El valencià del futur: confiança, satisfacció i identitat (16)

Abelard Saragossà, membre de l'AVL, en una conferència

L’acadèmic Abelard Saragossà ha dedicat la vida a l’estudi del valencià | Àrbena

 

Després del recorregut que hem fet per la història del valencià, convé extraure les idees bàsiques de la visió que hem desplegat, les quals afecten sobretot el poble valencià, el valencianisme i dos col·lectius (els lingüistes i els docents).

 

L’origen dels valencians és un procés en què pobles cristians conquisten (o recuperen) terres sarraïnes anant des del nord cap al sud. Tots aquells avatars històrics es varen fer amb la participació d’una pluralitat de pobles i de llengües (Catalunya, Aragó, Navarra i parts d’Occitània), fet que ha tingut la mateixa conseqüència que en unes altres parts del món: ha predominat una llengua (en el cas valencià, la de Catalunya); però l’idioma que s’escampa no és la forma variable de parlar dels colons, sinó el model lingüístic de prestigi.

 

El resultat és com en els Estats Units d’Amèrica: una forma de parlar altament uniforme (i acostada al model de prestigi). Eixe procés estigué afavorit pel fet que, durant segles, els valencians no hem estat subordinats políticament a ningú, ja que des del nostre naiximent vàrem constituir un regne independent amb unes corts, una administració i una justícia.

 

La consolidació ràpida del Regne de València i el potenciament i modernització del model lingüístic feta per escriptors valencians degueren afavorir que la llengua de prestigi fora la que els escriptors valencians desplegaren a partir de 1391.

 

En contrast amb els cinc primers segles de vida (XIII-XVII), l’evolució política i ideològica entre 1707 i 1858 és molt negativa com a conseqüència d’abolir el Regne de València. No obstant, els valencians devem haver seguit estructurats socialment, ja que el valencià s’ha mantingut remarcablement unificat i gramaticalment autònom davant del castellà.

 

En els 150 anys posteriors (entre 1858 i el 2000), només ha quallat l’operació que va desplegar la Renaixença (1858-1909): intentar crear una consciència de valencians dins d’una Espanya omnipresent. Entre 1909 i 1939, l’organització i la incidència del valencianisme augmentà, com mostra el llibre d’Agustí Colomer sobre els anys 30 (Temps d’acció, 2007).

 

Però la dictadura del general Franco (1939-1975) va desfer tots aquells avanços. Després de quaranta anys de democràcia i de recuperació de la Generalitat (1977 / actualitat), una part majoritària i creixent dels valencians consideren que es senten tan valencians com espanyols, de manera que el futur està obert. La qüestió decisiva és si el valencianisme sabrà lligar amb el sentiment de valencianitat, que es palpa en una bona part dels valencians.

 

Per a vincular-se amb els valencians, el valencianisme deu focalitzar els tres factors en què s’ha de centrar qualsevol poble que vullga perdurar i créixer: la consciència de ser valencians, la voluntat de dirigir la societat valenciana. i el desig de ser just i solidari. De coordinació, quanta més millor; en canvi, de subordinació gens ni a ningú (i això no solament aplicat als pobles: també a cada una de les persones). Continuarem en l’article següent.

Últimes notícies

El PP desvincula el cas González-Amador del Govern de la Comunitat de Madrid

Miguel Tellado ha defensat que la investigació sobre Alberto González-Amador és una qüestió privada i no implica cap administració, i ha aprofitat per atacar Pedro Sánchez i els casos de corrupció que afecten el Govern central.

La vaga de metges deixa més de 404.000 actes mèdics suspesos a la Comunitat Valenciana

Les jornades de vaga de metges i facultatius des de desembre han provocat la suspensió de més de 4.000 operacions i unes 340.000 consultes i proves a Hospitalària i Primària. CESM CV fa una pausa en estiu però adverteix que reprendrà les mobilitzacions en tardor si no hi ha acords ferms.

Dos menors armats irrompen en l’institut de Foios i ferixen una alumna de 13 anys

Dos menors de la localitat veïna d’Albalat dels Sorells han accedit armats a l’institut de Foios amb un matxet i un bat de beisbol i han ferit lleument una alumna de 13 anys. Un dels menors ha quedat detingut i l’altre, inimputable en tindre menys de 14 anys, ha sigut entregat als seus pares.

Educació i sindicats docents es tornaran a reunir el 23 de juny per la bretxa salarial

Educació i els sindicats de docents es veuran el 23 de juny en una nova mesa sectorial per a negociar la proposta sobre bretxa salarial, un dels punts més conflictius del mes de vaga indefinida.

A disposició judicial per agressió sexual l’home amb un cadàver dins la nevera a Castelló

L’home detingut després de trobar-se el cadàver d’un home dins d’una nevera en un pis de Castelló ha passat a disposició del jutjat de Violència sobre la Dona 2, arran de la denúncia per agressió sexual presentada per la seua assistenta.

La primera mascletà del concurs de Fogueres a Alacant queda fora per no arribar al temps mínim

La mascletà de Pirotecnia Crespo, dAlzira, que ha obert el concurs oficial de Fogueres a Alacant, ha sigut descalificada per quedar-se per davall dels 5 minuts exigits.

Milers de persones ompliran València en l’Orgull LGTBIAQ+ per defensar drets davant PP i Vox

Lambda ha convocat per a este dissabte la manifestació de l’Orgull LGTBIAQ+ 2026 al centre de València, amb el lema ‘Pels teus drets, ACTUA!’, per defensar drets que consideren amenaçats per PP i Vox i denunciar problemes de seguretat i accessibilitat en el recorregut.

Nova marxa a Paiporta contra Mazón per la gestió de la DANA del 2024

Entitats socials i associacions de víctimes han convocat el 28 de juny una nova manifestació a Paiporta, considerada zona zero de la DANA del 29 d’octubre de 2024, per a exigir responsabilitats a Carlos Mazón.