El desert del Sàhara es pot convertir en la principal font d’electricitat del món

El Sàhara és una font enorme d'energia renovable que alimentaria tot el món

El Sàhara és una font enorme d’energia renovable que alimentaria a tot el món | PIXABAY

 

El desert del Sàhara és una zona remota i poc habitada ubicada en el nord d’Àfrica i caracteritzada per la calor extrema de dia, el fred de nit, els seus quilòmetres infinits de dunes d’arena i el sol de justícia que cau habitualment. Una bellesa única que fa que molts turistes s’acosten i coneguen este excepcional paratge i les seues comunitats nòmades. No obstant, alguns experts han començat a vore la zona amb uns altres ulls, ja que el desert podria tindre la clau del futur de l’energia solar i renovable en el nostre planeta.

 

Donades les circumstàncies climàtiques i la gran extensió que ocupa la zona, alguns científics ja han començat a plantejar la possibilitat que una part del Sàhara es convertisca en una enorme planta d’energia solar capaç de generar electricitat per a tot el món, potenciant d’eixa manera les energies renovables i reduint les emissions contaminants.

 

Segons informa la NASA, cada metre quadrat d’este desert rep cada any entre 2.000 i 3.000 quilowatts per hora d’energia solar. Si tenim en compte que el Sàhara té una superfície total d’uns 9 milions de km², això implica que hi ha una energia total disponible de més de 22.000 milions de gigawatts per hora cada any, una xifra extraordinàriament alta.

 

Capacitat per a produir set voltes les necessitats elèctriques d’Europa

Segons les primeres valoracions, el Sàhara seria capaç de generar set voltes les necessitats elèctriques d’Europa, cosa que fa possible que, a banda d’abastir Àfrica i el continent veí, l’energia solar recaptada podria generar electricitat per a tot el món. Exceptuant els obstacles tecnològics, ambientals i polítics en la zona, el Sàhara es podria convertir en la font d’energia renovable més gran de la Terra.

 

Segons Amim Al-Habaibeh, professor d’enginyeria de la Nottingham Trent University, el desert podria produir 2.000 voltes més energia que les centrals més grans del món, les quals generen uns 100.000 gigawatts a l’any. «La producció seria equivalent a més de 36.000 milions de barrils de petroli al dia, al voltant de 5 barrils per persona al dia, sense pràcticament emissions de carboni», afirma Al-Habaibeh.  

 

En els últims anys, diferents projectes han intentat arribar al Sàhara per a desplegar plantes solars, però sempre han acabat en fracàs per falta d’inversors. Estos intents també s’han donat en altres zones desèrtiques del nord d’Àfrica, però sempre han topat amb dificultats polítiques, comercials i socials.

 

El desert sencer produiria 2.000 vegades més energia que les centrals més grans del món

El desert sancer produiria 2.000 voltes més d’energia que les centrals més grans del món | AEA

 

Gran inversió econòmica per a dur a terme el projecte

El professor A-Habaibeh argumenta que hi ha dos tecnologies d’energia solar que es podrien usar: tecnologia d’energia solar concentrada (CSP) i la classe més comuna de generació solar en el món, els panells solars fotovoltaics (PV). Però cada sistema té els seus inconvenients de manteniment si es veuen afectats per tempestes de sorra i la seua eficiència quan estan molt calents.

 

Amb tot, alguns experts alerten que les enormes plantes solars del Sàhara podrien comportar importants conseqüències involuntàries i imprevistes, com ara un augment de les temperatures en la zona i l’increment de les precipitacions. Això provocaria l’aparició de vegetació en una zona desèrtica durant milers d’anys, cosa que no se sap en què es traduiria a nivell mediambiental.

 

A més, els experts també tenen seriosos dubtes sobre el futur d’esta gegantina planta solar a causa de la situació política i social de la zona, ja que consideren «hipòcrita» generar en l’Àfrica les necessitats elèctriques d’Europa quan encara hi ha una part molt gran de la població del continent pobra que no té accés a eixe servici bàsic.

 

També et pot interessar…

Últimes notícies

Nit històrica del Valencia Basket a l’Euroliga amb 111 punts al Baskonia

El Valencia Basket ha aconseguit la millor anotació de la seua història en l’Euroliga en sumar 111 punts davant el Kosner Baskonia en la segona jornada (111-88). Un triple final de Dylan Osetkowski ha fixat el nou rècord, que supera els 108 punts signats al febrer a Vitòria.

El Valencia Basket esclafa el Baskonia amb una exhibició a l’Eurolliga (111-88)

El Valencia Basket ha passat per damunt del Kosner Baskonia al Roig Arena (111-88) en la segona jornada de l’Eurolliga, amb un joc molt més ràpid i contundent que el del conjunt basc.

Aemet activa l’avís taronja per fortes pluges al nord de Castelló este dijous

Aemet ha activat per a este dijous a la vesprada l’avís taronja al nord de Castelló per pluges que poden arribar a 100 l/m2 en poques hores, i el nivell groc s’estén a València i al sud de la província castellonenca per ruixats intensos i tempestes.

La defensa d’Emilio Argüeso denuncia al CGPJ per no comunicar-li l’arxiu de les queixes contra la jutgessa de la DANA

La defensa de l’exsecretari autonòmic d’Emergències Emilio Argüeso ha denunciat davant el Defensor del Poble que el CGPJ haja fet públic a la premsa l’arxiu de les seues queixes contra la jutgessa de la DANA de Catarroja sense notificar-li formalment la resolució. Anuncien que impugnaran la decisió quan tinguen accés a l’acord complet.

Buñol reconeix Màxim Huerta com a Fill Adoptiu per la seua trajectòria cultural

El Ple de l’Ajuntament de Buñol ha nomenat l’escriptor i exministre de Cultura Màxim Huerta Fill Adoptiu del municipi, en reconeixement al seu vincle personal i a la seua aportació a la vida cultural local. El guardó destaca també el paper de la Llibreria de Doña Leo com a focus literari i motor de la Festa del Llibre.

El decret Mari Carmen, entre els titulars i la realitat de l’habitatge

Albert Llueca valora el decret Mari Carmen com a resposta a la crisi residencial i a la necessitat d'un habitatge digne.

La IA impulsa la transformació del teixit empresarial valencià, segons Jordi Sevilla

L’exministre Jordi Sevilla ha destacat a València la transformació del teixit empresarial valencià gràcies a la intel·ligència artificial i la digitalització, i ha advertit d’un cicle econòmic menys generós. Íñigo de la Serna ha reclamat reformes estructurals i més educació i formació per a reforçar la productivitat i la competitivitat d’Espanya i d’Europa.

València distingix Ceuta i els futbolistes valencians campions del món

El ple de l'Ajuntament de València ha aprovat els Honors i Distincions de 2026, amb una Medalla d'Honor excepcional per a Ceuta i títols per als futbolistes Ferran Torres i Alejandro Grimaldo, campions del món amb Espanya.