José Manuel Cuenca, secretari del Gabinet del llavors cap del Consell, va defendre que el president va estar informat en tot moment el dia de la DANA del 29 d’octubre de 2024 i va sostindre que ningú li va demanar acudir a la reunió del Cecopi. En el seu relat, la comunicació amb els responsables de l’emergència es va mantindre i no va existir cap requeriment formal per a la seua presència física.
Cuenca va comparéixer en la Comissió d’Investigació del Congrés sobre la gestió d’aquella crisi, en una sessió marcada per la tensió. Els portaveus de PSOE, Compromís i ERC van insistir en per què no va interrompre l’agenda del president, inclosa el menjar amb la periodista Maribel Vilaplana, per a ‘traure-li dels pèls’ i portar-ho a la reunió. El compareixent es va remetre en diverses ocasions a la seua declaració de la setmana anterior davant la jutgessa que instruïx el cas, va declinar respondre a preguntes que va considerar ‘insídies’ i va protestar quan va interpretar intents de ‘soscavar la seua reputació’.
Ningú va reclamar al president en el Cecopi
Segons el seu testimoniatge, ‘mai’ al llavors president ho va reclamar ‘ningú’ en el Cecopi; ‘la senyora Pradas tampoc’. Va afegir que cap alcalde ni cap conseller li va cridar per a demanar la seua assistència. Amb este argument, va tractar de desmuntar la tesi de l’oposició que el president degué presentar-se immediatament o ser anomenat expressament a eixe òrgan de coordinació.
Sobre la llavors consellera responsable d’Emergències, Salomé Pradas, hui imputada, va dir no recordar la conversa a la qual ella al·ludix, en la qual li hauria demanat que no cridara al president. Va precisar que, en qualsevol cas, seria ‘el normal’ que, atés que eixe matí hi havia dos actes en agenda previs al menjar, proposara que li contactaren a ell abans que al propi president. En la seua explicació, el Gabinet va prioritzar els llits ja establits per a canalitzar la informació i ordenar les crides en plena gestió de la crisi.
Agenda, comunicació i decisions sota incertesa
Cuenca va rebutjar que el cap del Consell estiguera desconnectat. En les seues paraules, ‘no es pot traslladar la sensació que el president va estar desinhibit durant tot el dia’. Va assegurar que Mazón va donar instruccions des de primera hora i que, a partir de les cinc de la vesprada, ‘es queda a l’espera’ de més dades mentres roman en contacte ‘permanent‘ amb Pradas. Eixe èmfasi en la comunicació busca subratllar que, encara que no acudira al Cecopi, es va mantindre la direcció política de la resposta.
També va argumentar que, d’haver conegut amb antelació el que finalment va succeir, les decisions haurien sigut distintes; ‘però ningú sabia res’, va afirmar, secundant-se en el que, segons va dir, han assenyalat en seu judicial directius de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer i de l’Agència Estatal de Meteorologia. Va plantejar així que les decisions d’aquell dia es van prendre amb informació parcial i canviant, un factor que va condicionar l’activació de mesures i la conveniència o no d’alterar l’agenda prevista.
El xoc amb els grups de l’esquerra es va centrar en la cadena de comandament i en el control polític de l’emergència. Mentres els seus interlocutors li van retraure no haver forçat la presència del president en la reunió, el compareixent va reivindicar que ningú li ho va sol·licitar i que la prioritat va ser mantindre oberts els canals d’informació. La seua versió, en suma, pretén reforçar la idea que no va haver-hi desatenció del president, sinó un seguiment telemàtic continuat en un escenari d’incertesa.
