

 

El resultat és com en els Estats Units d’Amèrica: una forma de parlar altament uniforme (i acostada al model de prestigi). Eixe procés estigué afavorit pel fet que, durant segles, els valencians no hem estat subordinats políticament a ningú, ja que des del nostre naiximent vàrem constituir un regne independent amb unes corts, una administració i una justícia.

 

La consolidació ràpida del Regne de València i el potenciament i modernització del model lingüístic feta per escriptors valencians degueren afavorir que la llengua de prestigi fora la que els escriptors valencians desplegaren a partir de 1391.

 

En contrast amb els cinc primers segles de vida (XIII-XVII), l’evolució política i ideològica entre 1707 i 1858 és molt negativa com a conseqüència d’abolir el Regne de València. No obstant, els valencians devem haver seguit estructurats socialment, ja que el valencià s’ha mantingut remarcablement unificat i gramaticalment autònom davant del castellà.

 

En els 150 anys posteriors (entre 1858 i el 2000), només ha quallat l’operació que va desplegar la Renaixença (1858-1909): intentar crear una consciència de valencians dins d’una Espanya omnipresent. Entre 1909 i 1939, l’organització i la incidència del valencianisme augmentà, com mostra el llibre d’Agustí Colomer sobre els anys 30 (Temps d’acció, 2007).

 

Però la dictadura del general Franco (1939-1975) va desfer tots aquells avanços. Després de quaranta anys de democràcia i de recuperació de la Generalitat (1977 / actualitat), una part majoritària i creixent dels valencians consideren que es senten tan valencians com espanyols, de manera que el futur està obert. La qüestió decisiva és si el valencianisme sabrà lligar amb el sentiment de valencianitat, que es palpa en una bona part dels valencians.

 

Per a vincular-se amb els valencians, el valencianisme deu focalitzar els tres factors en què s’ha de centrar qualsevol poble que vullga perdurar i créixer: la consciència de ser valencians, la voluntat de dirigir la societat valenciana. i el desig de ser just i solidari. De coordinació, quanta més millor; en canvi, de subordinació gens ni a ningú (i això no solament aplicat als pobles: també a cada una de les persones). Continuarem en l’article següent.

Últimes notícies

Pérez Llorca diu que va saber ahir de la investigació a l’alcalde de Jérica per agressió sexual

Pérez Llorca ha assegurat que va conéixer ahir la investigació a l'alcalde de Jérica per presumpta agressió sexual a dos menors i que el PP va actuar immediatament amb la suspensió de militància i el cessament com a assessor. La causa s'instruïx a Segorbe amb mesures cautelars vigents.

Augmenten un 22,5% les dones que renuncien a declarar contra el seu agressor: 5.480 en el tercer trimestre

La dispensa legal per a no declarar es va usar per 5.480 dones entre juliol i setembre, el 11,5% del total de víctimes. Denúncies i víctimes van pujar lleument.

Mercadona dona una setmana extra de vacacions a la seua plantilla i anuncia una paga extraordinària en 2026

Mercadona ha acordat una setmana més de vacacions per als seus 110.000 empleats i una paga extraordinària al març de 2026. Les mesures, amb un impacte de 380 milions, eleven a 37 dies el descans anual des de 2026 a Espanya i Portugal i se sumen a la retribució variable.

El Consell anima a consumir carn de porc per Nadal i aprova mesures contra la pesta porcina africana

El Consell ha cridat a consumir carn de porc per Nadal en subratllar que la pesta porcina africana detectada a Catalunya és silvestre i no es transmet a humans. A més, ha aprovat un decret llei amb 6 milions i ajudes de 40 euros per senglar per a reforçar el control i la vigilància en tota la Comunitat

El Consell amplia fins al 28 de febrer de 2026 el termini de baixa definitiva dels cotxes afectats per la dana

El Consell ha aprovat una pròrroga fins al 28 de febrer de 2026 per a tramitar la baixa definitiva dels vehicles sinistrats en la dana del 29 d'octubre de 2024 que van rebre ajudes urgents.

Desallotjats del bloc 8 de Sant Antón acudixen al ple d’Elx per a exigir solucions

Veïns del bloc 8 de Sant Antón, desallotjat per risc estructural, han acudit al ple de pressupostos d'Elx per a reclamar accés als seus estris i una resposta clara.

Aemet preveu en la Comunitat Valenciana el nadal més fred des de 2010

Aemet preveu que Nadal de 2025 en la Comunitat Valenciana siga la més freda des de 2010 per l'entrada d'aire fred, amb clar contrast respecte a anys recents.

Nou mil menús nadalencs de xefs Michelin per a persones vulnerables a Alacant

Més de 9.000 menús solidaris seran elaborats en les cuines d'Alacant Gastronòmica Solidària per a persones vulnerables i es repartiran en les principals dates nadalenques.