Els 5 canvis clau en les pensions per al pròxim 2021 en Espanya

 

Després de rebre el vistiplau del Congrés, el pla de reforma de les pensions del govern de Pedro Sánchez ja està en marxa. Ara falta per definir les mesures concretes, però l’objectiu principal és conseguir la sostenibilitat del sistema públic de pensions en plena crisi. És per això que el ministre de Seguretat Social, José Luis Escrivá, ha plantejat un seguit de propostes.

 

El 19 de novembre es van aprovar les recomanacions del Pacte de Toledo, que marquen el camí de les reformes que el govern haurà d’anar implementant amb els nous pressupostos generals de l’Estat. Les recomanacions inclouen el retard en l’edat de jubilació, el canvi de l’indicador per a la revaloració de les pensions, càstigs per a la jubilació anticipada i premis per al retard de l’edat efectiva de jubilació. Estes són les principals mesures que el govern aplicarà o vol posar en marxa el 2021.

 

Retard en l’edat de jubilació

A partir del 2021 l’edat de jubilació s’allarga fins als 66 anys per a les persones que hagen treballat menys de 37 anys i tres mesos. Per jubilar-se amb 65 anys cal haver superat este període de cotització. En els anys successius anirà augmentant el període. L’objectiu és arribar a l’any 2027 amb un mínim de 38 anys i sis mesos cotitzats.

Amb esta mesura, el govern pretén acostar l’edat efectiva de jubilació a l’edat legal. Actualment, la mitjana de la jubilació a Espanya és de 64,6 anys, un any abans de l’estipulat per la llei. Es preveu endurir les jubilacions anticipades i oferir incentius per a les persones que retarden la seua edat de jubilació.

 

Càstigs a la jubilació anticipada

La idea del govern és establir penalitzacions per als treballadors que de forma voluntària anticipen la jubilació. Jubilar-se abans del que marca la llei comportarà una rebaixa en la nòmina, però la quantitat encara no està estipulada i dependrà, en tot cas, del període de cotització i els anys d’anticipació.

 

 

El mateix a l’inrevés. Els treballadors que retarden l’edat de jubilació rebran una compensació de la Seguretat Social. El govern estudia la possibilitat d’oferir un 4% de bonificació per cada any retardat, o l’adjudicació d’una quantitat un cop es faja la jubilació, o ambdues combinades.

 

Ampliació del temps de càlcul

El ministre de Seguretat Social, José Luis Escrivá, vol allargar el període de càlcul de la jubilació de vint-i-cinc a trenta-cinc anys. Una mesura que, segons els tècnics fiscals, suposaria una rebaixa de 168 euros anuals de mitjana per jubilat.

 

La viceministra econòmica, Nadia Calviño, ha confirmat que seguixen negociant amb els agents socials per a poder aplicar esta mesura. Es tracta d’una mesura que a la pràctica pot restar poder adquisitiu als pensionistes perquè el fet d’allargar el període de càlcul obliga a agafar els primers anys, en què les cotitzacions solen ser més baixes.

 

Nou indicador de càlcul

L’any 2021 també s’aplicarà un nou indicador per a revalorar les pensions: l’IPC (Índex de Preus al Consum). Fins ara s’usava un polèmic indicador creat pel Partit Popular que suposava una mínima pujada del 0,25%. A partir d’ara es calcularan les pensions en relació amb la pujada o la baixada dels preus.

 

L’any que ve les pensions pujaran un 0,9%, però els jubilats es quedaran sense la paga, la compensació que el govern preveu en cas que els preus no puguen com estava calculat. És el cas del 2020, en què els preus s’han enfonsat a causa del Covid-19.

 

Frenar la jubilació parcial

L’any 2021 també canviaran els requisits per a accedir a la jubilació parcial, és a dir, cobrar una prestació tenint al mateix temps un treball a temps parcial. En este cas, es retarda fins als 62 anys i s’endurix l’accés: només podran accedir a esta modalitat els majors de 62 anys que hagen cotitzat com a mínim 35 anys i tres mesos. També s’allarga fins als 63 anys l’accés a la jubilació parcial per a treballadors amb 33 anys cotitzats.

Últimes notícies

Batemon i McGhee tomben el Valencia Basket al Roig Arena en un final calent

L’Ilerna Lleida ha estrenat la Lliga Endesa amb un triomf de prestigi al Roig Arena (100-105), liderat per James Batemon i Darius McGhee davant un Valencia Basket irregular i imprecís en els moments clau.

L’Ilerna Lleida sorprén el Valencia Basket en un final a cara o creu al Roig Arena

L’Ilerna Lleida ha guanyat el Valencia Basket per 100-105 en l’estrena a la Lliga Endesa, amb Batemon i McGhee decisius en un final ajustat al Roig Arena.

Rescatat un ciclista ferit a Banyeres i dos menors perduts al Montgó

Els bombers han rescatat un ciclista de 30 anys greument ferit en un bike park de Banyeres de Mariola i dos jòvens senderistes de 17 i 16 anys extraviats al Montgó, a Dénia.

Quatre-centes persones omplin la plaça de l’Ajuntament de València per la llei de vivenda ‘Maricarmen’

Centenars de persones s’han concentrat a la plaça de l’Ajuntament de València per donar suport al decret de vivenda ‘Maricarmen’ i a l’acampada de Madrid. El Sindicat de Llogateres reclama aturar desnonaments, renovar lloguers, limitar preus i reformar la LAU.

El València Basket inicia l’era Torralba amb la Supercopa LF Endesa

El València Basket ha conquistat la Supercopa LF Endesa a Torrejón de Ardoz davant l’Innova-TSN Leganés, dotzé títol del club i primer de l’era Javi Torralba. El tècnic estrena projecte després d’una profunda renovació en la banqueta i en la plantilla.

El València Basket alça la seua quarta Supercopa LF Endesa

El València Basket ha tornat a conquistar la Supercopa LF Endesa en Torrejón de Ardoz després de superar el Leganés (76-64), en una final intensa i igualada que llança el nou projecte taronja amb títol.

La UD Vall de Uxó goleja el Torrellano i es posa líder del grup VI

La UD Vall de Uxó ha vençut 0-3 al camp del Torrellano, amb dos gols de Meseguer i un d’Ali, i se situa líder en solitari del grup VI de Tercera Federació després de quatre jornades.

Un estudi de la UPV alerta que els rius d’Espanya i Bulgària són els que pitjor qualitat tenen a Europa

Un estudi liderat per la UPV assenyala que els rius d’Espanya i Bulgària presenten la situació més crítica de qualitat a Europa, mentre que Eslovènia és l’únic país alineat amb els objectius ambientals de 2030.