Els llamps són un dels fenòmens més complexos, més estudiats i menys coneguts de la meteorologia. Fins ara, els sistemes de predicció de llamps es recolzaven en observacions des del satèl·lit, sistemes aerotransportats o en models recolzats en sensors que registren des de terra la magnitud del camp electroestàtic. Tecnologies totes molt cares i poc precises.
Ara, un equip d’investigadors d’universitats suïsses i britàniques han desenvolupat un simple i econòmic sistema que pot preveure quan caurà un llamp amb una anticipació de 10 a 30 minuts i en un radi de 30 km. El sistema utilitza una combinació de dades meteorològiques estàndard i intel·ligència artificial.
«Els sistemes actuals són lents i molt complexos i, a més, requerixen comptar les costoses dades adquirides per radar o satèl·lits», explica Amirhossein Mostajabi, estudiant de doctorat que va idear la tècnica. «El nostre mètode utilitza dades que es poden obtindre de qualsevol estació meteorològica. Això significa que podem cobrir regions remotes que estan fora de l’abast del radar i satèl·lit i a on les xarxes de comunicació no estiguen disponibles».
A més, pel fet que les dades es poden adquirir fàcilment i en temps real, es poden fer prediccions de forma molt ràpida, podent emetre alertes fins i tot abans de què s’haja format una tempesta.
Entrenar a la màquina
El mètode utilitza un algoritme d’aprenentatge automàtic que ha sigut entrenat per a reconéixer les condicions que conduïxen a la generació del llamp. Per a fer això, els investigadors van utilitzar dades recopilades durant un període de deu anys de 12 estacions meteorològiques suïsses, situades tant en àrees urbanes com muntanyoses.
Es van tindre en compte quatre paràmetres: pressió atmosfèrica, temperatura de l’aire, humitat relativa i velocitat del vent. Estos paràmetres es van correlacionar amb els enregistraments dels sistemes de detecció i localització de llamps. Utilitzant este mètode, l’algoritme va poder aprendre les condicions baix les que es produïxen els llamps.
Eficiència comprovada
Una volta entrenat, el sistema va fer prediccions que van resultar correctes un 80% de les voltes. Esta és la primera volta que un sistema basat en dades meteorològiques simples ha sigut capaç de preveure llamps a través de càlculs en temps real. El mètode oferix una forma simple de predir un fenomen tan complex com la generació i descàrrega dels llamps.
«Considerem tres rangs temporals d’anticipació: de 0 a 10 minuts, de 10 a 20 minuts i de 20 a 30 minuts. La probabilitat mitjana de detecció entre les 12 estacions va ser respectivament del 78%, 78% i 76%» explica Mostajabi.
Els investigadors ara planegen utilitzar la seua tecnologia en el projecte europeu ‘Làser Lightning Rod’. L’objectiu d’esta iniciativa és desenvolupar sistemes per a protegir-se contra els llamps. Llançat el 2017, el projecte implica tirar polsos de làser curts a diferents terawatts a l’atmosfera durant una tempesta per a desencadenar un llamp, guiant-lo cap a una ubicació específica i lluny d’àrees vulnerables.
