La radiotelevisió pública valenciana À Punt ha comunicat al jutjat que manté el seu oferiment de posar a disposició la gravació de la reunió del Cecopi del 29 d’octubre i la totalitat del material generat durant els dies de la dana, sempre que la magistrada el requerisca formalment. Esta resposta arriba després d’una providència en la qual el jutjat va preguntar si continuava vigent l’oferiment cursat el 19 de febrer.
L’ens precisa que no pot difondre per iniciativa pròpia el brut de cambra registrat a les 19.00 en l’espai on es va celebrar el Cecopi, perquè es tracta d’un mut, és a dir, imatges l’àudio de les quals no estava autoritzat a ser gravat. L’equip va ser advertit d’esta limitació per personal de la Generalitat, en tractar-se d’una reunió a porta tancada. Difondre eixe contingut sense cobertura judicial, afig, podria afectar drets dels participants i comprometre la confidencialitat esperada en un òrgan de coordinació.
Risc legal per difondre material a porta tancada
À Punt recorda que un acte del 8 de setembre ja va apuntar que la difusió voluntària d’estos àudios, sense requeriment, podria vulnerar el secret professional dels mitjans reconegut per la Constitució i la jurisprudència. Per això advertix de possibles responsabilitats penals per a l’entitat i, si és el cas, per a treballadors que hagen tingut accés al material. Així i tot, reitera que entregarà immediatament tots els bruts al jutjat quan siguen sol·licitats, com a mostra de col·laboració amb la investigació penal sobre la gestió del temporal.
La cadena va gravar imatges de l’interior del Cecopi aquell dia i dimecres passat RTVE va emetre el vídeo amb àudio. En la peça s’escolta la llavors consellera Salomé Pradas donar indicacions sobre el missatge És-Alert que finalment es va enviar als telèfons a les 20.11. Este detall situa el contingut de l’arxiu en el centre del debat sobre com es van prendre les decisions durant l’emergència i quins missatges es van prioritzar a cada moment.
El dilluns, la direcció d’À Punt va anunciar que denunciarà la sostracció i la posterior filtració del vídeo. Amb eixa mesura pretén que s’investigue l’origen de l’accés no autoritzat i es depuren responsabilitats per una difusió que, segons sosté, no podia fer-se sense aval judicial.
