La història de Montse Pérez Llamas és d’aquelles que pareixen de ficció, que pareix que no puguen reals. Però passen. La barcelonina se’n va anar de vacacions sense saber que una família d’okupes d’origen turc s’instal·laria en sa casa mentres ella estava fora. El seu testimoni, fet públic esta setmana en el programa ‘Espejo Público’ d’Antena 3, ha escandalitzat a tot el món. Montse assegura estar vivint un malson. I és que, de moment, ha hagut de tornar a viure en casa de sa mare i els okupes s’han fet reis del seu pis.
La família s’ha adjudicat ni més ni menys que un pis amb piscina i vistes al mar en plena Diagonal de Barcelona. Montse se’n va anar a Cadis, Andalusia i, en tornar, no només s’ha trobat sense casa, sinó també denunciada pels mateixos okupes per amenaces. I el drama continua. La víctima s’ha gastat ja més de 15.000 euros en dos empreses dedicades a ‘desokupar’ vivendes, però encara no han conseguit fer fora la família turca.
Els okupes l’han denunciat per amenaces
Els problemes per recuperar el seu pis són, bàsicament, dos criatures que formen part de la família okupa. Si hi ha menors pel mig, el procés es complica, la llei els empara, exactament com explicàvem fa uns dies quan els okupes entren en edificis nous a punt d’entregar. I la desesperació de Montse augmenta dia a dia. Però això no és tot. Montse, a més de la víctima, és la denunciada en el cas.
Els okupes l’acusen d’haver-los amenaçat i haver-los tallat la llum i l’aigua. I és veritat que els va prendre els comptadors, però la família ja en té de nous. I, a més, han canviat el pany de la porta perquè ningú més puga accedir a la vivenda. Totalment desprotegida, Montse tem perdre davant dels jutjats: «Jo no puc entrar a ma casa perquè és violació de domicili. La meua vida, la meua dignitat, la meua il·lusió i el meu esforç està allí dins», explica Montse, recordant el seu pis.
«Soc un dels milers d’afectats en tota Espanya. Em trobe situacions molt greus que em fan moltíssima pena. Pague tots els meus impostos», denuncia. Montse es mostra indignada per haver denunciat els fets a comissaria i trobar-se que els okupes tenen tots els drets que precisament ella no té. «Cada dia m’alce plorant, quan esta gent que viu gratis en ma casa se riu de mi i de tot el país», acaba. Només li queda seguir lluitant per a recuperar el que és seu.
