12.5 C
València
Dissabte, 20 desembre, 2025

M’ha tocat ‘La Grossa’: i ara què faig amb els diners?

El 22 de desembre se celebra anualment el Sorteig Extraordinari de Nadal, amb premis que oscil·len entre els 20 i els 400.000 euros per bitllet. Guanyar la loteria sempre és motiu de joia, ja que garanteix un coixí extra de diners, però cal mantenir el cap fred i analitzar què fer amb la suma econòmica obtinguda.

En primer lloc, cal tenir en compte que el premi s’ha de tributar només si supera els 40.000 euros, quantitat a partir de la qual deixa d’aplicar l’exempció de l’impost i cal pagar el 20% de l’import rebut.

En el cas del sorteig de Nadal, haurien de tributar el primer, segon i tercer premi que, amb la liquidació d’impostos, sumarien un valor net de 328.000 euros, 108.000 euros i 48.000 euros, respectivament. La resta de premis no requereixen tributació.

Un cop liquidada la qüestió tributària, cal valorar què fer amb els diners. Si no s’hi fa res i ho posem al compte d’estalvis, els diners perdrien valor amb el pas del temps, especialment en un moment com l’actual en què la inflació s’acosta al 6,8 %.

Què fem amb els diners?

Suposem que la inflació és del 6% anual –objectiu del BCE– els pròxims 10 anys. En esta situació, el valor del primer premi seria de 328.000 euros. Per evitar esta reducció de valor, hi ha diferents opcions d’inversió que cal tenir en compte en funció del nivell de risc que es vulga assumir.

Com més risc, més rendibilitat i, per tant, es pot obtenir un benefici (o pèrdua) superior. A continuació, presentem algunes opcions que no han de ser escollides de forma única, ja que el més important entre alternatives d’inversió és la diversificació.

D’esta manera, per als inversors més conservadors, les eixides principals són:

Dipòsits bancaris on l’entitat financera guarda els nostres diners. La rendibilitat d’estos productes està prop del 0%, actualment.

Renda fixa. Consisteix principalment a invertir en deute públic o en deute d’empreses a canvi d’interessos. En el cas d’Espanya, el rendiment del deute a 10 anys seria del 0,36%. En el cas d’Alemanya, per exemple, és del –0,26%. Si s’està disposat a assumir un risc lleugerament superior, les grans empreses emeten deute entre l’1% i el 2%.

Per als inversors més agosarats, trobem alternatives com:

Renda variable. La inversió és una alternativa important a valorar, encara que a curt termini pot semblar molt volàtil. La borsa americana, per exemple, acumula una rendibilitat anual de prop del 8% des del 1927. L’Íbex-35, per contra, seria un índex a evitar, ja que hi ha borses com l’americana, la francesa o l’alemanya amb rendiments clarament superiors.

Private Equity o inversió a start-ups. En este punt, les rendibilitats poden ser molt elevades, però també ho és el risc, ja que s’està invertint en empreses que just naixen o estan en creixement i que, per tant, encara no tenen una posició consolidada al mercat.

Una altra qüestió a tenir en compte és la dificultat per recuperar la inversió, ja que només seria possible si un altre inversor decidís comprar la nostra participació. En cas de voler diversificar el risc, hi ha opcions com ara el finançament col·lectiu o crowdfunding, on s’ajunten xicotetes inversions (normalment, de 3.000 euros) de diferents inversors per arribar a les necessitats de finançament de la companyia.

Deixant de costat el tipus d’inversors, una alternativa que mereix menció aparte és la de l’habitatge. La compra d´un bé immoble pot tenir variacions: si és una residència per habitar-la (una segona residència, per exemple), cal valorar si amb l’oratge serem capaços de mantenir-la.

Siga com siga, guanyar la loteria és motiu de joia, però cal analitzar fredament què es vol fer amb el premi, ja que, sinó, amb l’oratge el valor es perd per si mateix. En qualsevol de les opcions esmentades, la diversificació i la distància amb els diners són la clau i, com a recomanació general, per no perdre el valor del premi el rendiment obtingut hauria de ser superior a la inflació.

Últimes notícies

Ivace+i finança un procés per a obtindre ingredients naturals d’algues per a cosmètica

Ivace+i finança Biored, un projecte que desenrotlla una biorrefinería en cascada per a convertir algues en ingredients bioactivos per a cosmètica, nutracéutica i agricultura. La iniciativa integra cultiu, extracció sostenible i validació industrial amb suport de fons FEDER.

AVVAC xifra en quasi 7 milions les pèrdues no reconegudes per la DANA en l’art valencià

Un peritatge de AVVAC xifra en més de 6,9 milions l'impacte de la DANA del 29 d'octubre de 2024 en el sector de les arts visuals valencianes i denúncia que gran part dels danys seguixen sense ser compensats.

Damnificats per la DANA condicionen reunir-se amb Pérez Llorca al lliurament de l’acta de Mazón

L'associació ha agraït la invitació del president per a tractar la situació dels afectats, però l'ha declinada fins que exigisca a Carlos Mazón la seua acta. El col·lectiu rebutja que se'ls atribuïsca ànim de venjança i afirma que busca justícia i canvis en emergències.

José Andrés visita el Mercat Central de València i recolza als mercats municipals

El xef va recórrer el Mercat Central de València, va desdejunar en Central Bar i va comprar en més de quinze posats producte local i utensilis. Va reforçar el seu defensa dels mercats i va alertar del risc de perdre la seua essència davant el turisme.

Dos detinguts per intentar una estafa immobiliària de 400.000 euros a una anciana a Alacant

La Policia Nacional ha detingut a Alacant a una dona i a un home per intentar estafar 400.000 euros a una dona de 77 anys. La víctima ja havia perdut joies i 29.300 euros mitjançant retirades en efectiu.

Antònia Folguera: l’art digital a penes ha mostrat les seues possibilitats

Antònia Folguera ha comissariat la posada de llarg de Vortex, un espai immersiu de Bellver Blue Tech Zone, i sosté que l'art digital a penes ha mostrat el seu potencial. L'obra 'The Rhythm of the Ocean', de Desilence amb música de Suzanne Ciani, connecta amb la investigació marina del centre.

La Comunitat Valenciana espera que el primer premi de la Loteria de Nadal no l’esquive una altra vegada

La Comunitat Valenciana confia que la Grossa torne a la regió després d'un 2024 discret. Vendes i consignació creixen en 2025 i les matemàtiques recorden el pes de l'atzar.

La tardor s’acomiada amb núvols i possibles pluges a Alacant i lleus canvis tèrmics

El comiat de la tardor arriba amb cels molt nuvolosos en la Comunitat Valenciana i ruixats puntuals en el litoral d'Alacant que tendiran a remetre al final del dia. Les temperatures només variaran lleugerament i el vent anirà girant a component oest amb algun repunt d'intensitat.